Hanzlik, molt més que un padrí per a l’equip U13 femení

Ondrej Hanzlik (Rychnov Nad Kneznou, 2002) va arribar l’estiu passat a Girona cedit pel Baskonia amb el somni de consagrar-se com a jugador de l’ACB. A Vitòria-Gasteiz no hi tenia lloc encara, tot i ser la gran promesa del planter des que va fitxar pel club basc el 2016 amb 14 anys, i la LEB Or, categoria en la qual va jugar la temporada passada amb el Juaristi ISB, on també hi estava prestat, semblava que se li començava a quedar petita. Entre totes les parts van decidir que el millor per al seu creixement era passar un curs a l’entitat presidida per Marc Gasol, tenint en compte que acabava de pujar a la màxima categoria i que a Fontajau coincidiria amb Aíto García Reneses, un tècnic que confia plenament en el talent jove.

La progressió de l’escorta txec ha anat en sintonia a la del Bàsquet Girona, que, després d’un complicat inici de temporada, per fi ha alçat el vol amb sis victòries que el refermen en la seva lluita per la permanència. La mitjana de participació per partit tot just supera els 9 minuts, però cada cop es va veient més la incidència d’Aíto en el seu joc que el fa sortir fins i tot al cinc inicial. Hanzlik ha fet un màxim de 9 punts en dos partits, davant BAXI Manresa i Obradoiro, en els quals va fer tres triples. Si l’experiència del tècnic i, alhora, companys veterans com el propi Gasol, Pierre Oriola o Quino Colom estan ajudant en la carrera de Hanzlik, ell també ho fa en les categories inferiors del gran projecte de base Bàsquet Girona Uni Laia Palau. El txec és el padrí de l’equip femení U13 que entrena Joana Mariscot i competeix a la categoria Infantil de primer any. Per la seva part, Èric Vila també acompanya un altre conjunt del planter. La intenció és que cada jugador de la plantilla del primer equip tingui apadrinat un equip de la base per inspirar als més menuts en la seva formació.

«Estic molt bé amb les nenes. Són molt treballadores, tot i trobar-se en una edat difícil en la qual es poden despistar ràpidament (13 anys)», explica Hanzlik. Sempre que pot, intenta anar als seus entrenaments per fer-los el seguiment de prop. «Crec que soc com un referent per elles. Igual que per mi pot ser-ho Marc o altres companys de l’equip. Quan hi soc, noto que volen fer-ho el millor possible i la veritat és que m’agrada ser una inspiració», afegeix.

L’entrenadora de l’U13, Joana Mariscot, diu que «és una bona manera d’ajudar les nenes en la seva formació, així com d’apropar els jugadors perquè els coneguin com les persones que són i no el que veuen a la tele». «Tenen molta sort perquè tant Hanzlik com Laia Palau, que està molt pendent del dia a dia i els resultats, venen sovint als entrenadors. Estan creixent amb superestrelles en un ambient molt proper i enriquidor perquè també les corregeixen i els diuen com millorar. Aspectes com aquest fan més unió de club», comenta.

La «sort» de jugar a Girona

«A mi de petit també m’hagués agradat entrenar amb els meus referents. Em sembla una molt bona idea per part del club. A part que també fem altres activitats com anar a les escoles per practicar l’anglès. No ho havia vist mai a cap club, i és una manera ideal per crear vincle entre el primer equip i la base», reconeix Hanzlik. El txec explica que «quan tenia 13 anys no sabia que el més important era treballar cada dia i els ho intento transmetre»: «Sense la feina del dia a dia no es pot arribar a cap equip de nivell». Ho diu convençut i s’ho aplica diàriament, malgrat ser també un dels més joves de la plantilla amb 20 anys. «Em poso molta exigència a l’hora de la preparació. És molt important amb l’edat que tinc», assegura l’escorta que sempre allarga les sessions de tir tant com pot i és dels últims en marxar de la pista de Fontajau. A més a més, Hanzlik destaca la «sort» que té la mainada d’aquí per tenir el Bàsquet Girona a l’ACB i l’Spar Girona a la Lliga Femenina i l’Eurolliga: «Veuen el món professional més a prop i crec que per això s’impliquen més. Poden somiar en triomfar a l’elit del bàsquet».

El Bàsquet Girona ha fet un pas endavant, sumant cinc triomfs en els darrers quatre partits. «Hem aconseguit donar el 100% durant tot el partit sencer com ens demana Aíto. Hem passat per un procés d’adaptació i ara ens sentim molt bé», comenta. Hanzlik recorda que «el primer objectiu d’aquesta temporada era mantenir-se», però no descarta mirar més a munt: «Tant de bo guanyem uns quants partits més i ens posem al play-off».

Subscriu-te per seguir llegint