Entrevista | Laura Antoja Segona entrenadora de l'Spar Girona

«Quan la María Araújo es lesiona, allò que ja s’aguantava una mica amb pinces, es desmunta»

L’assistent de Bernat Canut creu que l’equip és a temps de tornar a creure-hi «donant el millor de nosaltres fins a final de temporada»

Laura Antoja

Laura Antoja / Aniol Resclosa

Jordi Roura

Jordi Roura

Va exercir el càrrec amb Alfred Julbe i l’Uni la va renovar a l’estiu per mantenir-lo al costat de Bernat Canut. L’exbase i fisioterapeuta confia sortir del sotrac on ha caigut l’Uni per culpa de les lesions i creu que l’equip encara és a temps d’enfortir-se i mirar endavant. Ahir, després de dos dies de desconnexió, l'Spar Girona va tornar a la feina amb la mirada posada a Lugo i a la visita a l'Ensino.

Com ha anat el retrobament de l’equip després de dos dies de desconnexió?. 

Hem entrenat al matí i a la tarda hem fet tècnica individual i gimnàs. Amb en Bernat (Canut) vam decidir després del partit contra el Jairis donar dos dies de refresc i plantejar la tornada a la pista amb algun canvi, sobretot del dia a dia. Havíem de treure les jugadores de la dinàmica on eren, les havíem d’ajudar a treure’s la sensació de debilitat. El dia a dia és important per canviar l’estat d’ànim. Hem optat per fer entrenaments més dinàmics i competitius, amb poc temps per pensar, amb més desgast físic i competència.

Les jugadores han arribar a Fontajau amb una altra cara?

 Les jugadores han marxat amb una altra cara. Arribar han arribat amb la sensació d’abatiment normal, però convençudes que han de treballar. Són bones professionals. El problema és que ens han passat coses que condicionen tots els objectius de l’any i ens caldran uns dies. Les cares han canviat i els ànims aniran amunt. El tema és veure amb quina rapidesa i fins quan ho arrosseguem. Volem fer net quan abans millor.

Les cares han canviat i els ànims aniran amunt. El tema és veure amb quina rapidesa i fins quan ho arrosseguem. Volem fer net quan abans millor.

Com es passa de sortir de Salamanca salvant l’average i fregant la victòria, a la depressió de la derrota amb el Jairis?

El punt d’inflexió és la lesió de la María (Araújo), referent, capitana, una jugadora que quan ha d’arromangar-se al camp fa un pas endavant. L’equip anava molt just i ja s’esforçava molt per tirar endavant aquest moment complicat i quan es lesiona allò que s’aguantava ja una mica amb pinces, es desmunta. Les jugadores que ja deien ‘va vinga, que vindrà algú, va que ho aconseguirem’, cauen en el desànim. No només no tires endavant, sinó que perds algú important, i a més, en pla dramàtic.

Per això van perdre diumenge contra el Jairis?

Jo diria que sí, que la raó és aquesta. Les jugadores volien, però anàvem un segon més tard i amb falta d’energia. Al darrere hi ha tot el tema que comentàvem, que feia el partit molt perillós, ja ho vaig advertir a la prèvia. El Jairis s’estava jugant la categoria, venia molt necessitat de victòria, havia d’esgarrapar. Nosaltres havíem d’aferrar-nos a qui som amb la consciència que ens hi jugàvem el segon lloc. Tot el que és mental estava preparat per guanyar però a l’hora de posar-t’hi les coses no van, hi ha nervis, i caus en el desànim per la diferència tant bèstia que hi va haver (-18). Al descans hi havia l’opció d’enfadar-se molt, perquè un equip com el Jairis ens havia fet 40 punts, o intentar buscar, sabent com està l’entorn emocional, els petits detalls del que ja sabem fer. Havíem de recuperar sensacions defensives. Se’ns van posar en zona i atacar-la no se’ns dona amb gaire fluïdesa. O es defensava amb mes criteri i valentia, i esgarrapant, intentar ser mes agressives i recuperar pilotes, o no hi havia res a fer.

Com s’entrena l’estat anímic?

Primer hi ha d’haver la unió de les jugadores entre elles, al final són les que estan a la pista. Han de fer una proposta de col·lectiu per ajudar-se cada una al dia a dia, amb responsabilitat individual. Cada jugadora ha de saber que això és la seva feina. A les empreses sovint s’ha de donar més hores o més energia perquè funcionin els projectes, la gent ha d’estar disposada a això, quan hi ha plantilles curtes, crisis i menys recursos. Després els tècnics hem de fer canvis com la dinàmica dels entrenaments per modificar les sensacions a la pista. Si això es pot acotar en un entorn de club i públic que et sosté l’ànim i et dona suport tocant de peus a terra, sense angoixar-te ni provocar-te estrès, això fa la seva evolució i te’n surts.

L’afició la tenen al costat.

I tant, hi ha empatia amb el que ha passat. Tothom veu com estem. La gent ens dona suport i no critica i això és partir de la realitat i és important. Clar que tots volem guanyar, el desig és aquest, però cal tenir cura de molts altres factors.

Què s’hi juguen a Lugo?

Ens hi juguem creure en l’evolució de l‘equip, en el que ve per davant. En tornar a recuperar sensacions d’equip en el joc. Ens hi juguem la recuperació de cara el que ve per davant. Queda poc, però hi som a temps de recuperar sensacions en els tres partits que resten abans de la Copa.

Hi són a temps, hi creu?

Hem de recuperar aquesta sensació, el desig i la certesa i tenir clar que estem al nivell. Aquest és el procés, vinguin o no vinguin reforços. Hem de tornar a agrupar-nos i creure en els que som, que som els que hem de tirar endavant.

Calen reforços?

El termini s’ha acabat però amb les lesions de la Irati i la María hi ha l’opció de dur una jugadora espanyola que jugui a la Lliga Femenina. Però no és fàcil. Tots els clubs tenen els seus objectius i les jugadores hi estan implicades. A nosaltres se’ns escapa, en aquest aspecte depèn del club i cadascú té la seva parcel·la.

Què aportarà Bankolé?

Bankolé va arribar, va fer un entrenament i va jugar contra el Jairis. En el partit li vam dir que fos descarada, que jugués sense pensar massa. Li vam ensenyar 4-5 sistemes perquè es notés que formava part del moviment col·lectiu. Que aportés duresa i defensa, i contacte i rebot, que són les bases que ha de tenir qualsevol jugador d’aquest nivell. I en atac que mires la cistella. Vam tenir la sort que va estar encertada. 

L’objectiu és el segon lloc, o mirar d’assegurar el tercer?

 Estar pensant en els altres ens desvia i ens posa frustracions, tal i com estem. El més important és centrar-nos en nosaltres. Si fem la feina sumarem victòries, si els altres perden i nosaltres millorem la classificació serà un regal que agrairem. El més important és recuperar-nos i ser el millor equip possible fins a final de temporada, donant la millor versió.

Subscriu-te per seguir llegint