L'Spar Girona agafa aire contra el Tenerife (73-52)

Zero lesionades en el partit d’ahir entre l’Spar Girona i el Tenerife. El conjunt gironí va celebrar la victòria i també el fet de no encadenar cap mala notícia després d’un darrer mes d’allò més maleït en què han viscut traspassos, filibusterisme de clubs rivals, cinc lesions, l’eliminació de l’Eurolliga i una sanció al seu entrenador principal, entre d’altres. Les locals, ahir dirigides per Laura Antoja a causa de la sanció de doble partit que ha rebut Bernat Canut per ser expulsat en el duel de lliga contra el Jairis del passat 5 de març, es van desfer amb comoditat d’un descendit Tenerife que va aguantar el tipus a la primera part. Tot i el voluminós resultat final, les canàries van plantar cara els primers vint minuts gràcies a la poca energia de les locals, però no van resistir el despertar de l’Uni al tercer quart (22 a 11) que va ser determinant per sentenciar el matx.

Aquest ressorgir necessita temps i necessita reestructuració perquè les peces són les que són i hem de canviar la manera de jugar. El que vols que passi en una setmana potser passa en 3 o 4

Laura Antoja

L’Spar Girona, en plena reconstrucció per les nombroses baixes que acumula la plantilla (Nora Galve, Binta Drammeh, Irati Etxarri, María Araújo i Ornella Bankolé), va comptar amb l’ajuda de Mar Ibern i Berta Ribas, ambdues providencials per dotar de minuts de descans a les set jugadores que queden del primer equip. També comença a ser habitual veure les dues pivots (Giedre Labuckiene i Marianna Tolo) compartir pista i és que, tal com va reconèixer Laura Antoja en declaracions després del duel, el sistema de joc s’està «reestructurant»: «Tenim les rotacions de la Berta Ribas i de la Mar Ibern (que és un 4 més pur) però ens hem d’inventar aquest tipus de situacions, amb la Giedre jugant al 4, i haurem de trampejar i anar inventant. Aquest ressorgir necessita temps i necessita reestructuració perquè les peces són les que són i hem de canviar la manera de jugar. El que vols que passi en una setmana potser passa en 3 o 4, però crec que l’equip ja ha deixat endarrere aquell sentiment que això és una ‘merda’ i ha passat a tirar endavant i anem a més».

L’enfrontament va començar descafeïnat. Les locals es van posar per davant liderades per Marianna Tolo (16 punts i 7 rebots), però les canàries van posar resistència i es van mantenir a l’aguait gràcies a la presència de la pivot Kai James. Les transicions ràpides van ser una mina d’or tot i que l’equip no aconseguia prendre bones decisions en atac mentre Antoja, dreta a la banda, demanava intensitat a les seves jugadores. A l’inici del segon quart les visitants es van posar a un punt gràcies a les penetracions de Concepción Sánchez, que va posar un nus a la gola a la meitat dels 2.400 espectadors de Fontajau, fins que un triple de Laia Flores va desembossar la situació (21-15). L’Uni va col·locar un +10 en el marcador que va durar un tres i no res perquè les rivals van tornar-se a col·locar a dos (27-25) davant la passivitat defensiva que va obligar a Antoja a frenar el partit. Tolo i Sykes van allunyar el perill i un triple de Murphy sobre la botzina del descans va permetre dominar el marcador (34-27) i va alleugerir a la meitat dels assistents.

Segona part amb segell vermell

L’Uni va sortir de la pausa amb les piles carregades i en un obrir i tancar d’ulls va estirar el marcador fins als +13 (47-34) gràcies a les accions de Labuckiene i Parra. Els errors no forçats (17 pilotes perdudes) van començar a complicar les opcions de victòria de les visitants tot i els esforços de Raksanyi (12 punts) i Palenikova (13 punts). Faustine Parra va començar a escalfar el canell i les rivals van rebaixar les seves prestacions en picat amb un tercer quart (22-11) que va sentenciar el duel davant l’atenta mirada dels familiars de les esportistes homenatjades en la segona edició de «El partit de totes», que van poder celebrar la victòria amb l’entrega de samarretes que l’equip va lluir el 5 de març. 

La botzina final va permetre al club festejar dos fets: la victòria, que esdevé la primera passa d’aquesta reconstrucció, i acabar el partit sense cap lesionada. A la plantilla li queda un exigent partit contra IDK-Euskotren diumenge que ve (18 hores) a Fontajau abans de fer les maletes cap a Saragossa per disputar la copa de la reina. Precisament serà el partit de quarts de final contra el Gernika (31/03) el dia del retorn de Bernat Canut a la banqueta. I de moment l’equip es pot agafar a això: de mica en mica s’omple la pica (i la banqueta).