Entrevista | STEFI BATLLE DIRECTORA GENERAL DEL BÀSQUET GIRONA

«Hem començat a estudiar amb l’Ajuntament una ampliació de Fontajau»

El Bàsquet Girona vol buscar «sinergies» esportives i comercials amb el bàsquet americà

Stefi Batlle, ahir a la pista annexa de Fontajau.

Stefi Batlle, ahir a la pista annexa de Fontajau. / ANIOL RESCLOSA

Jordi Roura

Jordi Roura

Amb més de 15 anys d’experiència en el món de l’esport, sobretot en projectes de marketing i comunicació, la des de fa temps mà dreta de Marc Gasol, estrena càrrec al club.

Va poder veure les dues pròrrogues de Saragossa sense tenir un atac de cor? 

Va ser un patiment! Em costava estar atenta a la pista, perquè visc els partits amb molta intensitat. Ha sigut un any molt llarg, hem empalmat moltes coses. Vam pujar a l’ACB el 19 de juny, ho vam haver de preparar tot durant el juliol, com aquell qui diu no vam poder ni fer vacances! Ens hem hagut d’adaptar a l’elit, però no només això, de cop hem doblat la base i hem passat d’una setantena de treballadors al doble, ara som uns 130. Tornant al partit de Saragossa... jo la falta de Fjellerup no la vaig veure, me la van explicar.

Què hauria passat si s’hagués perdut aquell partit?

Que el partit de dimecres contra el Baskonia l’hauríem d’afrontar de manera diferent, no seria tan festiu. Hauríem d’estar centrats en la competició, i si per mala sort haguéssim baixat, tornar a treballar per tornar a pujar.

Estava preparat el club per a un possible descens?

El club sempre té tots els escenaris preparats, igual com també en tenim de cares al futur. Estàvem preparats, però el que volíem era salvar-nos, no pas baixar, i ho hem aconseguit. Ha sigut un primer any difícil, competim contra pressupostos molt grans i nosaltres en aquest sentit estem a la part més baixa. Si haguéssim baixat hauríem treballat per tornar a baixar, per molt inesperat que hagués sigut fer aquest pas enrere. Tot ha anat molt ràpid, al final també l’ascens va arribar abans del què ens esperàvem. 

Quines són les primeres coses que farà des del nou càrrec?

Jo ja fa temps que estic al Consell de Direcció i ja moltes coses que ja les estem fent. Com que hem passat a tenir tants treballadors, cal acabar de posar ordre en aquest aspecte, que no vol dir que no ho haguem fet, eh? Portem un any intentant estabilitzar el club. Vull que el pressupost sigui estable i que funcionem com una empresa. I també seguir creixent en tot allò que hem anat fent. Ens encanta tenir ambició per fer un pas més. Si ara els dies de partit són xulos per totes les activitats que muntem, l’any que ve intentarem fer-ne encara més.

En Marc vol saber tot el que passa al club, però confia molt en el seu equip, escolta i demana punts de vista

M’han dit que aquí no es compra ni un bolígraf si Marc Gasol no ho aprova. Realment exerceix un control tan exhaustiu?

No és que tingui un control exhaustiu, és que a ell li agrada estar assabentat de tot el que passa. És normal, ell és el president. Però confia molt en l’equip. En Marc demana opinions, et deixa fer, i si té una idea molt clara d’una cosa, també te la diu. Però sempre escolta punts de vista. Ell vol saber-ho tot, des de què passa amb un nen de la base fins l’estat d’un jugador del primer equip, o com ha anat la recollida de plàstics. Començant per en Txus Escosa, en Marc Pena o jo, en Marc sempre s’ha envoltat de la gent amb qui confia.

Vostè ja manava, i ara encara manarà més. Com es van conèixer amb Gasol?

Jo treballava en una agència de màrqueting esportiu, Bonus Sports, i un dels projectes era treballar les activitats que feien amb la Federació Espanyola de Bàsquet marques com Danone o Caixabank. El 2014, que hi havia Mundial, jo era la project manager de Danone, i vaig anar amb la selecció a muntar aquestes activitats. Allà ens vam conèixer. Em va sentir parlar i de seguida em va preguntar «tu ets de Girona, oi?». A partir d’allà vam començar aquesta relació professional. Ja em va explicar que tenia la idea de muntar el club, en aquell moment l’estaven fundant, i primer amb l’agència mateix, vam començar a fer coses amb ell. Més tard ja vaig anar a treballar directament amb en Marc, li portava diversos temes de màrqueting o de premsa, i sempre hem estat connectats. Al principi el club era una cosa molt petita, tot just teníem cinc equips, i hem anat creixent fins aquí.

A partir de dijous començarà el ball de noms. Qui té contracte per a la temporada que ve? A qui els agradaria renovar?

De la part esportiva m’estimo més no parlar-ne. Això li correspon al director esportiu, Jordi Plà, que properament farà les valoracions que corresponguin. És clar que hi ha jugadors d’aquesta temporada que ens agradaria que seguissin al club.

Compten amb Aíto?

És la mateixa situació que abans. Això ho haurà de valorar la direcció esportiva.

Abans em deia que el club té 130 treballadors. Està sobredimensionat?

Som un club atípic en el tema de l’atenció personal als jugadors. Oferim molts serveis que a d’altres llocs no s’ofereixen. A nosaltres sempre ens falten mans, tothom va al màxim de feina. El Bàsquet Girona dona un servei molt acurat i personalitzat, a part de tots els serveis externs que fem, digui-li nutrició, psicòleg, l’aprenentatge de l’anglès... som molts, és veritat, però necessaris.

Equips en 3x3, cadira de rodes, bàsquet base... Cap a on volen continuar creixent?

Ara el que necessitem, més que res, és estabilitzar-nos. Portem molts anys creixent molt ràpid. Però som ambiciosos. La idea és intentar apropar el bàsquet d’aquí amb el dels Estats Units, no només esportivament, que també, sinó a nivell empresarial. Buscarem crear sinergies de futur, mica en mica, amb equips de l’NBA i el bàsquet nord-americà en general. Tenim un president i un vicepresident que han jugat allà, tenim la sort que hi ha aquestes portes obertes per treballar-ho i ser ambiciosos. De cara a la temporada que ve tot el que és base i cadira de rodes es gestionarà a través d’una Fundació que crearem.

Convertiran el club en SAE?

Ens ho estem acabant de pensar. No hi estem obligats. Està sobre la taula però no vol dir que sigui immediat. 

Des de fora la idea és que Marc Gasol ho paga tot... però el Bàsquet Girona cada vegada és més sostenible?

Totalment. En Marc fa aportacions, però els patrocinadors han crescut molt aquest any, tant en el primer equip com en la base. La gent del territori s’ha bolcat en el projecte. I gairebé tenim sold out en tots els partits.

Què li sembla aquest 95% d’ocupació del pavelló?

N’estem molt contents. Quan vam obrir la campanya d’abonats i veiem aquella cua i que el telèfon no parava de sonar ja ho vam intuir. La llista d’espera ha anat creixent i ja té més de mil persones. No podrem atendre a tothom, però els oferirem avantatges a l’hora de comprar entrades, per exemple. La rebuda del projecte ACB ha sigut espectacular. Molts clubs de la lliga han al·lucinat amb aquesta expectació.

Fontajau farà 30 anys el 4 de setembre. S’han plantejat mirar d’incrementar l’aforament?

Ho hem mirat, però no és una cosa que vulguem fer per la temporada que ve. Hem començat a estudiar amb l’Ajuntament la possibilitat d’ampliar una mica les grades, s’està estudiant i cal fer informes tècnics. No és una cosa fàcil i tampoc podríem augmentar tant l’aforament, perquè també cal tenir presents els temes de seguretat. Però és una cosa que hem posat sobre la taula. S’ho han vingut a mirar i ho estem estudiant.

Apujaran el preu dels carnets la temporada que ve?

Una mica sí. La idea és sortir just després que acabi aquesta temporada amb les renovacions dels actuals abonats.

Subscriu-te per seguir llegint