El cor de l’Uni Girona es trenca amb la lesió d’Araújo

Ningú no volia ni pensar-hi, perquè feia mal. Quan faltava poc per acabar l’últim partit de l’Uni Girona a l’Eurolliga d’aquesta temporada, amb l’eliminatòria ja resolta a favor del Perfumerías Avenida María Araújo va agafar la pilota. Qualsevol altra jugadora s’hauria aturat, li hauria passat la bola a alguna companya o, senzillament i entenent com el context indicava que ja no hi havia res a fer, hauria fet passar els segons fins que el final fos una realitat. Però Araújo no és una jugadora qualsevol. Per això és la capitana. Tot caràcter, recorrent a l'orgull, Araújo va anar directe cap a cistella. No importava que al davant es topés amb Andrea Vilaró i Maite Cazorla. Segurament, ni hi va pensar. Però quan va caure a terra i, de pressa, va expressar el seu dolor, tothom es va espantar. Els pitjors presagis s’han complert i la capitana de l’Uni, després de passar les proves pertinents, té una lesió al lligament encreuat anterior.

Les llàgrimes amb les quals va sortir de Wurzburg van trencar el cor de l’Uni Girona, que amb aquesta ja ha patit dues lesions de gravetat en molt poc temps. Irati Etxarri va acomiadar-se de la temporada fa unes setmanes a València, després de patir una ruptura aguda del lligament creuat anterior del genoll esquerre, que l’obligarà a passar pel quiròfan el pròxim 8 de març. Araújo també diu adéu al curs i provoca una patacada emocional fortíssima tant a nivell individual com col·lectiu. L’equip de Bernat Canut haurà de treure forces d’on no n’hi hagi per assimilar-ho i superar-ho.

El passat d’Araújo, una persona estimada a Fontajau, encara agreuja més la sensació d’injustícia. La capitana de l’Uni Girona ja ha hagut de viure aquesta lesió: el 30 de març del 2021, ara fa gairebé dos anys, es va trencar en un entrenament. Feia poc més d’un any que havia reaparegut. «El que més m’anima és que tothom em diu que d’aquesta en sortiré encara més forta», explicava en una entrevista al Diari de Girona durant el seu procés de recuperació.

Com queda el vestidor?

El vestidor, lògicament, està desolat. La qualitat humana de María Araújo, a la qual és habitual veure amb una rialla a Fontajau, sempre disposada amb el seu sí i un caràcter obert a sumar en benefici del col·lectiu, fa que sigui inevitable sentir una tristor immensa quan s’empatitza. Bernat Canut, a més, haurà de fer mans i mànigues perquè l’equip segueixi competint al més alt nivell com ho està fent, tot i que la rotació quedi encara més minvada. El reforç de Bankolé és molt benvingut, però sense Etxarri i Araújo la plantilla queda debilitada. I en un mes arriba la Copa. Caldrà aixecar-se per elles. 

Subscriu-te per seguir llegint