Entrevista | Jeremia Hill Escorta del Bàsquet Girona

«Vaig conèixer Kobe Bryant quan tenia 3 anys i, des d’aleshores, sempre he volgut jugar a bàsquet»

L’americà, internacional amb la selecció camerunesa, es mostra agraït pel dia a dia a Girona i reconeix que s’hi vol quedar més enllà del maig quan finalitza el seu contracte

L'escorta del Bàsquet Girona, Jeremiah Hill.

L'escorta del Bàsquet Girona, Jeremiah Hill. / ANIOL RESCLOSA

Jeremiah Hill (Richmond Hill, 1995) ha volgut ser jugador de bàsquet des que té ús de raó. Tenia 3 anys quan va conèixer Kobe Bryant i el desaparegut escorta es va convertir en la seva font d’inspiració. Amb experiència a les lligues de Kazakhstan, Rússia i França, l’estiu passat va decidir provar sort a l’ACB amb el Betis però va acabar rescindit per convertir-se en el regal de Reis del Bàsquet Girona. També és internacional amb Camerun.

Diumenge passat contra el València va protagonitzar un triple tocant la part superior del taulell. Va ser el més inversemblant que ha fet mai?

Crec que va ser un d’aquells triples que només encertes un cop a la vida. Va ser especial, em va agradar anotar-lo.

Com està l’equip després de les dues derrotes seguides?

Han coincidit amb el retorn després de l’aturada internacional per les finestres FIBA. Es tracta de recuperar el nostre joc i tenir motivació per als pròxims partits.

Hi ha alguna explicació, però? Aíto insisteix que és a causa de l’aturada.

Crec que l’aturada hi ha tingut una mica a veure. Vam deixar de treballar junts per anar amb les nostres seleccions i fer-ho de manera diferent: l’estil, la defensa..., tot canviava. Ara que hem tornat tots, hem de fer memòria per recuperar una altra vegada la nostra millor versió com a equip. Ja estem molt millor. Es nota en els entrenaments, són espectaculars.

Vostè va jugar amb Camerun. Com li va anar la seva primera experiència amb la selecció camerunesa?

Em va encantar! Va ser una experiència nova per mi, allà es juga un bàsquet diferent que a Europa, Rússia o Amèrica, però m’ho vaig passar molt bé. Em va impressionar perquè Àfrica no és com m’havien explicat als Estats Units. Crec que això també s’està fent malament en molts altres països. Estic content d’haver-ho pogut desmentir amb els meus propis ulls.

És nascut als Estats Units. Quina relació té amb Camerun?

Els meus pares. La meva mare és blanca i el meu pare negre, ha estat a través d’ell. No hi he viscut mai encara.

Va ser gaire difícil aconseguir els papers?

No, gens. Amb un dia ho vaig tenir tot enllestit. Abans de mudar-me a Sevilla, vaig anar a Yaoundé, la capital de Camerun, per fer-me el passaport i així poder jugar amb el Betis.

L’equip juga de manera irregular tant a casa com a fora. A Fontajau tenen bons quarts -com per exemple el tercer de l’últim partit contra el València- però després desconnecten i perden. A què creu que és degut?

Ens dona una mica de crèdit saber que el València és un bon equip, però crec que a vegades hi ha moments puntuals en què grans cistelles del rival ens desanimen. Hem de corregir-ho perquè no ens passin factura.

L'escorta del Bàsquet Girona, Jeremiah Hill.

tatianaperez@ddg.cat / ANIOL RESCLOSA

Marc Gasol, Aíto, Quino... De qui ha après més?

De tots tres. Segurament, passo més temps amb en Quino però també parlo cada dia amb en Marc. Igual que amb l’Aíto, és molt graciós. Cada conversa amb ell és profitosa. Tenim molta sort de tenir-lo com a entrenador.

És un jugador versàtil. En quina posició se sent més còmode: base o escorta?

(Rumia). Crec que puc aportar en les dues. Potser soc una mica més passador que tirador, me‘n surto millor amb la pilota, però se’m donen bé les dues posicions. Ajudaré l’equip per intentar guanyar des d’on decideixi posar-me Aíto.

El projecte del Bàsquet Girona és el més ambiciós que s’ha trobat des que va arribar a Europa?

És la millor experiència que he tingut mai. No crec que enlloc hi hagi un equip similar ni un club que es preocupi tant per nosaltres. Aquí es tracta tot amb cura. És impossible tenir queixes. Estic molt agraït.

El Betis està lluitant per la permanència... El Girona ja està salvat?

Jo crec que estem salvats. Ja hem disputat la majoria dels partits més difícils, encara hem d’enfrontar-nos al Madrid i Baskonia, però també hem de jugar davant els equips de la part baixa de la taula. Ens anirà bé, no en tinc cap dubte. El partit contra el Manresa serà important, estic impacient perquè arribi el dia.

Aquesta temporada ha estat en dos clubs. La seva primera experiència a l’ACB és com s’esperava?

Sincerament, no crec que tingués gaires expectatives perquè aquesta és la quarta lliga on competeixo. Totes són diferents i al final resulten més dures del què t’imagines. Per tant, em dedico a provar-les amb la ment oberta. Estic disfrutant a l’ACB: és ràpida i tàctica alhora.

De moment, ha jugat menys partits amb el Girona (8) que no pas amb el Betis (12) però els seus números són millors. Com se sent?

No em preocupen els números. Simplement, soc feliç per estar aquí. El meu objectiu sempre ha estat guanyar el màxim i faig el possible per aconseguir-ho. Soc competitiu. No m’influeix la resta.

Girona o Astana? On li agrada més viure?

És extremadament difícil escollir. He fet grans amistats a les dues ciutats. Evidentment, Espanya sempre té preferència, sobretot pel clima que és més càlid, però Kazakhstan també està molt bé. Hi vaig passar dos anys increïbles.

Va ser dur viure la pandèmia al Kazakhstan?

Quan la Covid va fer estralls a escala mundial, vam aturar els entrenaments i vam confinar-nos a casa. Es va fer dur a partir del moment en què van començar a tancar tots els restaurants i comerços, però també vam fer-ho simple: jugàvem a la PlayStation amb l’equip, fèiem llargues migdiades, ens comunicàvem per videotrucada... No va ser gens terrible, podria haver estat pitjor.

De seguida vaig prendre la decisió de marxar de Rússia per allunyar-me d'aquella política

Era a Rússia quan es va declarar la guerra contra Ucraïna. Què recorda d’aquell moment?

Era un aspecte que em quedava lluny, però de seguida vaig prendre la decisió de marxar per allunyar-me d’aquella política. Tant la meva promesa com la meva mare van insistir-me que no em preocupés pels diners i marxés de Rússia. Vaig trucar al meu agent, vaig recollir les coses del vestidor i a les quatre de la matinada ja era a l’aeroport per volar cap a França.

La seva estada a Europa pot beneficiar-lo? Quins reptes es marca?

I tant. He deixat de tenir l’interès per jugar a l’NBA, en l’actualitat vull arribar a l’Eurolliga. Si pot ser, amb el Girona. Seria meravellós. Vull quedar-me aquí durant molt de temps.

Amb el Girona té contracte fins al final d’aquesta temporada.

Sí. I tant de bo en Marc vulgui allargar-me’l. (Riu).

Va disputar tres partits a la lliga d’estiu amb els Orlando Magic. Com va ser aquella experiència? Va arribar a somiar amb l’NBA?

Va ser una oportunitat única. Després van convidar-me a un camp d’entrenament, però jo ja m’havia compromès per dos anys amb l’Astana. Recordo que el joc era més fàcil que a Europa. Crec qualsevol jugador que ha estat en les dues lligues diria el mateix. Hi ha molt d’espai, és més simple... Fan normes perquè puguis anotar més punts perquè és el que volen veure els aficionats. En canvi, aquí hi ha més jugadors talentosos que anoten els punts i els aficionats valoren tant el joc defensiu com el d’atac.

Què pensa de l’afició del Girona?

Mare meva!, és increïble. Crec que no hi ha suficients paraules per descriure-la. Potser els nostres seguidors no se n’adonen, però ens ajuden moltíssim en les situacions dures o quan el partit es complica. A part que si va bé també ens animen a seguir endavant.

Què és el que més li ha sorprès de Girona?

És una bona pregunta... Sembla una ciutat petita, però hi viu moltíssima gent. És una ciutat que sembla un poble. També que està a prop de la platja.

Qui va ser la seva inspiració per dedicar-se al bàsquet?

Vaig conèixer Kobe Bryant quan tenia 3 anys. Els meus pares són militars i anàvem a Corea del Sud. Ell va venir a la nostra base militar i em va agafar en braços. Des de llavors, que sempre he volgut jugar a bàsquet.

La mort de Kobe deuria ser un cop dur...

Completament. Estava a Kazakhstan, aquell dia era amb l’equip i quan vaig rebre el missatge al mòbil tot va aturar-se. Em vaig quedar fora de sí. Vaig passar una nit terrible.

Va seguir la retirada de la samarreta de Pau Gasol amb els Lakers?

Sí, alguns membres de l’equip cridaven a la tele. Estic molt content per ell. Sempre havia estat fan dels Lakers fins que Kobe va deixar la franquícia. Des d’aleshores, va disminuir el meu interès per l’NBA.

Què va estudiar? I què té pensat fer quan es retiri?

Vaig fer la carrera de Ciències de la Computació, però no crec que m’hi dediqui. Quan deixi el bàsquet, crec que no voldré fer res de res. (Riu). Tothom em diu que em plantegi ser entrenador, però jo no ho tinc tant clar. Sembla estressant. A part que un entrenador, no té data de caducitat.

Subscriu-te per seguir llegint