Tocats per l’absència del president (92-70)

Si la visita a Lugo ja es preveia complicada, la baixa a última hora de Marc Gasol ho complicava tot encara més. La batalla del rebot es presumia clau per tenir opcions de victòria, i sense el president el Bàsquet Girona ja partia amb desavantatge en aquest aspecte des de l’inici. Va acabar sent una faceta determinant, perquè la referència interior local, Ethan Happ, es va trobar molt còmode a la zona la major part del partit, però no l’única. L’encert exterior, que tants disgustos havia donat als gironins abans de la ratxa de gener, els va tornar a deixar sense opcions. I, a més, van tenir un equip al davant que en el moment determinant sí que va estar encertat i va tenir les idees molt més clares.

El Bàsquet Girona no va sortir concentrat en els dos costats de la pista. La parella letal gallega formada per Bamforth i Happ jugava a plaer i en atac els d’Aíto tenien problemes per trobar situacions clares a prop de cistella (11-3). Aíto va demanar temps mort i va tenir efecte, ja que Colom i Miletic lideraven una reacció que equilibraria el matx en un tres i no res (13-13). El domini sota cistella permetia als gallecs obrir una altra petita escletxa, però una antiesportiva forçada per Fjellerup i un triple de Hill deixaven un empat a 20 prou bo pel Bàsquet Girona al final del primer quart.

El segon quart començava amb força imprecisions dels dos equips i un raquític parcial de 2 a 2 en els primers minuts. Però la nota positiva era que ara els gironins estaven més concentrats en defensa i els gallecs tenien molts problemes per anotar. A més, en la parcel·la ofensiva els d’Aíto trobaven situacions més clares i això s’acabaria plasmant en el marcador. Tres triples gairebé consecutius de Taylor, Vila i Colom, un alley-opp culminat per Prkacin i una cistella al contraatac donaven una màxima avantatge d’onze punts al Bàsquet Girona (26-37). Només l’aparició final de Lukovic, amb cinc punts consecutius, maquillava un gran segon quart gironí (33-39).

A la represa, els gallecs van sortir amb les idees més clares en atac, i bona mostra d’això és que el quart començava de la mateixa manera que el partit, amb un triple del canoner local Scott Bamforth. El Breogán es posava per davant gràcies a l’encert exterior (46-45) i el Girona s’encomanava a l’aportació de Sorolla per no perdre pistonada. El partit entrava en una fase de màxima igualtat i amb alternances en el marcador, però la inèrcia era favorable als locals, impulsats per la inspiració exterior, sobretot de Momirov. Els gironins vivien de la situació de bonus dels gallecs, però, tot i això, es deixaven tirs lliures pel camí i els de Lugo sabien administrar fins al final del quart un petit avantatge de 5 punts gràcies a un 8/13 triples en aquest període.

Els 10 minuts decisius començaven amb una cistella de Miletic, però seria un miratge. Uns 2 minuts i mig nefastos en els dos costats de la pista donaven un coixí als gallecs que podria ser definitiu tot i que encara quedaven set minuts. Taylor liderava una petita reacció (77-67), però aquests van ser els últims senyals de vida que va donar el seu equip en el partit. Els gironins es van quedar sense idees en atac i ho fiaven tot a tirs exteriors amb poca convicció, mentre que en defensa eren incapaços d’evitar que els gallecs anessin a la línia de tirs lliures. Fins i tot, el Breogán, gràcies a una certa deixadesa final del Girona, va acabar guanyant per una diferència segurament més exagerada de l'equilibrat que havia estat el partit en molts moments.

Amb aquesta ensopegada, els d’Aíto s’allunyen molt de les places de play-off i amb 7 victòries es queden en una zona de terra de ningú, ja que estan a tres victòries del vuitè classificat, que ara és el mateix Breogán, i en tenen quatre més que els equips que ocupen places de descens. Això sí, continuen a prop de les places que donen dret a jugar competició europea la pròxima temporada.

Subscriu-te per seguir llegint