El Bàsquet Girona s’aferra a la regularitat de Kameron Taylor per aixecar el vol

Sense previsió de que arribi algun jugador i amb el baix rendiment que està donant Jeremiah Hill, al Bàsquet Girona li tocarà encomanar-se a la consistència de Kameron Taylor per revertir la mala dinàmica i no patir més del compte per certificar la permanència. 

El de Maryland ha demostrat sobradament durant la temporada que és un jugador molt compromès amb el projecte i que sempre està disposat a donar la cara. No defuig responsabilitats quan més maldades van les coses i gairebé sempre és qui capitaneja els moments de reacció i els trams positius de l’equip amb la seva agressivitat defensiva i verticalitat de cara a cistella.

L’americà només s’ha quedat per sota de les dobles xifres d’anotació en quatre partits i ha signat grans números tant en grans partits del seu equip com en duels fluixos com el de dissabte, quan es va enfilar fins als setze punts i es va posar l’equip a les espatlles en una deles petites reaccions gironines que no van tenir continuitat. De fet, tot i la mala ratxa dels gironins després de les finestres FIBA ell s’ha mantingut al voltant dels 14.5 punts per partit. També destaca en recuperacions, faceta en que és el segon millor de tota la lliga i només està per darrer de Marc Gasol en l’apartat global de valoració amb 15 crèdits. 

És a més, un jugador que sembla haver interioritzat a la perfecció el discurs del seu entrenador. Dissabte, després de la dura derrota contra el BAXI Manresa, Taylor assenyalava als micròfons de Diari de Girona que s’havien de centrar en millorar aquelles coses que més depenien d’ells, com l’energia, el rebot, la defensa i, en general, en ser més agressius, recordant que el raquític percentatge exterior és un aspecte més difícil de controlar. 

Discontinuitat en la resta

La regularitat de Taylor contrasta amb la intermitència de la resta de jugadors de la plantilla. Dissabte el millor va ser Colom i Gasol també va fer un bon paper en la segona part, però amdós han completat altres partits molt fluixos darrerament. 

Per altra banda, qui va tenir gairebé nul·la incidència contra el BAXI Manresa és Maxi Fjellerup (només va jugar sis minuts), tot i venir de fer un gran partit a Bilbao. Altres exemples de jugadors que han estat incapaços de mantenir una certa consistència són Dusan Miletic i Roko Prkacin.

L'abisme del descens continua lluny

El Bàsquet Girona manté un coixí de tres victòries sobre el descens, després que l’Unicaja derrotés ahir el Betis en el derbi andalús. Malgrat les últimes cinc derrotes en cinc partits, els d’Aíto mantenen un coixí de tres victòries amb l’abisme de la LEB que els permet enfocar els pròxims compromisos amb menys urgències. Els gironins s’enfrontaran als sevillans en l’antepenúltima jornada de lliga, el proper 9 de maig. Farien bé els d’Aíto, però, en deixar enllestits els deures abans i no haver-s’ho de jugar tot en un partit que podria ser dramàtic.

De bones oportunitats no en faltaran, sobretot a Fontajau. D’aquí a dues setmanes, el diumenge de Pasqua, visitarà Girona el Fuenlabrada, que amb tres victòries i uns sensacions estrepitoses (no guanya des del 5 de novembre) té gairebé els dos peus a la LEB. Una altra bona opció serà amb la visita del Granada, el 22 d’abril. Amb dos triomfs en aquests partits, la permanència ja seria pràcticament una realitat.