Quan l’atletisme et dona la felicitat

Ivet Rovira, atleta del GEiEG, es va proclamar campiona de Catalunya Absoluta de Proves Combinades, classificant-se per al Campionat d'Espanya · Entrena al CAR de Sant Cugat i estudia Dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Ivet Rovira a les instal·lacions del GEiEG

Ivet Rovira a les instal·lacions del GEiEG / Marc Martí Font

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Els dies d'Ivet Rovira tenen més de 24 hores. «Costa bastant gestionar els estudis i l'esport. Estic estudiant el tercer any de dret a la Universitat Pompeu Fabra i compaginar-ho amb els campionats, a vegades, em genera estrès. Els entrenaments s'acumulen, quan estic d'exàmens necessito temps per estudiar. A més, sóc una persona a la qual li costa dormir, en dates puntuals. I arriba un punt en què haig de posar-ho tot en una balança i decidir», accentua l'atleta del GEiEG, que el passat cap de setmana es va proclamar per primera vegada campiona de Catalunya Absoluta de Proves Combinadessub23, després de superar la seva millor marca personal en la modalitat d'Heptatló, amb 5051 punts en la competició celebrada a Barcelona. Amb aquest resultat es classifica pel Campionat d'Espanya. També es van classificar Laia Passolas, bronze sub23 i Jan Sadurní, plata sub20.

Qualsevol esforç, però, val la pena. «L'atletisme em fa feliç», sentència la gironina, nascuda el 2002 però amb les idees clares. «El practico des dels 13 anys, perquè veia com la meva germana Èlia arribava a casa supercontenta després dels entrenaments i pensava que volia sentir el mateix». Rovira ara és al CAR de Sant Cugat, però no sempre ha estat així. Només fa un any. «Va haver-hi un punt en què el meu rendiment acadèmic i esportiu es va ressentir, perquè sentia que no arribava a tot. Ni a la Uni treia els resultats que jo volia perquè no podia dedicar-li el cent per cent ni competint rendia com sabia. De fet, el cos, que és molt savi, ho va detectar i vaig començar a patir lesions. El cos parla, i falla quan les coses no estan a lloc», comenta.

Una decisió que ho canvia tot

Rebre la beca del CAR va ser un alleujament per a l'atleta del GEiEG. «Fernando Martínez, el meu entrenador, em va dir que tenia potencial per entrar-hi. Però em va costar, eh. Perquè havia de deixar Girona i la família. I ara estic molt contenta, i he millorat en tot», assegura.

Els resultats de Rovira tenen un valor elevat, perquè ha de dominar moltes disciplines. «Les combinades són set proves que es fan en un mateix cap de setmana: 100 metres tanca, salt d'alçada, llançament de pes, 200 metres llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 metres llisos», explica, mantenint que «no pots deixar res de costat o et quedes enrere. Tot s'ha d'entrenar a la mateixa intensitat».

Ser esportista no implica que no pugui ser una adolescent. «És veritat que molts cops no puc sortir de festa o allargar un sopar, però s'ha d'escollir el moment. Passar-ho bé també forma part de l'entrenament. I si m'haig de sacrificar o prescindir d'alguna cosa, no m'importa. Faig el que m'agrada», detalla, tot i ser conscient que l'atletisme, malauradament, no serà mai la seva principal font d'ingressos. «Ja sé que no em durarà sempre, per això els meus pares m'han inculcat la importància dels estudis», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint