La resistència del Bosc de Tosca

El conjunt garrotxí, nouvingut a Primera Catalana, sobreviu al límit de les places de descens · El seu capità és Franc Dorca, exTercera Divisió que duu tota la vida al club i que va viure l’etapa de l’equip a Tercera Catalana, fa vuit anys

Franc Dorca, el capità del Bosc de Tosca, amb Xavi Ferrón en el partit a Figueres.

Franc Dorca, el capità del Bosc de Tosca, amb Xavi Ferrón en el partit a Figueres. / LLUÍS RIBERA

El CEF Bosc de Tosca viu la seva primera temporada a Primera Catalana i, quan queden vuit jornades per acabar la lliga, es troba en zona de permanència. Ara bé, només té un punt de coixí respecte el descens. Encadenar, fins la setmana passada, nou partits seguits sense perdre el manté en vida. El conjunt de Les Preses compta amb un bloc de jugadors que el 2015 lluitaven a camps de Tercera Catalana. Un d’ells és Franc Dorca, el capità. El central de Les Preses, de 37 anys, porta una vida al Bosc de Tosca. S’hi va formar de prebenjamí a cadet i després va acabar l’etapa de futbol base a l’Olot -també va arribar a jugar al primer equip, a Primera Regional. En el seu primer any com a amateur va estar sota les ordres de Raül Agné, al Peralada, a Tercera Divisió. L’aventura fora de la Garrotxa va durar un any i va decidir tornar a casa. 

La ferida de Castellar, tancada

Dorca és el líder d’un equip garrotxí que és resistent i persistent. El 2017 van tenir un primer ascens fallit a Primera Catalana amb una promoció a Castellar del Vallès i la ferida la van poder tancar el curs passat amb l’anhelat ascens directe com a subcampió de Segona Catalana, darrere del Can Gibert. De cap manera ara volen deixar escapar una categoria que els ha costat tant tocar: «Estem fent una temporada correcte en una lliga molt maca i amb equips i estadis històrics. Però hem de seguir, encaixem menys gols que a l’inici i hem de millorar de cares a porteria. A veure si podem encadenar victòries que ens donin certa tranquil·litat», explica Dorca, un dels supervivents de l’equip que fa vuit anys jugava a Tercera Catalana juntament amb Baba, Teti Parés, Dawda, Meji, Aulinas i Pol Serra, entre altres.

«Quan estàvem a Tercera Catalana, ningú hagués dit que acabaríem a Primera. Som dels pocs equips on els jugadors no cobrem; el club fa les coses molt ben fetes tant al primer equip com al futbol base». A la plantilla tenen un jugador que va arribar a debutar a Primera Divisió amb el Barça, Ramon Masó, i fins la temporada passada comptaven amb el conegut davanter Uri Santos, que segueix vinculat al club com a director de metodologia. Té sostre, el Bosc de Tosca? «En l’àmbit de categoria, no podem pensar en res més. Amb la reestructuració, la Primera Catalana ha de ser la nostra lliga, ja que la Superlliga està molt lluny», reconeix el capità dels de Jan Miquel Salavedra i Jordi Boix, que medita retirar-se a final de curs.

Subscriu-te per seguir llegint