Graduats en ACB

El 19 de juny celebraven l’ascens a l’ACB i el dissabte passat la permanència. Èric Vila, Jaume Sorolla i Maxi Fjellerup són passat, present i futur del Bàsquet Girona. L’altre dia van obtenir títol de graduat en la màxima categoria del bàsquet estatal. L’aler-pivot de Bescanó ja havia passat les primeres proves a l’elit amb el Barça sent el debutant més jove amb el conjunt blaugrana a la Lliga Endesa -tenia 16 anys i sis mesos-, però aquesta temporada s’hi ha reafirmat. Mentre que el pivot de Tortosa i l’escorta argentí eren nous a la categoria i han hagut de posar-hi colzes per a l’adaptació. Segurament, és per això que els d’Aíto García Reneses no van mostrar una eufòria desfermada al vestidor del Casademont Saragossa (88-95). Encara estaven continguts. Això sí, la festa de després va ser grossa: sopar d’equip, sortir per la nit, compartir-ho amb l’entorn més pròxim... «L’allargarem unes quantes setmanes», bromegen els jugadors.

«Ho comparo molt amb un examen. Quan l’acabes, baixes la tensió i estàs molt tranquil després. De mica en mica, et vas posant content però en el moment d’acabar-lo sents una relaxació total per haver-ho donat tot. En el nostre cas, l’examen era la victòria», explica Sorolla. El tortosí va ser l’heroi inesperat en irrompre al tram final del partit, a causa de l’eliminació de Marc Gasol per faltes, amb nou punts en les dues pròrrogues que hi va haver al Príncipe Felipe. Vila ho justifica pel desenllaç del duel: «Van passar tantes coses, que ens va costar una mica externalitzar-ho. Tornant a Girona vam respirar recordant el que havíem aconseguit i vam celebrar-ho com tocava. Però sí que és veritat que en aquell precís moment, a part d’estar cansats, no érem prou conscients d’haver guanyat certificant així la permanència». Per la seva part, Fjellerup apunta a «l’enuig de no haver-ho resolt en les anteriors jornades»: «Si haguéssim guanyat abans, no hauríem patit tant. La remuntada del Betis (79-90) a Fontajau també ens havia fet molt mal...».

Els tres destaquen «l’èpica» que va tenir el triomf davant el Casademont Saragossa. «Vam guanyar com tres cops diferents. Si haguéssim perdut aquell partit..., ara mateix estaríem tremolant...». «Tindríem tots els resultats en contra per com va anar la jornada (el Granada va imposar-se al Betis, 85-91, i ambdós es jugaran la permanència en l’últim partit). Després de patir tants dies, per fi ens hem tret un pes de sobre i podem disfrutar el poc que queda d’aquest curs. Estic esperant amb impaciència les vacances per relaxar-nos», afegeix Fjellerup.

Vila, Sorolla i Fjellerup, juntament amb Marc Gasol (l’altre supervivent de l’ascens i la permanència), van tenir menys vacances que ningú perquè van disputar el play-off. Ara bé, va pagar la pena. Segons Vila, «hem viscut moltes etapes en molt poc temps»: «Per sort, hem après moltíssim. Sembla que hagi passat molt de temps, però realment no ha passat ni un any. El període ha estat curt». «Han sigut onze mesos molt intensos. La temporada passada vam acabar molt tard la temporada, el 19 de juny, i aquesta l’hem començat molt d’hora, a l’agost. La meva primera experiència a l’ACB ha estat una muntanya russa», assegura Sorolla. El mateix pensa Fjellerup: «Han sigut onze mesos emocionals, sobretot. La Final Four, l’ascens, la primera temporada a l’ACB... Són moltes coses i crec que psicològicament pesen. M’he adonat que la Lliga Endesa és molt competitiva i qualsevol pot guanyar, des del primer equip de la classificació fins a l’últim. Barça i Madrid són els que més diferència treuen a tothom, però això no significa que la resta sigui menys. Has d’estar sempre al cent per cent perquè cada error es paga a un preu molt car. Els jugadors són boníssims. A LEB Or no hi havia tanta intensitat física i si hi havia moments en què no estaves tan bé en principi no passava res. Ara, en canvi, jugar durant 20 minuts a alta intensitat és un repte enorme. Als partits acabo molt cansat, però després miro les estadístiques i només he jugat 15 minuts... És increïble. Tot és acostumar-s’hi. Estic gaudint molt».

No es pot generalitzar perquè «depèn del partit» perquè «es va plantar aquí el Madrid en la primera jornada i vam competir tota l’estona igual que contra el Barça», tal com diu Sorolla, però al conjunt d’Aíto li han costat especialment les segones parts. En nombroses ocasions els han perjudicat. En paraules del tècnic «per falta d’energia i regularitat els 40 minuts». «Amb el Betis vam jugar els tres primers quarts a màxima intensitat, però després de manera incomprensible hi va haver una apagada general. Crec que van ser un cúmul de coses: falta d’energia i, fins i tot, de conceptes. Hauríem de saber suplir-ho perquè és el que diem repetidament: tots els equips planten cara durant tot el partit», manifesta el tortosí.

En aquest sentit, Vila exposa que l’ACB és «més exigent en l’aspecte mental»: «Hi ha un al·licient físic i un canvi molt grans respecte a la LEB, però es nota més en la mentalitat perquè tots els jugadors estan connectats i tenen energia per jugar tots els partits fins al final. Tots els jugadors de totes les plantilles competeixen al màxim i estan concentrats. Nosaltres, en canvi, hem hagut d’anar aprenent durant tota la temporada que una desconnexió de cinc minuts podia suposar perdre un partit que a priori teníem guanyat. Haurem de millorar-ho de cara al futur». L’aler-pivot, l’únic gironí que hi ha a la plantilla, hi afegeix «el pes de saber que cal mantenir Girona a l’ACB». A part dels «factors externs que et poses tu mateix com la pressió pel canvi de categoria o per les males ratxes quan n’hi ha».

En relació a això, Sorolla explica que «Aíto no ens ha esbroncat en tota la temporada i crec que pels joves és positiu perquè si tens un entrenador que constantment t’està collant al final no pots més i necessites una vàlvula d’escapament». «Ha sigut bastant fàcil el dia a dia», afirma.

Segurament, el que més els haurà marcat i s’emportaran per sempre a la capsa dels records és haver compartit vestidor amb Marc Gasol. Tard o d’hora, arribarà el seu comiat al parquet però fins aleshores Vila, Sorolla i Fjellerup exprimiran al màxim cada instant amb el pivot. «El seu aprenentatge és un regal. Té molta experiència, igual que molts membres del cos tècnic, i ha viscut un munt de situacions. La tranquil·litat que ens transmet ha estat clau en diversos moments de la temporada. Veure el teu líder calmat quan tu estaries estressat és fonamental per a l’equip. Li estarem eternament agraïts», manifesta el de Bescanó.

Un cop confirmat que Girona és i serà d’ACB, és el moment de gaudir-ho dimecres de la setmana vinent contra el Cazoo Baskonia a Fontajau (20.30 hores). «Volem que el pavelló estigui ple i sigui una celebració conjunta amb l’afició, segur que tindrem les nostres opcions. A casa sempre competim i intentarem treure la victòria malgrat saber que serà difícil», conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint