Xavi necessita una Supercopa per «guanyar» calma al Barça

En una ciutat, Riad, on el futbol és, sobretot, un negoci -aquí habita des de fa dies Cristiano Ronaldo- treu el cap aquest vespre (20h) el Barça per lliurar la semifinal de la Supercopa, un torneig que exemplifica com cap altre el nou rumb que pren la pilota. Ara persegueix els diners d’Aràbia Saudita com fa menys d’un mes feia el mateix amb el tresor financer de Qatar.

«Som professionals d’aquest esport i hi ha un negoci que ens fa venir fins aquí», va dir un Xavi comprensiu amb la decisió de disputar la Supercopa lluny d’Espanya. «Tots sortim beneficiats per venir aquí, tot el futbol espanyol. Hi ha coses positives i coses negatives. També hi havia molta crítica a Qatar i després la gent que hi ha anat ha vist que no n’hi havia per tant», va afegir el tècnic blaugrana. Juga el líder de la Lliga contra el campió de Copa de la temporada passada. Juga el Barça de Xavi, un entrenador que fa poc més d’un any que traça els seus primers passos a l’elit, davant el Betis de Pellegrini, un tècnic que coneix l’ofici com pocs, capaç d’aixecar equips competitius sense importar-li on sigui. Ja sigui Anglaterra o Espanya.

Si alguna cosa necessita el Barça són títols, per petits que siguin, per demostrar que el projecte de reconstrucció, iniciat sota l’infinit cràter d’un Camp Nou sense Messi, transita pel camí adequat. Suposa, a més, per a Xavi la possibilitat de viure la seva primera final, expulsat com ha estat dues vegades de la Champions, una de l’Europa League i una altra de la Copa del Rei, a més de la Supercopa d’Espanya del curs passat. Tornejos curts, de màxima exigència, on el més mínim error et deixa al carrer. Tornejos que no admeten, per tant, cap dubte.

Es juga aquest vesper una mica més que una semifinal a l’altiplà del desert, en una urbs de gairebé vuit milions d’habitants, sacsejada per inacabables embussos que transformen el més petit dels desplaçaments en una llarga odissea. Una mica més que un partit perquè el Barça, que deambula per una època mísera de trofeus (una Copa els dos últims anys), no pot menysprear res. Res no és res. «És una final, pràcticament. No, no sento que siguem favorits. Tenim un títol a dos partits, seria un títol que donaria moral, confiança i tranquil·litat», va apuntar Xavi.

Tranquil·litat és el que necessita el seu projecte per anar assentant-se i mitigar el drama de quedar eliminat de la Champions per segon any consecutiu a la primera fase. Ni ha arribat als duels directes. Per això, exigeix màxima cura en els petits detalls i especialment davant del Betis, un equip molt en forma.

«En quatre dies podem tenir un títol. Tinc una il·lusió tremenda. Tinc moltíssimes ganes. Si no hi ha títols aquesta temporada em matareu», va afirmar amb un somriure Xavi. Un somriure delator perquè contenia la gran veritat d’un torneig traïdor per al Barça, que s’ha quedat en blanc a les tres últimes edicions.