Els grans també cauen

El Sevilla, l’Espanyol i el València ja se’n sortiran, perquè són equips amb molta història. És una de les frases més escoltades en les darreres setmanes, però algú seria capaç d’assegurar que el València que va caure a Montilivi anirà cap amunt?

Ahir, en la prèvia del partit a la ràdio, els companys de La Ressaca, l’espai que es pot escoltar cada dilluns a la nit, ho varen clavar bastant, si busquem arguments per pensar que els clubs grans també poden córrer molt perill. Explicaven l’autèntic mausoleu de tombes esportives que ha acumulat Peter Lim des de 2014. Atenció.

Juan Antonio Pizzi, en contracte amb vigor però acomiadat el juny de 2014 per donar entrada a Nuno Espirito Santo, que era el que en el seu moment volia Lim, però que va durar del juny de 2014 al novembre de 2015, quan va tenir una sortida pactada. Després d’això, Gary Neville, del desembre de 2015 a l’abril de 2016, quan va fugir; Ayestaran, des de l’abril al setembre 16, acomiadat; Cesare Prandelli, des de l’octubre de 2016 al desembre del mateix any, va presentar la dimissió; Marcelino, del juny de 2017 a setembre de 2019, acomiadat; Albert Celades, del setembre de 2019 a juny de 2020, acomiadat; Gracia, del juliol de 2020 al juny de 2021, dimissió no acceptada que va acabar amb acomiadament; Bordalás, de juliol de 2021 al maig de 2022, acomiadat. I per últim Genaro Gatusso, de juny de 2022 a gener de 2023, rescissió acordada. I amb tot això un Voro que ha entrat i sortit com a recurs d’urgència per apagar foc cada vegada que als despatxos n’han generat un de nou.

Potser pensem que els grans no poden caure a Segona i potser majoritàriament no agradi el futbol de Bordalás, però va ser ell qui va deixar una frase lapidària quan va deixar Mestalla, després de ser acomiadat per telèfon, prèvia rescissió de 700.000 euros: «el València en els propers anys competirà per mantenir la categoria. I si no, temps al temps...»

Algú a la sala per portar-li la contraria?

Subscriu-te per seguir llegint