El Jairis posa el dit a la llaga i l’Spar Girona toca fons a Fontajau (58-76)

El debut d’Ornella Bankolé (12 punts) queda en segon pla per la derrota

Clara Julià

Clara Julià

L’Spar Girona navega aquests dies per aigües turbulentes. Tal com va puntualitzar el tècnic, Bernat Canut, després de la derrota contra el Global Jairis, l’equip «ha tocat fons». L’eliminació de l’Eurolliga així com les dues lesions de llarga durada recents, la dIrati Etxarri i la de María Araújo, han deixat al vestidor noquejat i sota mínims. L’equip té l’infermeria plena: a les baixes de la dupla d’internacionals espanyoles cal sumar-hi la de Nora Galve, així com la de Binta Drammeh -la sueca continua recuperant-se del psoas ilíac i encara no té data de retorn. Un dels elements d’aquest còctel Mólotov també és el factor del traspàs de Laura Cornelius. Amb tot, l’equip continua amb només vuit jugadores del primer equip i va encadenar ahir la quarta derrota consecutiva, aquest cop davant un conjunt que lluita per la permanència i que està entrenat per una cara coneguda, Eric Surís. La màxima expressió de la impotència i la frustració es va veure en el tram final de partit en què Bernat Canut va acabar expulsat per una doble tècnica després de protestar per les decisions arbitrals.

Hem arribat massa condicionades per les lesions. Hi ha molta fatiga, física i mental, dins el vestuari. És una setmana molt dura.

Bernat Canut

— Entrenador de l'Spar Girona

El debut d’Ornella Bankolé (12 punts) va ser l’única nota positiva d’un duel extremadament marcat pel cansament físic i el desgast psicològic. Les murcianes van comptar amb molta musculatura sota el cèrcol gràcies a la dupla formada per Tamara Seda i Shante Evans, fet que va dificultar que Marianna Tolo i Giedre Labuckiene poguessin desenvolupar-se amb tranquil·litat. De fet, les jugadores d’Eric Surís no van especular ni un moment i van sortir amb un parcial inicial de 4-12 que ja va ser un cop de puny sobre la taula. Ben dirigides per Maria Joao Bettencourt (16 punts i 5 assistències) van dominar els tempos gràcies a un elevat percentatge d’efectivitat exterior i el domini del rebot.

Els triples van mantenir a les gironines dins el partit durant la primera part, tot i que en cap moment van aconseguir posar-se per davant. Bankolé va donar la benvinguda al públic mostrant el seu bon canell, però ni això ni els temps morts de Bernat Canut aconseguien reanimar a un equip que senzillament anava amb una marxa menys i que va tancar el segon quart amb només deu punts davant la cara de circumstàncies de María Araújo, que va ser rebuda amb aplaudiments d’ànim per part del públic i que s’ho havia de mirar des de la banqueta.

Les jugadores de l'Spar Girona ahir amb la samarreta de color violeta per l'edició de "El partit de Totes"

Les jugadores de l'Spar Girona ahir amb la samarreta de color violeta per l'edició de "El partit de Totes"

Tornant del descans els triples van permetre rebaixar la barrera dels deu punts a l’Spar Girona (39-46) tot i que el poder interior de Seda i Evans dins de la zona va començar a ser una mina d’or per a les visitants. Les jugadores d’Eric Surís van asfixiar l’intent de remuntada i es van disparar en el marcador fins als +20 després d’un triple de Konig que va deixar al pavelló glaçat. La situació era tal que ni tan sols la banda de música aconseguia aixecar els ànims.

Quan faltaven tres minuts per escoltar la botzina final, el Jairis tenia el partit controlat (+13). Un triple de Laia Flores va rebaixar la diferència i va reanimar a l’afició, que presenciava el panorama amb un silenci patidor. Tot i els intents finals de les locals per intentar salvar els mobles davant un resultat considerablement desfavorable, les visitants es van aferrar al coixí de punts i van marxar cap a Múrcia amb la victòria sota el braç. En sonar el xiulet final, les cares del cos tècnic i les jugadores eren un poema. 

Un mar de dubtes

Eliminades de l’Eurolliga i condicionades per les baixes, els dubtes han inundat a una plantilla que s’ha de reconstruir a temps per arribar amb opcions de competir la Copa de la Reina i el tram final de lliga. Per fer-ho compten amb l’arribada de Bankolé, que s’haurà de convertir en un comodí davant la precària situació en la posició de quatre. D’altra banda, el club encara té l’opció d’incorporar més jugadores a causa de les dues lesions de llarga durada, amb la particularitat que hauran de ser espanyoles.

L’equip ha tocat fons. De moment Binta segueix lesionada i som les que som. Ens hem d’aixecar

Bernat Canut

— Entrenador de l'Spar Girona

Per navegar cap a bon port, l’equip no té més remei que apel·lar a la seva característica capacitat de resiliència i recuperar el camí de la victòria. Però, com és habitual aquesta temporada, el calendari no s’atura per a ningú i només queden tres partits abans de la celebració de la Copa de la Reina que, cal recordar, és un dels objectius principals de l’equip i una de les principals vies per aconseguir la classificació per a l’Eurolliga de la temporada que ve. Abans, però, hi ha tres cites que esdevenen un test per al conjunt de Bernat Canut: Ensino Lugo, Tenerife i IDK Euskotren. La bona notícia per a Canut és que els darrers dos partits abans de marxar a Saragossa seran a Fontajau.

Les jugadores entrant al túnel de vestidors amb el cap cot.

Les jugadores entrant al túnel de vestidors amb el cap cot. / marc martí

D’altra banda, la derrota d’ahir deixa a l’Spar Girona anclat en la tercera posició. El València i el Perfumerías Avenida van fer la feina guanyant al Tenerife i a l’Innova TSN Leganés, respectivament, per mantenir la seva hegemonia a la lliga. Tot i això, els dos encara s’han d’enfrontar entre ells, un fet que podria aprofitar l’Spar per retallar posicions a la lliga. Ambdós rivals, a més a més, s’han classificat per a quarts de final de la competició europea i podrien notar el desgast de jugar la doble competició. També mereix una especial menció el Casademont Saragossa, que es manté en quarta posició a l’aguait de l’equip gironí. 

El partit de totes

Més de 3.000 aficionats es van desplaçar ahir a Fontajau per viure una nova edició de «El partit de totes». El color violeta va tenyir la graderia i Yasmina Alcaraz, árbitre ACB que actualment està de baixa per maternitat, va ser l’encarregada de cantar les alineacions inicials. En comptes d’escoltar el nom de les jugadores sobre la pista, l’alineació feia menció a les esportistes que enguany el club ha volgut homenatjar: Kathrine Switzer, Anna Maria Molina de Haro, Mercè Guix i Passola, Pili Fernández Rosado, Victòria Tuscà, Maria Busquets, Conxita Pascual Font, Montserrat Minobis i Puntonet, Montserrat Tresserras Dou, Encarna Hernández Ruiz, Montse Vila i Batllori, Lorena Capel López i Pepita Palomeras Maspoch. D’altra banda, durant el descans es va projectar un vídeo per recordar i visibilitzar la tasca que van fer totes elles per a la igualtat en l’esport. 

El públic de Fontajau durant "El partit de Totes"

El públic de Fontajau durant "El partit de Totes" / Marc Martí

Aparició de Victòria Tuscà

L’ex basquetbolista de 97 anys, Victòria Tuscà, va aparèixer durant el descans acompanyada de la seva néta i besnéta. Les tres van llegir un manifest per recordar la feina feta fins ara així com el camí que queda per arribar a la plena igualtat d’oportunitats. 

Tuscà, juntament amb Maria Busquets, van ser dues grans jugadores de bàsquet que van arribar a ser internacionals. L’any 1943, després d’estar 20 dies concentrades amb la selecció estatal i a punt de debutar en un torneig internacional a Itàlia, els aliats envaeixen Sicília impedint el seu debut internacional.