«Si fem el nostre joc, tenim opcions de guanyar el partit»

Rosó Buch (Mataró, 1992) ja sap què és guanyar una Copa de la Reina. L’escorta va ser una de les integrants del Conquero, equip que el 7 de febrer de 2016 va sorprendre a tothom derrotant al Perfumerías Avenida -claríssim favorit- en una final que va passar a la història. Doble mèrit per a les jugadores del conjunt de Huelva, que van aconseguir la gesta tot i haver viscut capítols d’impagaments. Uns mesos més tard la mataronina va fitxar per l’Uni, on es va guanyar el cor dels aficionats i d’on va acabar marxant el gener del 2020 a la recerca de nous reptes professionals. Després d’uns mesos a València, Gernika va ser la nova destinació.

Fa poc va patir una lesió al turmell. Com es troba? 

Em trobo bé. Per sort estic recuperada i crec que em sento amb confiança. Tinc el meu rol dins l’equip i sé que puc ser important per la meva experiència i estic molt contenta d’afrontar el repte de la Copa. 

Vénen de perdre a casa contra el Sedis. Costa canviar el xip per la Copa de la Reina?

Volíem anar a la Copa amb una victòria. Ningú s’esperava que perdéssim a casa, però la copa és la copa. La il·lusió és immensa i encara que vinguessis de cinc derrotes consecutives crec que pel fet que sigui aquesta competició canvies la mentalitat i ho dones tot. La derrota ens ha obligat a millorar els errors, però tenim l’equip al complet i estem treballant intensament.

Com es fa un «Conquerazo»?

Es van donar moltes coses. Teníem molt bon equip, menys pressupost i menys jugadores conegudes, però érem un molt bon equip. Per a moltes de nosaltres era la primera copa. Tampoc érem molt conscients del que ens estàvem jugant i va ser més anar dia a dia i va sortir tot rodó. Vam sortir a tope a la final i quan veus que controles el partit i vas guanyant, saps que no es pot escapar. Es va donar tot, i això ajuda a pensar que qualsevol equip pot guanyar a un equip gran. Per això cal sortir sense por.

És més «guanyable» aquest Spar Girona?

Quan va sortir el sorteig, l’Uni era dels favorits per guanyar el títol. Venien de jugar molt bé i ara ha canviat tot molt. Hi ha moltes lesions importants a l’equip i em sap molt greu perquè són companyes i sé que ha de ser un cop molt dur, però és cert que canvien els papers. Són les favorites perquè tenen un talent immens, però és cert que aquestes baixes són un punt a favor nostre. Però hem de saber-ho aprofitar.

Quines creu que són les claus del partit? 

Sempre dic que quan juguem contra equips grans una de les claus és el principi. Quan vam jugar a casa van marxar de deu punts al primer quart i després, tot i tenir un partit igualat, ja no les vam atrapar. És difícil capgirar el marcador dels equips grans quan se t’escapen al principi. És clau començar bé i jugar sense por. Aguantar el ritme que posin i fer els nostres bàsics. No fer coses de més. Jugar el que estem treballant, desgastar-les i jugar al nostre bàsquet. Elles tenen jugadores més atlètiques, però sabem que si fem el nostre joc tenim opcions de guanyar.

Motiva més jugar contra un exequip?

Realment no. Sempre és emotiu jugar contra l’Uni. Quan vaig marxar de Girona per anar a València, em va tocar l’Uni a la Copa de la Reina i aquell partit sí que va ser complicat perquè hi havia molt carinyo i feia poc que havia marxat. Sempre fa il·lusió, però no és una especial motivació perquè al final jugar qualsevol partit de la copa et motiva.

Què es va endur de la seva etapa gironina?

Va ser una etapa espectacular. Va ser tot un orgull perquè vaig poder disputar i guanyar títols. Ser la capitana, fer-ho a prop de casa. Tenia als pares i els amics a cada partit. A més a més, l’afició dels GirUnins sempre m’ha estimat molt i és mutu perquè he estat molt feliç a Girona.

Es veu tornant a vestir els colors de l’Spar Girona?

Mai se sap. M’encantaria tornar. L’Uni és un gran club i el bàsquet dona moltes voltes.

Allà van néixer les «Sixtersis», el canal de Youtube que va crear amb l’Helena Oma per donar altaveu a la cara menys coneguda d’aquest esport. En què creu que coixegen els mitjans?   

Tenim el canal una mica abandonat, ho vam intentar fer a distància, però no tenim temps... Els mitjans poques vegades cobreixen les notícies de l’esport femení. Encara és difícil i es parla molt més del masculí. Crec que a escala general hi ha molta diferència. Ens indigna perquè sovint es parla més de la tallada de cabells d’algú que del bàsquet femení i ens treu bastant de mèrit. Hi ha jugadores que són mares i s’ho combinen per jugar o d’altres que venen de diferents països que arriben a la lliga i tenen unes experiències personals increïbles. Hi ha moltes històries que la gent no coneix.

L'Uni va a la Copa "amb un somriure" tot i els contratemps de Sykes i Murphy

Que la Copa sigui un èxit és motiu per reivindicar-se?

Sembla que s’estan venent moltes entrades i estic segura que serà un pas endavant. Per exemple, amb Estudiantes emplenant el Wizink el passat cap de setmana s’està demostrant que hi ha seguiment i que si es ven bé, la gent respon. I això és important perquè ajuda a la visibilització. Estic convençuda que la copa serà un èxit, però falta que hi hagi continuïtat. Quan es guanyen títols sempre surten les notícies, allà sí que es veu. Però quan aquest moment passa, ens n’oblidem una mica. 

Enguany són diversos els equips que han patit lesions de gravetat. Creu que s’ha de canviar alguna cosa?

És complicat. Com a jugadora, si penso en el meu equip, allò ideal seria allargar la lliga. Per Nadal no podem anar a casa i hi ha molts partits entre setmana. Però també entenem que si ens posem en la ment dels propietaris doncs com menys llarga sigui, millor. És un problema que ve de més enllà: falten més espònsors, més diners i més interès. Ara per ara sembla que no passarà. Jo preferiria una lliga més llarga, tampoc dic que s’allargui un mes, però un parell de setmanes més sí, i tenir més descans.

Subscriu-te per seguir llegint