Entrevista | Cayetano Pérez President de l'Uni Girona

«L’Uni és més que un resultat esportiu, hem fet que la gent se senti el club com si fos seu»

El president diu que de moment només tenen permís per buscar un recanvi per a Araújo, que ha de ser una jugadora espanyola i que estigui a la lliga

Cayetano Pérez

Cayetano Pérez / Aniol Resclosa

Jordi Roura

Jordi Roura

L’ampolla és mig plena o mig buida?. 

Estem en un moment delicat, sobretot per la plaga de lesions. Però agafant la part positiva, només tenim un partit per setmana, podrem preparar més els partits, i ens queden reptes com la Copa de la Reina i la Lliga. Encara tenim horitzó per continuar treballant i no caure en el desànim.

Vostè va fer un tuit dient que, a pesar de tot, no hi caurien en el desànim.

Quan et trobes amb una situació com aquesta, i saps tota la feina que has dedicat a preparar la temporada, et toca i t’enfonses. Pots pensar «quin desastre tot, ara mateix». Però has de saber tirar endavant, pensar que això no s’ha acabat i que hem de seguir lluitant.

Li han trobat alguna explicació a la plaga de lesions?

Ho estem analitzant. Creiem que és un cúmul de situacions. Ens ha passat factura la bogeria de partits que vam tenir al desembre i al gener, un calendari molt carregat, jugadores que no han parat i que també han hagut d’anar a les seleccions... el que li deia, un cúmul de coses. Potser també hi ha alguna cosa nostra, que no hem fet prou bé, i per això ho estem analitzant. El calendari no depèn de nosaltres, però si en alguna cosa podem millorar, ho farem. El que està clar és que hem patit lesions greus, que fan mal, i en jugadores que tenen la mateixa posició com la Irati (Etxarri) i la María (Araújo). I a sobre en fitxem una altra (Bankolé) i també cau.

La lesió d’Araújo és la que ho trenca tot?

Veníem de la de la Irati, que ja ens va deixar tocats, i en una o dues setmanes, tornem a caure en el mateix amb la María. Ens hem quedat orfes en aquella posició tant important. I després constatem que hi ha una altíssima dificultat per trobar al mercat substitutes en condicions.

Drammeh també està de baixa des de primers de febrer. Què té, que encara no es recuperi?

Es va parlar d’una lesió al psoes ilíac esquerre, li fan proves i no se li aprecia la millora, no acaba de fer net. No sabem quan podrà tornar a jugar. Estem intentant si podem reconduir la situació i la podem tenir per aquesta recta final, tot plegat, però, dependrà de la valoració dels metges.

A Drammeh li fan proves i no se li aprecia la millora, no acaba de fer net. No sabem quan podrà tornar a jugar"

Mendy ha sigut mare, i tenen les lesions de Drammeh, Galve, Etxarri, Araújo i Bankolé. Compten amb elles per a la temporada que ve?

Etxarri té contracte. La María acaba aquest any però abans de la lesió ja havíem començat a parlar. Drammeh i Mendy també tenen un altre any. Haurem de veure en quina situació estaran, perquè si Irati o María no poden incorporar-se fins al desembre, haurem de cobrir-ho amb algú provisional.

L’Uni arribarà a la Copa amb algun reforç?

Hi estem treballant. De moment la Federació només ens deixa fitxar una jugadora que cobreixi la lesió de llarga durada de la María. Per a Irati consideren que encara hi havia el mercat obert i si volguéssim buscar-li un recanvi hauríem de parlar-ho amb ells. De moment podem fitxar una jugadora espanyola que jugui a la Lliga Femenina i no és gens fàcil. Depenent de com evolucioni Bankolé, si s’ha d’operar o no, podríem obrir també una finestra aquí. El problema és que els clubs tenen els seus reptes i no deixen sortir fàcilment a ningú. Miri el que ens va passar amb Sykes, ningú ho posa fàcil.

Tenir ara dues setmanes netes abans de la Copa, amb dos partits a Fontajau sobre el paper assequibles, és el millor escenari tal i com està l’equip?

Ens hauria agradat més estar disputant els quarts de final de l’Eurolliga. Si ens agafem a la part positiva sí, té raó, podrem entrenar bé i preparar bé els partits tot i que tenim una plantilla curta. He anat parlant amb algunes jugadores. La Laia (Palau) també ha baixat al vestidor a parlar amb l’equip.

Firma acabar tercer la lliga regular?

Ara per ara no firmo res. Podem optar a alguna cosa més, encara s’han d’enfrontar València i Perfumerías Avenida. Nosaltres hem d’anar a totes i amb la màxima ambició, i si al final som terceres, serem terceres. 

La Copa és la via més factible per anar a l’Eurolliga?

Per places directes has de guanyar la Lliga o la Copa. Sabem que la situació no és fàcil.

Què passaria si l’Uni l’any que ve no juga l’Eurolliga?

Passar, passar, no passaria res, jugaríem l’Eurocup. Però portem anys lluitant per consolidar-nos com a equip d’Eurolliga i aquest és el nostre repte. Ho podem aconseguir si quedem entre els tres primers. Hi haurà diferents combinacions.

Passar, no passaria res si no juguem l'Eurolliga l'any que ve, aniríem a l'Eurocup. Però portem anys lluitant per consolidar-nos com a equip d’Eurolliga i aquest és el nostre repte"

Tants canvis han desviat el pressupost? El tenen cobert?

Cobert, a l’Uni, no el tenim cobert, sempre anem apurats, depenem de cobrar coses. De moment anem aguantant i mirem de sortir el menys perjudicats possibles de tants entrebancs.

Perden de 18 contra el Jairis i la gent ovaciona l’equip. Què li diu això?

Em diu que l’Uni és més que un resultat esportiu, és una família, gent que li agrada venir a passar-s’ho bé el diumenge a la tarda, amb la família i els nens. Aquesta connexió entre equip i afició és el més bonic de l’esport. I veure això reconforta i et fa tirar endavant. Aquests dies hem rebut molts missatges de suport, la gent ens diu que està amb nosaltres, i tot i que els resultats no acompanyen, la feina que s’està fent és bona i hem aconseguit arrosegar molta gent que sent aquest club com si fos seu.

El retorn de l’ACB a Girona, que es podia entendre com un perill, al final no ha sigut tal i el bàsquet n’ha sortit reforçat?

L’avantatge és que a la gent de Girona li agrada l’esport. Hi ha molta gent de bàsquet, que és molt fidel, i que tant va a veure el masculí com el femení. Nosaltres també arrosseguem gent, segurament som l’equip de la Lliga Femenina que més gent porta al pavelló, en paral·lel amb el Casademont Saragossa, que també ho està fent molt bé.

València, Perfumerías Avenida, Saragossa... cada cop hi ha més aspirants. Girona podrà seguir estant al seu nivell en el futur?

Que cada vegada és més difícil, és clar. Estem a més en un procés de professionalització. El Consell Superior d’Esports treballa per al reconeixement. Estem a prop d’un conveni amb les jugadores i poder donar una gran estructura a la lliga. Hi haurà exigències i estructures més grans, difícils de cobrir. No serà fàcil, però treballarem per ser-hi.