El Bàsquet Girona no té res a fer a Madrid (89-70)

Si del que es tractava ahir al vespre era preparar com si fos un entrenament de màxima qualitat el partit, vital, trascendental, clau, de dissabte a Fontajau contra el Granada, ho podem donar per bo. Per la resta, poca cosa a explicar perquè el guió va ser el previst: l’equip d’Aíto, com ell mateix sospitava, no va tenir res a fer al WiZink Center (89-70), contra un Madrid que, sostingut per un festival de triples (16/34) va anar fent, sense sobresalts, fins veure’s guanyant de 18 (62-44) a tres minuts del final del tercer quart, que ja eren 20 quan arrencaven els últims deu minuts (71-51). Allà ja s’havia acabat tot, si és que mai hi va haver alguna possibilitat. Posats a veure-hi brots verds, ens podem quedar amb el parcial de 0-7 a l’inici del segon quart (19-18), o amb les bones prestacions de Marc Gasol, que va acabar tocat al bessó al tram final, i toca ara creuar els dits, apel·lar a l’esperit de Fontajau i resar perquè contra el Granada dissabte aparegui la millor versió de l’equip, aquella que misteriosament ha desaparegut des de la maleïda aturada per la Copa i els partits de seleccions.

Ahir, a Madrid, de partit n’hi va haver més aviat poc. El Madrid, més enllà del 0-2 de Taylor de sortida, va guanyar com i quan va voler, i a més a més, ho va fer sense despentinar-se, amb una facilitat insultant. A la primera part trinxant a triples el Girona (10/19), que com és habitual, va seguir negat en aquest aspecte, i en la represa, anant obrint marge en el marcador davant l’escassa resistència que posava l’equip d’Aíto. Els de Chus Mateo van anotar 27 punts al tercer quart, i això que Rudy Fernández havia deixat el partit a finals de la primera part per un cop fortuït a la cara, amb prou feines va estar deu minuts en pista però va tenir temps d’anotar tres triples. També és veritat que no hi era Rudy, però sí Yabusele, o Musa, o Causeur, i pel bàndol gironí, més enllà del president, ningú sabia assumir el paper de líder. 

El partit es va acabar fent molt llarg per als gironins, que fins i tot van veure com Tavares completava el festival blanc encistellant un triple, tot just el segon que fa en la seva llarga trajectòria a l’ACB, i culminant un atac amb esmaixada (86-60). Un parcial final de 0-8 quan el Madrid ja feia estona que pensava en d’altres coses va tancat el partit (89-70) i va servir per maquillar una mica el marcador, tot i que no amaga les mancances d’un equip que venia d’una trista posada en escena a Badalona i que ahir tampoc va ser capaç de competir a Madrid. «Hem millorat una mica l’actitud, com dic des de fa temps, entrenem bé però no juguem tant bé», va insistir Aíto al final del duel. El tècnic del Girona també va atribuir la tristor que transmet tot plegat al mal que fan les derrotes als jugadors, que no troben la tecla de la reacció.

Per fortuna el Barça, una estona després, va donar un cop de mà al Girona guanyant a Granada, cosa que farà que els andalusos arribin a Fontajau un triomf per sota. Avui ja seria massa si el Fuenlabrada fos capaç de tombar el Betis i mantenir el coixí sobre la permanència en tres triomfs.