"Si al desembre encaixo a l’Uni no descarto tornar-ne a parlar"

Després de quatre temporades a Fontajau, María Araújo deixa l’Uni. Ahir es va saber que rebutjava l’oferta de renovació perquè abans de decidir res del seu futur vol recuperar-se de la greu lesió que va patir fa tres mesos, a Salamanca, i que la deixarà fora de les pistes fins a primers de l’any que ve.

Per què no ha acceptat l’oferta de renovació que l’Uni li va presentar per dos anys? 

He trigat molt a prendre la decisió i, com es pot imaginar, tampoc ha sigut gens fàcil, m’ha costat moltíssim. El club m’oferia dos anys més però jo veig que l’estructura de l’equip està molt feta i que la posició de «4» està ben coberta. Aleshores és aquí quan penso que jo el que necessitaré, quan estigui recuperada de la lesió i pugui tornar a jugar, seran minuts i confiança. I aquesta temporada que ve, a Girona, ho veia difícil perquè a més també hi ha Irati (Etxarri) lesionada i tornarà abans que jo. Per tant he optat per centrar-me en recuperar-me bé de la lesió, del genoll, i quan sigui el moment ja veuré quines opcions em surten. El club m’ha entès, sincerament jo ara no m’hi veia, no hi encaixava.

La decisió d’on jugarà, per tant, el curs que ve, no serà immediata?

No. L’estiu que ve hi ha Jocs Olímpics i em proposo, com a mínim, figurar en la última llista de 16 de Miguel Méndez. Segurament l’oferta de l’Uni anava més a llarg termini, per això m’oferien dos anys, però jo penso més a la curta. Quan pugui tornar a jugar necessitaré agafar ritme, tenir minuts, com li deia abans, això serà important. Segurament el club pensava més en mi de cares al segon any, i jo, en canvi, valoro què serà el millor per a mi aquest curs que ve quan estigui recuperada.

No és la sortida esperada.

Em fa pena que no pugui encaixar en l’equip de la temporada que ve, tal i com està fet ara per ara. Al final, a Girona em sento com a casa, després de quatre temporades. Per a mi és una sortida, però per a res no és tancar un llibre per sempre, i veurem el futur on ens porta.

Com es troba de la lesió?

Avui (ahir) fa 3 mesos. La recuperació va bé, estic contenta, estic en bones mans, amb la consciència tranquil·la, treballant l’aspecte físic, però també el psicològic que segurament ara és el més important. El cap em podria perjudicar a l’hora de recuperar-me. Per això em fa gràcia el que he anat veient a les xarxes, que si ja tenia equip i coses així... està clar que no tinc equip, i la meva idea és no fitxar per ningú fins que estigui gairebé recuperada. Quan pugui. Per això he dit «no» a l’Spar Girona. No veia clar que tingués els minuts que necessitaré. Tots hem sigut molt honestos, sincers i transparents.

És, per tant, una sortida amistosa?

Correcte. He estat parlant molt amb la Laia (Palau). Si al desembre hem de posar-nos en contacte, ens posarem en contacte, no tanco cap porta. Pot passar de tot. Si al desembre encaixo a l’Uni no descarto tornar-ne a parlar, no tanco cap opció. Ja hem vist aquesta temporada que poden passar moltes circumstàncies. I si pel que sigui segueixo sense encaixar, em buscaré un equip on sí que pugui fer-ho.

Què li ha donat Girona?

M’ha fet emocionar molt. Veure Fontajau ple fins i tot en moments complicats em feia recordar que jugo a bàsquet des de petita per la il·lusió que em genera. I Girona m’ha donat això, il·lusió. No em quedo amb cap moment, em quedo amb com m’hi he sentit i en com m’hi han fet sentir. He aconseguit tenir un vincle emocional amb la gent de Girona. Hem estat tots a prop, en els moments bons i ens els difícils. Tinc mil milions de missatges al mòbil i encara els he de començar a respondre. L’estima de la gent l’he sentida des del primera dia.

La temporada que ve hi haurà cares noves, i una nova entrenadora, Laura Antoja. Què li sembla el projecte?

Entrarà aire nou al vestidor, després d’una temporada tan complicada com aquesta és normal. Ha sigut un any difícil, ja ho sap tothom. Però també es veritat que es mantenen peces importants i la Laura (Antoja) ha estat allà des de fa temps. Serà la nova líder de l’equip des de la banqueta però sap perfectament com funciona el club i l’equip. No li vindrà res de nou.

Què li demana a la temporada que ve? 

 Bona pregunta... realment recuperar-me el millor possible de la lesió i acabar l’any gaudint i jugant a bàsquet un altre cop. Fàcil però complicat.

Subscriu-te per seguir llegint