La bona feina del Peralada té premi

«Els he dit als jugadors que hi ha tres maneres d’arribar al play-off. La primera és un càstig per a l’equip que l’ha de jugar després de no haver guanyat la lliga i, en conseqüència, s’ha quedat sense l’ascens directe. La segona és una obligació absoluta per al que té un pressupost molt alt i unes expectatives marcades des de principi de temporada. I la tercera és un premi. Així ho sentim nosaltres. És la recompensa a la bona feina que hem fet durant tot el curs. Si ens ho creiem i ho desitgem amb totes les nostres forces, podem ser competitius. Ara hem d’anar continuar traient suc partit a partit com hem fet sempre», explica Miquel Àngel Muñoz. L’entrenador del Peralada, igual que tot el club, no pot estar més content després d’haver-se classificat matemàticament a la promoció d’ascens a Segona Federació a falta de dues jornades per acabar la lliga regular. Sobretot, perquè «a l’inici teníem l’objectiu d’aconseguir els punts necessaris per mantenir-nos en una categoria que fa respecte».

Muñoz dona un «mèrit extraordinari» al fet de ser al play-off. «La temporada ha estat complicada. Darrerament, hem tingut les baixes dels davanters (Solans, Nierga, Medina), de Joan Tomás, Gelmà durant gairebé tota la primera volta, casos puntuals... Mai m’ha agradat personalitzar, però és veritat que, a l’hora de la veritat, ha estat el fons d’armari que ha tirat endavant. Ens ha costat moltíssima feina. Tenim una equip molt honrat, competitiu i que té ganes de lluitar per coses maques», diu el tècnic. A part, que uns quants volien «reivindicar-se»: «El curs passat es van quedar amb un mal regust en la segona volta perquè en la primera havien anat fins i tot líders i al final no van entrar al play-off per una davallada. Jugadors com Micaló, Romero, Aroca, etc., van ressentir-se i ara s’han tret un pes de sobre».

Segurament, serà la promoció d’ascens més «especial» de totes. A Segona Federació, només havien tingut l’oportunitat de pujar-hi la temporada 2016-17 -aleshores era la Segona Divisió B- quan eren el filial del Girona. El Rápido de Bouzas va guanyar l’última eliminatòria, però el club de Montilivi va acabar comprant la plaça. «Com a Peralada, és la primera vegada. Ha fet il·lusió pel compliment d’identitat. A més a més, la junta directiva és nova, igual que el projecte esportiu, i al principi hi havia dubtes o inquietuds pels canvis. Estem tots molt contents», assegura.

Estem tots molt contents. Té un mèrit extraordinari jugar el play-off perquè la temporada ha estat complicada i a l’inici es dubtava pels canvis

Al Peralada li queden dos partits, contra la Rapitenca i el Sants, dos equips en zona de descens, per decidir en quina posició acaba la temporada -de moment, és tercer amb 48 punts- i després disputarà el play-off que constarà de tres eliminatòries. Les dues primeres seran entre conjunts del mateix grup (V) a doble partit: segon contra cinquè i tercer contra quart amb anada al camp del pitjor classificat. En cas de superar-les, hi haurà una tercera ronda d’àmbit estatal.

«Veig l’equip preparat. Seguim marcant-nos reptes propers: volem fer un bon partit aquest dissabte al camp de la Rapitenca per intentar guanyar. La competició dictarà en quina posició quedem. Aquesta mentalitat ens ha anat bé durant tot l’any i no la canviarem», comenta. Continuarà sent «clau» la barreja d’experiència i joventut que hi ha a la plantilla: «Els jugadors més experimentats són molt bona gent i ajuden moltíssim als joves que s’han incorporat per fer-los millors. Fins i tot, als del juvenil que entrenen regularment amb el primer equip. Això es veu reflectit amb el rendiment de Palacios, Adrià Méndez, Biel Font, Sergi Solans, Llorenç Busquets, Marc Pijuan...».

Toqui qui toqui, els xampanyers tenen la tranquil·litat d’haver guanyat un dels dos partits als equips que tenen possibilitats de fer play-off (Europa, L’Hospitalet i San Cristóbal) excepte el Sant Andreu contra qui va empatar. «La mateixa complicació tindrem nosaltres que ells. Estem amb confiança», conclou.