«Tinc l'avantatge de saber què pensa cadascun dels jugadors»

Albert Blàzquez (Besalú, 1992) comptava els dies per tornar a trepitjar el terreny de joc després d’una llarga lesió, quan l’Olot li va proposar un repte majúscul: ser l’entrenador de l’equip, fent tàndem amb Iñigo Arriola (que no pot exercir perquè no té carnet), i aconseguir una salvació que a hores d’ara està complicada, a 7 punts.

La vida li ha canviat de cop i volta. Com afronta el repte?

Ha estat d’un dia per l’altre. Molt ràpid. Tinc pressió, però alhora és una etapa nova i em fa molta il·lusió. A part que conec a la perfecció tant el club com l’equip. Amb l’Iñigo, que és un motivador nat, hem de mirar de fer-ho el millor possible per tirar endavant la situació com sigui. Des del moment en què vaig dir que sí, em vaig comprometre a arribar fins al final.

En qüestió d’una setmana, ha passat de compartir vestuari amb els seus companys a donar-los ordres.

És una sensació estranya. No ordeno, sinó que dic com crec que s’han de fer les coses. Emfatitzo molt amb els jugadors. De fet, els dic que si no estan d’acord amb alguna cosa em diguin què pensen. No m’agrada ser autoritari, tot s’ha de parlar i, si el jugador està còmode, jugarà millor. Som molt pròxims, vull debatre amb ells què és el millor per a l’equip.

Se sent preparat?

No l’enganyaré. Al principi, vaig pensar ‘hòstia’ i jo mateix per dins em vaig preguntar ‘Albert, estàs preparat per això?’. Però bé, per sort porto tres anys a l’staff del juvenil A (abans era juvenil B) de l’Olot i he après molt. Salvant les distàncies, perquè uns són juvenils i els altres primer equip, el canvi no és tan gran. Al final són onze futbolistes els que han de jugar.

Abans era el capità i ara l’entrenador. Li agrada tenir responsabilitat per l’Olot?

Aquesta situació ja l’havia viscut com a jugador: per desgràcia tinc dos descensos, però també tinc dos ascensos i una temporada molt semblant a aquesta amb la salvació a l’últim partit. Tinc l’avantatge de conèixer el que pensen tots els meus companys perquè fins fa res compartíem vestidor, crec que és un dels motius pels quals el club ha confiat en mi.

És possible la permanència?

Si soc sincer, no sé ni a quants punts està la permanència. No miro la classificació quan les coses van malament i tampoc ho feia com a jugador. L’únic que sé és que hem de guanyar sigui com sigui cada cap de setmana perquè d’aquesta manera aconseguirem l’objectiu. M’és igual el que facin els altres rivals. Estic centrat en el treball del dia a dia i partit a partit.

Com a mínim, té la confiança del club.

Sí, això sí. Sabien com s’està treballant al juvenil A i també sabien que fa temps que em preparo. A part que porto un any lesionat i havíem d’esperar per saber com em responia el cos... Suposo que entre tots hem cregut que la millor manera d’ajudar és des de la banqueta.

Llavors, es pot dir que Albert Blàzquez penja les botes?

De moment, sí. Ja veurem.

Troba a faltar el futbol?

Moltíssim. L’etapa de la lesió ha estat dura. Cada vegada veia el meu retorn més a prop perquè començava a córrer i fer exercicis amb els companys. Al final no ha estat així. He canviat la motivació que tenia per jugar per la d’entrenar. Aquestes coses passen per alguna cosa. Tant de bo puguem salvar-nos per continuar a Segona Federació la temporada que ve.

Com estan els ànims a la plantilla?

És complicat. Quan jugues bé i no acaba d’arribar la victòria, és fumut i enfonsa una mica. Però ens hem d’agafar a això: als últims partits s’està jugant bé, estem tenint ocasions, que això és important, i quan entrin, segur que entraran totes. Hem de fer-nos forts, sense obsessionar-nos, perquè si guanyem diumenge no estarem salvats i si perdem tampoc haurem baixat. No podem afrontar-ho de cap altra manera que no sigui treballant.

El partit contra l’Ebro és una final?

No. És un partit més. Al final són tres punts més que els anem d’anar a guanyar, a més a casa, i després ja pensarem en el següent.

L’empat a Terol va ser insuficient, però puntuar al camp del líder els reforça?

Crec que mereixíem guanyar. L’última mitja hora de partit va ser completament nostra. També és veritat que als últims deu minuts ells estaven amb dos jugadors menys, però el domini de joc era nostre fins i tot quan érem onze contra onze. Hem d’agafar-nos a les bones sensacions per enfortir-nos, tenir ànims i demostrar-nos a nosaltres mateixos que si estem bé podem competir amb tothom.

Fent tàndem amb Arriola, és el tercer entrenador de l’Olot aquesta temporada. Són bons tants canvis per a l’equip?

Si n’hi ha tants és perquè la cosa no va bé. El club ens ha transmès que ens ha tirat a nosaltres perquè coneixem els jugadors i no necessitem setmanes d’adaptació. Sabem les virtuts i els defectes de cadascun.

Quina serà la seva idea de joc?

Seguirem la mateixa línia més o menys. Hem estat fent bon futbol, però hi havia aspectes que no acabaven de funcionar. Hem de corregir-ho, millorant el que ja fèiem bé. Aquest diumenge juguem a casa i hem d’anar a atacar, fent que l’afició s’animi.

Com es porten amb Arriola?

Molt bé. És una persona amb qui es pot parlar. Tindrà la seva opinió, però accepta els arguments de tothom. És molt respectuós. Ens assemblem força en aquest sentit. Raonant i parlant les coses, tothom pot arribar a un acord.

Té 31 anys. Ser jove i inexpert és un handicap o tot el contrari?

Penso que els joves hem de fer un pas endavant i si tenim un club que aposta per nosaltres, encara més. Entenc que la gent amb més experiència pot aportar certa tranquil·litat, però això no vol dir res. Amb Manix no va funcionar i ningú tenia més veterania que ell. Amb en Jonathan, que també tenia experiència, tampoc. A veure si ara podem fer que l’equip s’enganxi a nosaltres per fluir tots junts i que arribin els resultats.

Subscriu-te per seguir llegint