El passat a Europa del porter de l'Olot

Arnau Fàbrega Mañas (Llançà, 2000) va tornar a instal·lar-se a casa l’estiu passat després de passar-se set anys fora per perseguir el somni de ser futbolista. El motiu del seu retorn a terres gironines? No podia ser una altra cosa que el futbol arran del fitxatge per l’Olot. Els garrotxins no van començar bé la temporada de l’estrena a Segona Federació i una mala ratxa de resultats va enfonsar-los en el descens; però en l’actualitat, amb Albert Bázquez que és el tercer entrenador que ocupa la banqueta, estan molt a prop de sortir de la zona de perill. El porter, de 22 anys, ha estat una peça clau per aconseguir arribar fins aquí. És tot just el principi.

«La permanència sempre ha sigut l’objectiu. La plantilla està confeccionada per assolir-la i crec que tots hi hem cregut sempre. Ens volem salvar», comenta Fàbrega. El porter parla del seu paper sota pals i la competència amb Albert Batalla: «S’ha de treballar sempre. Quan arribes a un lloc nou, has de demostrar la teva vàlua i deixar un temps perquè puguin valorar-te a part de confiar en tu. Tot esforç té la seva recompensa». Després d’encaixar només un gol de penal davant el Formentera (1-4) en els darrers tres partits, assegura que es troba en el millor moment i preparat per afrontar el decisiu tram de curs que queda: «Feia mesos que em sentia en un estat molt bo a la porteria, perquè realment estem fent un bon joc en el conjunt de l’equip i estic molt content amb la línia defensiva. Entre uns i altres, resolem les situacions de perill. Cada vegada ens coneixem millor, entenem amb què se sent més còmode cadascú i aprenem junts».

L’Olot l’ha «sorprès» positivament perquè «és un club amb valors, que té molta identitat, una gran afició i s’hi pot créixer». Sobretot, havent passat un «estiu complicat» al qual prèviament s’hi havia afegit el descens amb el Las Palmas Atlético a Tercera Federació. «En cap moment va ser perquè no volgués estar amb els meus pares o amb la família, sinó que portava anys independitzat, passava de viure a les Canàries o Andalusia a tornar a Llançà, i sentia com si reculés. La situació era diferent, el meu rol com a jugador canviava, les obligacions eren unes altres... Però tot ha sortit bé. Ja se sap que com a casa, enlloc».

Debutar a Primera és un somni que llavors depenia d’una carambola. Soc molt ambiciós. Treballo per estar al màxim nivell

Fàbrega, que va formar-se a la base del Llançà, Girona, Figueres i Espanyol, va incorporar-se al filial del Granada l’exercici 2017-18. El club andalús va tornar a Primera Divisió el curs 2019-20, en el qual va classificar-se per a l’Europa League. El llançanenc va tenir l’oportunitat de gaudir de l’experiència per Europa sent convocat per Diego Martínez com a tercer porter. «Amb el pas del temps, ho valoro més. M’he emportat companys, amics, aprenentatge, entrenaments amb grans jugadors... Tot són bons records», explica. En aquella etapa, va tenir el debut a la màxima categoria del futbol estatal a tocar. Amb la mala sort que factors externs van frustrar-ho. Tenia 20 anys. «Era l’època de la pandèmia i els porters del primer equip, Rui Silva i Aarón Escandell, eren baixa. Hi havia diversos positius per Covid a la plantilla i com que feia el dia a dia amb ells, jo també ho vaig ser per contacte estret. Em va saber greu perquè ho tenia a prop. El partit era davant la Reial Societat. Recordo que vaig seguir-lo des de la tele de l’hotel. Al final, va jugar Ángel Jiménez, porter del juvenil, i a sobre va aturar un penal (riu)», reconeix.

En conseqüència, Fàbrega manté «l’espineta del debut a Primera»: «És un somni que aleshores depenia d’una carambola. Però, amb molt d’esforç i treball, espero complir-lo en un futur». «Vull competir al màxim nivell. Cada dia em proposo fer un pas més endavant. Ara mateix, estic lluitant amb l’Olot per aconseguir la permanència a Segona Federació i estic cent per cent focalitzat en això. Si puc, m’agradaria pujar a Primera Federació, després a Segona... Sempre treballo per estar més amunt. Soc ambiciós, quan arribo a un objectiu de seguida me’n creo un altre de més gran».

La insistència de l'Olot no té premi contra el Manresa (0-0)

En aquest sentit, amb el Girona a Primera i el Granada competint per pujar-hi, el de Llançà diu que «són clubs que m’han vist créixer i que m’han donat les eines per poder ser un gran porter»: «Jugar a un lloc el qual pots considerar casa teva, mai és dolent. Estaria molt agraït si mai es dona l’oportunitat de tornar-hi. Ja veurem què em depara el futur». El més immediat, però, és l’Olot. I s’ha d’aconseguir la permanència costi el que costi. «Hi ha un punt de pressió, encara que quan es lluita per un objectiu, és a dir sempre, n’hi ha. El més important és saber-la gestionar i tenir clar quin és el teu rol a l’equip. Jo sé què puc aportar i intento donar sempre el meu màxim. També ajudar els companys. Quan sortim del descens, que tant de bo sigui aviat, tindrem la pressió de mantenir-nos en la zona de salvació», conclou. Els de Blázquez són catorzens amb 25 punts, si guanyen aquest diumenge a Terrassa poden sortir-ne.

Subscriu-te per seguir llegint