Pausa amb l’engranatge afinat

No és fàcil aconseguir que tants jugadors aportin en un equip que no compta amb el fons d’armari de les grans plantilles d’Eurolliga. Però dissabte el Bàsquet Girona va demostrar que és possible. Cinc jugadors van contribuir a la victòria davant l’Obradoiro amb 10 o més punts i tots els que van trepitjar pista -només Oriola no va jugar cap minut a abans de ser rescindit ahir- van fer algun punt. Amb la millor de les sensacions que pot oferir un equip i conscients que l’objectiu principal de la temporada està gairebé assolit, els gironins encaren amb tranquil·litat l’aturada de tres setmanes de la competició.

El triomf contra els gallecs va ser la constatació de que la feina ben feta i que la saviesa tàctica i el mestratge personalitzat en la figura d’Aíto García Reneses acaba donant resultats. Presentava molts dubtes la plantilla d’aquest Bàsquet Girona a principis de temporada per la joventut i inexperiència de diversos jugadors en la competició. Però el preparador madrileny ha sabut llegir el que podia aportar cada peça i ha construït un equip molt competitiu, especialment a Fontajau, i amb una gran química. Aíto va destacar en la conferència de premsa posterior al duel de dissabte «les ganes d’aprendre i entrenar» dels seus jugadors. «Alguns tenen una progressió més ràpida, i d’altres una mica més lenta, però tots amb molts interès i bona comunicació i ambient entre ells», comentava.

Com a líder en la producció de joc, amb el permís del president, encara fora de la convocatòria per problemes físics, està del tot consagrat Kameron Taylor, que s’ha adaptat a la perfecció a l’equip i té una gran sintonia amb Fontajau. «És la millor pista d’Espanya per mi», deia, content, després de sumar 16 punts contra l’Obradoiro i sostenir l’equip en els pitjors moments del segon quart amb tres triples.

També estava visiblement satisfet Pol Figueras, que va completar el seu millor partit amb l’elàstica gironina. El tarragoní és un dels joves jugadors amb qui més confiança hi té Aíto. A la seva intensitat defensiva últimament hi ha sumat una millora en la presa de decisions en atac, i l’equip ho nota. «Hi ha alguns partits que sortiran millor i d’altres pitjor, però estic content amb la millora general de l’equip i intentaré seguir millorant les coses que no faig prou bé i continuar fent bé les que ja sé fer».

Qui també va culminar un gran matx contra els gallecs és Roko Prkacin. No va arribar al nivell sublim del dia del Bilbao però va formar una parella letal amb Miletic per anul·lar els interiors de l’Obradoiro i convertir en gairebé anecdòtica la baixa de Gasol.

El «Pato» ressurgeix

Patricio Garino va arribar a Girona per ser un dels jugadors referents si el físic el respectava i fins ara no havia aconseguit. Però dissabte, curiosament un dia en que el seu compatriota, Maxi Fjellerup, va tenir escàs protagonisme, va fer una demostració d’inensitat i energia que ara s’ha de veure si podrà mantenir.

Subscriu-te per seguir llegint