Derrota amb el cap ben alt

El Bàsquet Girona posa dificultats a tot un Barça per tenir opcions fins al final, però el talent blaugrana desfà el marcador

Tatiana Pérez | @tperezri

Girona | 28·01·23 | 09:26 | Actualitzat a les 08:53

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Les millors imatges del Bàsquet Girona - Barça Marc Martí

El cap de setmana prometia. La ciutat s’havia emocionat amb la visita del Barça per partida triple (avui serà el torn del Garatge Plana Girona), però a l’hora de la veritat al Girona FC, el primer a posar-se a prova, li va sortir creu. Així que el Bàsquet Girona tenia l’oportunitat de donar l’alegria del dia contra els blaugranes. Conscient tothom de la dificultat que suposava. La ratxa de quatre victòries consecutives avalava al conjunt d’Aíto García Reneses. Això, i el gran ambient que hi va haver ahir a Fontajau: el pavelló es va tenyir de vermell amb el rècord de 5.195 espectadors. Però el repte no deixava de ser majúscul. I, al final, també es va cedir (73-84).

El Girona va anar de menys a més, deixant-ho tot obert a la mitja part gràcies a un triple de Taylor, que va estar immens (22 de valoració), i una cistella de Sorolla per posar el marcador 36-35. El Barça, però, va imposar el seu talent a la segona part. El seu nivell és tan alt que els triples (11/32) gairebé van ser tants com els punts des de la pintura (17/32). Sense obviar l’aportació de Miretic (21 de valoració juntament amb Jokubaitis).

A l’inici del partit va quedar clar que costaria. El talent blaugrana era innegable amb jugadors com Mirotic i Kalinic destacant per damunt de la resta i traient profit tant de la seva capacitat en atac com en defensa. El Girona havia aconseguit mantenir el marcador igualat als primers minuts, tot i que l’equip de Sarunas Jasikevicius va anar escapant-se de mica en mica. El 8-6 en el minut 5 va ser un miratge després que Laprovittola fes un triple i el Barça es marqués un parcial de 0-10 per començar a gaudir de la tranquil·litat al marcador (12-22). Les pèrdues dels d’Aíto van ajudar.

No obstant això, els gironins no estaven disposats a tirar la tovallola. En el segon quart es van posar les piles imposant el seu bàsquet perquè l’encert els acompanyés. Les cistelles no acabaven d’entrar des dels 6,75 (aleshores portaven tots els triples fallats, 0/5), mentre que des de la pintura també costava. Però, malgrat tot, ho intentaven. Aprenien dels seus errors sobre la marxa. Quino Colom va exemplificar-ho amb una esmaixada en la segona oportunitat. Calia creure-hi. I ho van fer. És per això que el Girona va anar de menys a més. Taylor va engrescar posant-se a només cinc punts i Figueras va unir-se a la festa amb un triple que els deixava a quatre (28-32). Mirotic va impedir un llançament fent falta personal, però ni ell ni la resta dels seus companys podrien fer res per aturar Taylor. L’escorta americà va carregar el pes de l’equip amb dos triples seguits. Sorolla va rematar la feina amb dos punts més. Llavors sí, el Girona havia aconseguit posar-se en el partit (36-35). Per poques que fossin, hi havia opcions.

Hill també volia dir-hi la seva. En la segona part va fer triple per evitar que els blaugranes manessin en el marcador. Dos tirs lliures de Marc Gasol van posar l’avantatge a més quatre (41-37). Tot i que Mirotic ho esgarraria tot (4/5 en triples). Laprovittola igualaria, en una acció que marcaria el desenllaç, i Kalinic tornaria a avançar el Barça (43-45). Els de Jasikevicius van donar un pas endavant, traient profit de les seves virtuts i d’errades puntuals com un regal de Taylor a Laprovittola en l’intent de passar la pilota. Van tancar el tercer quart de nou amb deu punts d’avantatge (50-60).

Per més que fos contra el Barça, la qual cosa ho minimitzava encara més, s’havia de confiar. Gasol, de triple, va evidenciar que per més que s’acostés el final el Girona volia que Fontajau, a part de marxar orgullós de l’equip, se n’anés amb una alegria. Quino, amb un triple i una assistència per Prkacin, va apropar el Girona. Però, com ja se sabia, el Barça és el Barça. I poca cosa es podia fer. Sobretot, tenint en compte que volia redimir-se de la derrota davant el Madrid a l’Eurolliga. Jokubaitis va tornar els deu punts de diferència des dels 6,75 i els blaugranes aconseguirien una màxima de 16 punts d‘avantatge (65-81). Al final, el resultat no va fer justícia. Perquè el Girona havia deixat ben clar què és l’orgull gironí. Això no li traurà ningú.

Així hem viscut el minut a minut de l'enfrontament