Sergi Mach: "El millor moment de la meva carrera encara ha d'arribar"

El central de Sarrià de Ter, de 26 anys, és un dels pilars del Conca, tercer classificat de la Lliga ASOBAL, amb qui ha renovat fins el 2025

Sergi Mach prova un llançament amb el Conca aquesta temporada

Sergi Mach prova un llançament amb el Conca aquesta temporada / BM Rebi Cuenca

Marc Brugués

Marc Brugués

Amb prou feines tenia quatre anys, que Sergi Mach ja corria amunt i avall pel pavelló de la Unió Esportiva Sarrià rere les passes del seu pare, Jesús, coordinador i també entrenador del primer equip. Més tard se li va afegir el seu germà David i tots dos es passaven hores i hores cada tarda pel parquet de la pista. Més de vint anys després, Sergi Mach ha aconseguit fer del seu hobby la seva feina i és feliç. «El pare em deia que gaudís de l’handbol. Tinc el privilegi de ser un professional del que m’agrada i sóc feliç», explica Sergi Mach mentre surt de l’aula d’un institut de Conca, on fa les pràctiques per poder ser professor de matemàtiques a Batxillerat. «Amb els alumnes i altres professors sempre comentem el partit de la jornada. Aquí es viu molt l’handbol i la majoria són socis i vénen al pavelló». 

Mach, de 26 anys, ha trobat a Conca l’escenari ideal per continuar creixent com a jugador i anar cremant etapes. De Sarrià va passar a Bordils, on va arribar a jugar a Plata, categoria que també tastaria amb el Ciudad Real. Ara a Conca ha tocat l’Asobal i li ha agafat el gust. Amb 45 gols en 21partits, ja ha superat els números de la temporada passada i continua creixent a la categoria amb qui és el tercer classificat només rere el Barça i el Granollers. Fa dos caps de setmana, a més a més, va poder disputar la Copa del Rei i marcar tres gols al Barça, que seria campió. Tot va rodat per al gran dels Mach que ha renovat fins al 2025 amb el conjunt manxec.

«Quan era petit el meu pare em deia que gaudís i, més tard, quan vaig tenir ofertes, que estudiés primer». Així ho va fer. Tot i haver rebut cants de sirena molt abans, Mach no va fer les maletes fins fa quatre anys, quan amb 22, va canviar el Bordils pel Ciudad Real, també de Plata. «Tenia encarrilada la carrera de Comptabilitat i Finances i vaig fer el pas de marxar. Em va anar molt bé». Tant és així que fa a un parell d’estius, la trucada del Conca li va obrir les portes de l’ASOBAL per primer cop. «Tota la mainada somia arribar a la màxima categoria. Jo també. Ho he aconseguit i no em penso aturar. El millor moment de la meva carrera encara ha d’arribar», assegura el sarrianenc. I això que els números el situen com un dels jugadors més destacats del tercer classificat de la categoria i que, abans de renovar, va tenir propostes d’altres clubs. «Estic molt a gust aquí. Amb una xerrada amb l’entrenador en vam fer prou per entendre’ns», diu. 

A Conca ha tingut l’oportunitat de disputar competició continental -el Silkeborg danès els va eliminar-, i jugar algun dia a Europa és una possibilitat que no descarta en el futur. De moment, però encara no s’hi veu. «Primer vull fer-me un nom a l’ASOBAL, que és una lliga molt forta i si s’obre la porta, ja tindré temps de valorar-ho. Ara per ara, vull ser important aquí», subratlla. En aquest sentit, tampoc es tanca la porta a la selecció espanyola, Jordi Ribera. «És de Sarrià i em coneix, òbviament. No em marco límits. Sempre tinc nous reptes per assolir», diu. 

Passarà el que hagi de passar. De moment, el gran dels Mach és feliç a Conca mentre espera continuar creixent i assolint nous objectius i somia, algun dia, poder-se enfrontar, o compartir equip, amb el seu germà David, ara al Zamora, de Plata. Tot arribarà. Abans toca pensar en el partit contra el Sinfín de demà.