UCAM Múrcia-Bàsquet Girona: Una depressió que no es reverteix (102-79)

Estava avisat el Bàsquet Girona del nivell d’intensitat que havia de mostrar des del mateix salt inicial per no haver de jugar a remolc com en la jornada anterior contra el BAXI Manresa. I més, contra un equip que imposa un nivell físic molt alt com l’UCAM Múrcia i que també arribava al duel ferit amb una idèntica ratxa negativa que la dels gironins.

Com en molts altres partits de la temporada, l’inici no era el pitjor, amb un intercanvi de cistelles vistós pels aficionats, però el domini sota els cèrcols de Radovic i la sensació de que els murcians anotaven massa fàcil no feia presagiar res de bo. I això que els primers punts gironins arribaven amb dues situacions engrescadores: jugades de 2+1 de Fjellerup i Taylor. Després, era Prkacin qui prenia el relleu amb un parell d’accions meritòries, una d’elles en una jugada de pissarra després de servei de fons. Però en el tram final del quart el Múrcia ensenyava les urpes amb un Diop infal·lible des de la línia de tirs lliures i que, a més, estava inspirat des de fora. Tot el contrari que un Bàsquet Girona que no es va estrenar des de més enllà dels 6,75 fins al minut 9 i amb un pèl de fortuna inclosa. Era Miletic qui trencava el ja recurrent malefici des del triple, després d’encadenar altres accions positives a sota cistella que només podien minimitzar les pèrdues després al final del primer període (26-20). 

Milloraven les perspectives en l’arrancada del segon quart gràcies a l’encert exterior -per fi- de jugadors com Taylor, Hill, i Vila (33-32), tot i que els murcians seguien veient cistella amb relativa comoditat, i l’efectivitat de Radovic no permetia que els d’Aíto es posessin per davant (39-35). Però va arribar un petit moment d’inspiració de Colom, que liderava un parcial de 0 a 6 culminat per Miletic amb un 2+1 que permetia posar un esperançador 39 a 41 en les acaballes de la primera part. Durava poc l’alegria, com de costum, perquè els locals no fallaven des de la línia i Jelinek sumava un altre triple al compte del seu equip, però com a mínim un 2+1 de Prkacin -incomplert perquè desaprofitava el tir lliure-, deixava un marcador gairebé igualat al descans (47-46).

A la represa, un intercanvi de cistelles inicial refermava la tendència de màxima igualtat i feia pensar que tot es decidiria en els instants finals, però malauradament pels interessos gironins no seria així. Just després el Múrcia aconseguia encadenar dos triples consecutius, que sumats a una antiesportiva sancionada a Gasol, posaven fi a la resistència gironina en un tres i no res (64-50). Quedaven encara 16 minuts, però els d’Aíto semblaven groguis i en els minuts següents no donarien senyals de vida. Lluny de reaccionar, el Bàsquet Girona mostrava una actitud preocupant en defensa i no deixava d’encaixar triples que enfilaven la diferència fins als 20 punts al tram final del tercer quart (77-57).

Amb el peix ja pràcticament venut, tocava millorar la imatge i marxar de Múrcia amb el cap més alt, però tot i que els gironins van augmentar lleugerament el nivell d’intensitat en cap moment es van creure que podien lluitar per la victòria i encara van permetre que els locals arribessin al centenar de punts. Un símptoma del declivi d’un equip que s’ha de posar immediatament les piles en totes les facetes sino vol jugar amb més foc. Caldrà creure, més que mai, en el diumenge de resurrecció, davant un Fuenlabrada que ja sembla sentenciat.