L’eliminació del Barça a Europa certifica la pèrdua de 20 milions

L’eliminació a la fase de grups de la Champions va significar la pèrdua d’uns 20 milions d’euros d’ingressos al Barça, ja que el pressupost contemplava la classificació de l’equip fins als vuitens de final. Era una pèrdua que, no obstant, podia quedar minimitzada amb els dividends que s’obtinguessin a l’Europa League. També s’han escapat. Només s’ha recaptat un miserable mig milió per l’eliminatòria prèvia amb el Manchester United.

La pilota econòmica ha punxat, cosa que agreuja el panorama del club. Al compte de resultats i al límit salarial. El club necessita més ingressos que redueixin l’excés de 200 milions que els costos permesos per LaLiga entre les entrades de diners i les despeses esportives. Fora d’Europa, la catàstrofe s’ha consumat. De manera efectiva i de forma simbòlica, amb la desaparició de l’equip de les competicions continentals al febrer. A la primera eliminatòria. Feia 24 anys que el Barça no queia tan prematurament. Hi ha un nexe d’unió: el United.

El mal ja s’havia produït a l’octubre, amb la sortida de la Champions. Passar a vuitens suposava rebre 9,6 milions i l’accés a quarts, 10,6 més: un total de 20,2 milions. Els premis de la UEFA a la seva competició estrella (12,5 milions arribar a la semifinal, 15,5 per al final i un bonus de 4,5 per al campió) estan a anys llum dels que reparteix a l’Europa League. Igualar el pressupost perdut a la primera divisió exigia ser campió de la segona.

Accedir a vuitens reporta (reportava per al Barça) 1,2 milions, als quals sumen 1,8 per a quarts, 2,8 per a semifinals, 4,6 per a la final i l’extra de 4 milions per al campió. Les perspectives han desaparegut. En cap dels dos casos estan contemplats els hipotètics guanys associats com la venda d’entrades, ingressos de publicitat i el pic addicional del market pool televisiu. En total, el Barça haurà rebut una mica més de 70 milions del seu camí europeu, lluny dels prop de 100 que pensava administrar.

Des del febrer i fins al juny, la plantilla blaugrana veurà les competicions europees per televisió. Al Madrid a la Champions i al Vila-real a la Conference League. Amb el possible escarni que suposaria que el Betis elimini el Manchester United als vuitens, després del sorteig efectuat a Nyón. La Reial Societat s’enfrontarà al Roma de José Mourinho i el Sevilla s’enfrontarà al Fenerbahçe de Turquia. Tothom segueix. Menys el Barça.

Caldria remuntar-se a la temporada 1998-99 per veure el club blaugrana tan aviat acomiadat d’Europa. Al capdavant de l’equip hi havia Louis van Gaal, que ja havia fracassat la campanya anterior (97-98) al caure en un grup amb el Newcastle, el Dinamo Kíev i el PSV Eindhoven. El curs següent, el Barça va coincidir amb el Bayern Munic, el Manchester United (van acabar sent els dos finalistes al Camp Nou) i el Brondby. Només va guanyar l’equip danès; va empatar els dos duels amb el United (3-3 en tots dos casos) i va perdre tots dos amb el Bayern. Al desembre ja hi havia el Barça al carrer; ara, amb el consol de l’Europa League, s’han endarrerit tres mesos.

El nexe d’unió, a més a més de l'equip anglès, es pot estendre a Xavi, que va debutar aquella temporada amb el primer equip. Transcorreguts 24 anys, és l’entrenador que ha viscut les dues eliminacions de les dues darreres campanyes. El coeficient europeu del Barça i la importància de la Lliga evitaran que l’ocàs esportiu vagi a la gent gran en el futur. L’equip té garantida virtualment la seva presència a la Champions de la propera campanya. Té 22 punts més que el Betis, el cinquè classificat. Entrarà al bombo u si queda campió, i passarà al bombo dos si no conquereix el títol.

En dos anys quatre eliminacions d’Europa. El Barça continua perseguit per una crisi que s’allarga quan surt d’Espanya. És igual que s’activin palanques (el club va renovar la plantilla amb una inversió de 150 milions) o no. El resultat continua sent el mateix. L’equip desapareix cada cop més aviat del continent.

Subscriu-te per seguir llegint