Setmana plagada d'incidents en el món del futbol: ultres, homofòbia, Arbeloa i Torres...

Acaba una setmana que ha estat especialment vergonyosa per al món del futbol. Un rosari d'incidents poc gratificants han constatat la pèssima deriva de l'anomenat esport rei, amb accions que estan molt lluny de ser exemplars.

Invasió de camp a Cornellà

Començant per la vergonyosa invasió de camp a Cornellà que va arruïnar la celebració del títol del Barça, guanyat amb quatre jornades d'avantatge. Havien advertit els Mossos d'Esquadra al FC Barcelona que era millor que la celebració fos “dins del vestuari” per evitar incidents. Insòlita recomanació, especialment perquè quan van saltar els radicals al camp a ‘caçar’ els jugadors del Barça ningú va reforçar el dispositiu de seguretat davant l'amenaça de la qual parlaven els mateixos mossos. Ni la seguretat privada ni la policia. L'incident va obrir els informatius de la CNN, imatge que confirma que l'espanyola és “la millor lliga del món”, com sosté Javier Tebas.

Enfrontament Arbeloa-Torres en un partit de juvenils

Hores abans, en un partit de juvenils, es mesuraven Reial Madrid i Atlètic de Madrid amb els exfutbolistes Álvaro Arbeloa i Fernando Torres a les banquetes. Les protestes de Torres a l'àrbitre, en un partit de juvenils, va acabar amb Arbeloa insultant a l'equip contrari. A més, amb dos insults que defineixen perfectament el personatge. Dolent és insultar, però si ho fas cridant a un altre “pallasso” i, especialment, “retardat”, què es pot esperar de tu? Resulta molt simptomàtic que aquesta societat hagi normalitzat com a insult un ofici com el de pallasso i, pitjor encara, apel·lar a una discapacitat. El de “fill de puta”, que va venir després mirant a la banqueta blanc-i-vermella després de marcar, va acabar per fer vessar el got. Torres va amenaçar amb “volar-li el cap” a Arbeloa i l'edificant exemple que van donar tots dos als joves i al futbol va acabar amb un enfrontament i empentes que li van costar la vermella a Torres, qui en marxar del camp s'enfrontava amb els aficionats rivals. Recordem que aquests, que van ser campions del món junts i companys al Liverpool, són els encarregats de formar la base i donar exemple.

El Milan, agenollat davant els seus ultres

Dies abans, després que l'Inter guanyés el partit d'anada al Milan a la semifinal de Champins, la plantilla milanista, inclòs l'entrenador Stefano Pioli, van regalar al món una de les imatges més terrorífiques dels últims anys. La plantilla del Milan va acudir al fons del camp amb els seus ultres a escoltar com aquests els exigien que competeixin millor. El Milan venia de perdre amb el Spezia a la Lliga i se'ls escapava l'oportunitat d'arribar a la final de la Champions. La imatge és colpidora. Veure a jugadors com Giroud, Theo o Kjaer escoltant en silenci atents a allò que els diuen els radicals ‘rossoneros’ és brutal. Però veure l'entrenador callat atendre les peticions dels ultres fa por. Convida a pensar moltes coses i cap bona. Els violents exigint als futbolistes que resignats callen i escolten. El triomf de la por. Amb la complicitat de l'entrenador...

Homofòbia i violència a França

A més, aquest diumenge a França quatre jugadors es negaven a jugar un partit per a no lluir un logo amb l'arc de Sant Martí en les seves samarretes denunciant l'homofòbia i a favor de la normalització del tracte amb el col·lectiu LGTBI. Partit que va arrencar amb gairebé dues hores de retard en trobar-se uns paquets sospitosos i en el qual un directiu la va emprendre a trompades amb un policia. En un altre, entre Clermont i Marsella, els aficionats es van enfrontar fora del camp i el partit es va retardar fins que la policia es va fer amb el comandament de la situació després de llançar gasos lacrimògens. Un seguit d'incidents que acaben de confirmar que el futbol actual és el millor retrat possible d'aquesta societat.

Deia Alfredo Relaño que “el periodisme esportiu és l'únic que sempre omple de bones notícies el quiosc”. I no mentia perquè l'esport sempre ha enaltit la lluita de l'home per superar els seus límits. Però no comptàvem que l'ésser humà també disparés els límits de la seva estupidesa. I el futbol el confirma.