El renaixement de María Araújo

María Araújo, capitana i cor de l’Spar Girona, ha començat el seu (segon) renaixement. Un camí duríssim, pel qual ja va transitar fa dos anys, quan es va trencar per primera vegada el lligament encreuat anterior del genoll dret en un entrenament. Araújo se’n va sortir d’aquell mal tràngol i quan tornava a ser determinant, tant a l’Uni com en una selecció espanyola a les portes de l’Europeu, va tornar-se a trencar allà mateix en la darrera jornada de l’Eurolliga, a Salamanca, a finals de febrer. Segon pas pel quiròfan i ara, amb «paciència» tornar a començar. El retorn a les pistes trigarà a arribar (es calcula que el febrer de 2024) i mentrestant Araújo aportarà «energia» a l’equip «des de fora» i mirarà de resoldre el seu futur professional: acaba contracte i, de moment, assegura que «des del club no m’han dit res».

En les primeres declaracions que fa des de la lesió, Araújo explica que està «contenta i agraïda» perquè l’operació de fa unes setmanes va anar «bé». Revela que els metges «van fer servir tècniques menys freqüents» perquè era el segon cop que l’intervenien a la mateixa zona i que «aquest cop he tocat menisc i no puc tocar amb el peu a terra». De moment el genoll «reacciona» i sap que ara la recepta és «tenir molta paciència i que el cap no em jugui cap mala passada. Estava en un estat de forma molt bo, havia fet tot el que depenia de mi per tornar a jugar al meu millor nivell, ho havia aconseguit, i ara em trobo que he de tornar a passar per això. Esclar que et preguntes per què m’ha tornat a tocar a mi, però  al final no hi ha cap per què, buscar-lo és enganyar-te». 

La capitana de l’Spar Girona va començar a treballar amb una psicòloga en la primera lesió, no la va deixar i ara és una gran ajuda per pair el cop. «La primera vegada que em vaig fer mal era un salt al buit perquè no sabia què em venia a sobre, però ara el cap em pot trair més. Per això és una gran ajuda la meva psicòloga. Avui en dia a la selecció tothom treballa amb psicòlegs, és una eina més i està molt normalitzat. T’ajuda també a saber gestionar la pressió», relata.  

El cor de l’Uni Girona es trenca amb la lesió d’Araújo

Araújo s’agafa a un tòpic habitual entre els esportistes: «Es pateix més des de fora que a dins del camp. Ara només puc aportar energia, és diferent el meu rol, però òbviament estic al costat de l’equip per encarar els play-off. I aquestes eliminatòries pel títol arrencaran demà a Sant Feliu de Llobregat contra el Barça CBS. «Ara l’equip està millor. Ha sigut un any molt complicat per les lesions. La victòria a La Seu ens ha anat molt bé, era un partit molt difícil perquè elles també estan molt motivades contra nosaltres, i a més, ens anirà bé la frescor que pugui aportar Palenikova, l’últim fitxatge», assegura.

Sobre el rival a quarts, el Barça, la capitana recorda que «ens ha costat cada partit contra elles i serà complicat, però l’equip sempre apareix en els moments grans. Al vestidor l’ambient ha començat a canviar». Araújo diu que han d’anar «partit a partit» i adverteix que «la lliga cada cop és més competitiva, això ja no és un Avenida-Uni, ha arribat també València, i ara Saragossa». Per últim anima l’afició a omplir diumenge Fontajau: «serà un dia maco, per culminar Sant Jordi».

Subscriu-te per seguir llegint