Carles Lloveras Molinet és un home de club. Concretament, de la Unió Esportiva Figueres, el seu club, que el 2021 el va distingir com a president d'honor i aquest diumenge, als 87 anys, li va fer un bonic i emotiu homenatge a l'estadi de Vilatenim. «Em va arribar al cor, sí. Vaig quedar espantat de comprovar el comportament de tanta gent. M'emocionava veure els seus aplaudiments. Va ser fantàstic, va ser una tarda preciosa», explica una persona que hi ha viscut de tot, a l'Alt Empordà.
«He sigut del Figueres des de petit. Quan tenia vuit anys ja em duien al camp de les Monges. El porto dins meu, el club», diu, encara amb el record ben present. Acompanyat de la seva família, del president Dani Sala i l'alcalde de la ciutat, Jordi Masquef, va rebre un retrat caricaturitzat de Lluís Puigbert i una samarreta amb el seu nom. Més enllà dels detalls materials, l'agraïment i l'escalf dels seus perdurarà en la seva memòria.
«Excepte de president, hi he fet de tot, al Figueres: vicepresident, secretari... Vaig començar l'any 1967, és tota una vida», continua, recordant amb nostàlgia èpoques passades que avui semblen impossibles de recuperar. «L'ascens a Segona Divisió del 1986 va ser el súmmum. En aquells moments estava a la junta i asseguro que era el màxim que es podia fer, i va desenvolupar en una eufòria total. Que una població tan petita arribés a on va arribar té molt mèrit», afegeix Lloveras.
Era la dècada dels noranta i aquell Figueres de D'Alessandro i amb noms tan importants com els de Gratacós, Vilanova, Altimira o Carrasco va quedar-se a un pas de la Primera Divisió, perdent una promoció contra el Cadis. «Va ser una llàstima, va anar de ben poc. Però ells van ser millors, què hem de dir... Competíem contra equips més fets i bregats en competicions professionals, nosaltres veníem de Primera Catalana, Tercera Divisió. Era un altre món». Anys en què el Figueres mirava als ulls als gegants.
L'hemeroteca, que sempre diu la veritat, conserva les gestes d'un club molt estimat. «Actualment, les poblacions petites som conillets d'índies. Ara tothom se'n va aquí o allà, o tenen altres aficions. S'estan acabant els amors dels socis que quan acaba un partit, esperen amb afició el següent. L'actualitat és una altra història i com a futboler que sóc, comprenc els problemes dels clubs. Però em sento orgullós d'haver-me mantingut fidel al Figueres en tot moment, passés el que passés», finalitza Lloveras, un president d'honor amb totes les lletres.
