El Girona celebra la permanència després de dues pròrrogues d'infart (88-95)

Va ser com una pel·lícula de por, com un thriller diabòlicament embolicat, inacabable, però al final, i després de dues pròrrogues d’infart, Girona va certificar la seva continuïtat a l’ACB amb una victòria de mèrit a Saragossa (88-95). Va costar, es va patir en extrem, però Fontajau tornarà a rebre els millors equips de bàsquet d’Espanya, masculins i femenins. El triomf, després de dos temps extra, per més drama, encara, i sense Marc Gasol, eliminat per faltes (88-95) deixava en indiferent el Betis-Granada. El Bàsquet Girona està salvat, tot i haver desaprofitat 10 punts d’avantatge al darrer quart (55-65) i la pilota per evitar la primera pròrroga (76-76), i tenir el partit guanyat a cinc dècimes del final dels primers cinc minuts extra (82-84) després d’un cop de palmell salvador de Sorolla. La banqueta gironina ja ho estava celebrant, però una falta de Fjellerup a Hlinason va permetre un altre empat (84-84). Aquesta vegada els fantasmes del dia del Betis no van aparèixer. I més enllà dels noms de sempre, n’hi ha un que s’ha de destacar particularment: Sorolla, que a punt havia estat de passar a la història com l’autor de la cistella de la salvació, va seguir emergint en la segona pròrroga per posar el Girona sis per davant (85-91) amb un gran encert en els tirs lliures, mentre el Saragossa buscava i fallava tots els triples que intentava. Els d’Aíto no ho van tornar a deixar escapar. Taylor sentenciava amb dos tirs lliures a 13 segons (88-93) i Hill ho va reblar amb una esmaixada en contratac (88-95).

Aquesta vegada la cosa va acabar bé, i això que no va ser un partit gens senzill, malgrat que el Casademont Saragossa ja no s’hi jugava res. Quan Jenkins obria el darrer quart amb un triple (55-60) que portaria un parcial de 0-8 a favor dels visitants (55-65), semblava que la salvació estava ben encarrilada. Però entre la quarta falta de Marc Gasol i el despertar de Sant-Ross els locals van donar la volta al marcador (68-67) i a menys de cinc minuts el temor era que no tornés a entrar la tremolor de cames habitual. El Bàsquet Girona va saber tenir el cap fred i l’encert, sobretot en el triple. Jenkins i Hill van dur el partit a un 73-76 i quan tot semblava de cara, es va tornar a complicar. Cinquena falta de Gasol a 40 segons i triple de Jovic per empatar (76-76) un duel en què els visitants van tenir dos tirs per evitar la primera pròrroga. En aquests primers cinc minuts extra començava a emergir Sorolla. Primer avançant el seu equip a un minut del final (81-82) i tot seguit, a cinc dècimes, per donar-li gairebé el triomf embolicat amb un cop de palmell (82-84). Una falta de Fjellerup va permetre a Hlinason empatar (84-84) i això que els tirs lliures no són el seu fort.  

El Girona, que ja havia celebrat la victòria i la salvació abans d’aquesta inoportuna darrera acció, podia haver quedat molt tocat. Però va ser el contrari. En la segona pròrroga qui es va bloquejar va ser el Saragossa. Sorolla, mentrestant, feia bona feina a dins i des del tir lliure, i en un tres i no res els visitants es van veure dominant de sis (85-91). Tot i que Sant-Ross, desaparegut els tres primers quarts, seguia mantenint viu l’equip aragonès, l’equip d’Aíto va decidir que ja havia patit prou. Taylor, a 13 segons, convertia dos tirs lliures clau i a continuació Hill certificava el final feliç d’una agònica salvació.

El Girona havia anat de menys amés i va acabar agraint el triomf a Sorolla però també a Marc Gasol i a Kameron Taylor, que amb prou feines s’havien entrenat aquesta setmana i que després d’un 10-2 inicial del Saragossa en els primers cinc minuts van saltar a la pista i van lluitar com mai. També s’ha de destacar el paper de John Jenkins. Amb 20 punts i 6/12 triples, el seu rècord a l’ACB, va mantenir viu l’equip i va ser clau per donar-li avantatge al quart parcial. Un altre nom propi va ser el de Quino Colom. Quan se’l va necessitar, va aparèixer.

El partit va estar marcat per la igualtat. A la primera part, amb percentatges de triple horribles per part dels dos equips, i en la segona, amb els tiradors convertits en protagonistes i veien la cistella com una piscina. Del 35-33 del descans es va passar a un perillós (40-33), però un 0-9 va tornar a posar el Girona per davant 40-42. Els d’Aíto van aconseguir entrar al darrer parcial per davant (55-57, van arribar a tenir 10 punts de marge (55-65), però van necessitar dues pròrrogues per guanyar. No hi farem fàstics. Bé està el que bé acaba. Girona és d’ACB.