Eloi: «L’opció de la permanència passava per guanyar al Mestalla»

El primer pas ja està fet. L’Olot va trigar fins a 106 dies en tornar a guanyar després d’encadenar una mala dinàmica de resultats que va enfonsar-lo en la zona de descens a Tercera Federació. La permanència a Segona Federació continua sent complicada per a un equip que ha canviat tres vegades de tècnic (primer Manix Mandiola, després Jonathan Risueño i ara Albert Blàzquez), ja que en l’actualitat es troba a sis punts, però el més important és que hi ha esperança. La victòria davant el València-Mestalla (1-2) allibera als garrotxins com bé explica Eloi Amagat, l’autor del gol que va donar els tres punts.

«Ha estat la victòria més important i necessària, segur, perquè portàvem molt temps sense guanyar. La situació encara no és bona, però, tenint en compte el rival i on la vam aconseguir (el València-Mestalla era colíder), ens hem alliberat. L’equip estava notant l’ansietat i la pressió d’encadenar tant temps sense guanyar», explica el migcampista gironí. Les cares de felicitat que inundaven el vestidor després del partit parlaven per si soles: «Hi havia una alegria immensa. Potser era una mica desfermada, però necessitàvem celebrar-ho, alliberar-nos, i crec que ens anirà molt bé per recuperar la confiança que havíem perdut i per encarar els pròxims partits».

A l’Olot tenen clar que persistiran. «Hem de fer una segona volta amb molts triomfs. Hi confiem. Si hem de tenir alguna opció, aquesta passava per guanyar el partit de diumenge. Pot ser un abans i un després, tot i que fins que no encadenem dues o tres victòries seguides no veurem les opcions de forma més real», diu el capità. «A la mitja part vam parlar per intentar ser més atrevits i jugar de tu a tu, robant la possessió de la pilota. Vam treure el caràcter per remuntar amb dues jugades i dos gols que van ser prou macos», comenta. Eloi va marcar la diana que va significar la victòria, mentre que Busquets va fer la de l’empat.

El gironí recorda que «si l’equip està al seu millor nivell, pot treure punts contra els rivals de la part alta, i, si continuem així, els traurem contra equips que classificatòriament no són tan bons». «Tenim confiança per tirar endavant aquesta situació», assegura.

Un rol diferent a l’equip

Aquesta temporada està sent una mica estranya per Eloi, havent de ser sulpent i sortint a les segones parts. Tot i així, continua sent una peça fonamental de l’Olot i ho va demostrar davant el València-Mestalla. «Sempre és complicat perquè tot futbolista vol jugar-ho tot i sentir-se important. Jo ho accepto amb certa tranquil·litat. Tots els tècnics que han passat m’han fet saber de la meva importància tant a dins del del camp com, sobretot, al vestidor. Soc un dels jugadors amb més veterania i experiència. Em sento bé físicament i estic disponible. Crec que pot ser un final de temporada positiu», reconeix.

Sobre els tres canvis a la banqueta, apunta que «quan n’hi ha tants es denota que alguna cosa no va bé»: «No és senzill. Està sent una temporada dura, no és agradable per ningú que hi hagi canvis d’entrenador perquè els que venen necessiten el seu procés d’adaptació. Ara bé, en aquest últim cas això no és així ja que tant en Blàzquez com l’Iñigo coneixen perfectament l’equip. Crec que aquest cos tècnic pot treure’ns el màxim rendiment de cadascú».

Subscriu-te per seguir llegint