L’orgull de barri del segon equip de Girona

La Unió Esportiva Can Gibert és el segon equip de futbol de la ciutat de Girona, darrere dels de Montilivi. Viu el seu primer any de vida a Primera Catalana i no només té encarrilada la permanència, sinó que està flirtejant amb l’ascens a la Superlliga, una categoria entre Tercera RFEF i Primera Catalana que s’estrenarà el proper curs. Els gironins ocupen el 8è lloc i tenen les places d’ascens a només dos punts després d’una primera volta de molt mèrit. I és que el Cangi va pujar la temporada passada a Primera després d’una dècada consecutiva competint a Segona Catalana.

El club, fundat als anys vuitanta i que presideix Toni Reinoso, no té sostre. I un dels jugadors que ho sap bé és Jose Flores, el capità i l’home que duu més temporades a l’entitat, sis. El gironí, de 28 anys, va viure la travessia a Segona Catalana i l’ascens el juny passat: «No ens sorprèn la dinàmica de l’equip perquè portem uns quants anys treballant bé», explica. La clau de l’èxit és que «sempre lluitem, sigui la lliga que sigui. El que té un equip de barri és lluita, som molt humils i treballem al màxim». 

Flores coneix el club perquè va donar les primeres puntades precisament al CF Santa Eugènia, que exerceix de planter del Can Gibert. Ha passat per un grapat de clubs de la demarcació, com el Palamós, l’Escala, Ripoll i Anglès. I va arribar a ser convocat amb el Llagostera, a Segona Divisió B, en la temporada (2013/14) que els d’Oriol Alsina van assolir l’ascens a Segona A. Ara, és el màxim realitzador de l’equip, amb 6 gols, i actua de mitjapunta i davanter.

El Peralada i jugadors de la UdG

El Can Gibert va signar, fa un any i mig, un acord de col·laboració esportiva amb el CF Peralada. Té un bloc de jugadors que combina veterania i joventut, molts dels quals universitaris. «Alguns, venen de Mallorca, i d’altres ja són d’aquí. Els hi va bé venir al Can Gibert perquè estem a prop de la UdG», diu Flores, que és un dels supervivents de l’equip amb Sergi Garcia i Pau Valeros.

El conjunt de Gerard Lechuga entrena tres cops a la setmana, cap jugador de la plantilla cobra i se’ls compensa amb un sopar de restaurant cada cop que hi ha una victòria. I en el present curs ja n’han aconseguit vuit. Sobre si el club pot assumir un altre ascens, Flores ho té clar: «Si tenim la Superlliga a tocar, per què no? Seria bonic per un equip de barri».

Subscriu-te per seguir llegint