La punteria i l’explosió de Colom, claus en la reacció

Les tres victòries en els últims quatre partits han donat aire i confiança a un Bàsquet Girona que fins fa poques setmanes era un mar de dubtes. La reacció no es podria explicar sense el pas endavant d’alguns jugadors i la millora en una parcel·la que estava portant molts maldecap: el llançament de 3.

Si ens centrem en analitzar l’evolució del rendiment a nivell individual, hi ha un jugador que destaca per damunt de la resta: Quino Colom. Després d’un inici de temporada fluix en que li va costar sumar a nivell anotador i tampoc va estar fi en la direcció de joc, el base andorrà s’ha posat l’equip a les espatlles en les últimes jornades i s’ha convertit en el veritable timó del Girona

Colom ha anotat 17 punts de mitjana en els quatre partits disputats entorn a les dates nadalenques i només contra el Joventut va acabar amb un registre més discret (7 punts) però va dirigir l’equip a la perfecció amb 9 assistències. En paral·lel, ha signat un meritori 45% en triples amb un volum de llançaments més propi dels grans canoners de la competició: 6,75 triples intentats.

Si bé és cert que pels gironins és cabdal que Colom hagi fet un pas endavant, també s’ha de tenir en compte que no és un perfil de base específicament tirador i que el volum de llançaments que ha assumit en els últims compromisos no s’hauria de convertir en la tònica pel que resta de temporada.

Per això, és important que d’altres jugadors exteriors també afinin la punteria des del perímetre. Serà, clau, en aquest aspecte, l’aportació del nou fitxatge, Jeremiah Hill, que dissabte ja va anotar els seus primers tres punts amb l’elàstica gironina.

Qui segur té marcat en vermell aquesta faceta és Maxi Fjellerup. L’argentí és molt incisiu de cara a cistella i també té facilitat per llegir les avantatges que es poden generar en els atacs, però ha de millorar el tir de tres punts per afegir una altra amenaça al seu joc. Aquest contrast en les dues facetes queda ben reflectit en les estadístiques: en tirs de 2 té un encert superior al 60% mentre que en triples registra un raquític 11%.

Per altra banda, a nivell col·lectiu el salt qualitatiu en l’encert exterior també és evident. En les derrotes davant Gran Canària, Baskonia, Breogán i València el Bàsquet Girona no va arribar ni tan sols al 20% d’efectivitat, mentre que en els últims quatre duels s’ha aconseguit un 34% d’encert. Sense ser una xifra brillant, ja és més digne d’un equip d’ACB. De fet, en global els gironins em prou feines superen el 30% i són el quart pitjor equip de la competició.

Subscriu-te per seguir llegint