El gironí Iván Polvillo té tot just 16 anys, però en fa dos ja va quedar subcampió d’Espanya de Motocròs de 85 cc. Ara competeix en 125 cc, i d’aquí a una setmana competirà en la Blu Cru Cup Yamaha, a Ernée (França)
Què sent un xaval de la seva edat a dalt d’una moto?
Buah! Molta adrenalina.
Por també?
No. Bé, almenys jo de por no tinc.
Per postres, gràcies a les motos deu lligar, no?
Sí, sí, les noies s’acosten més (riu).
A quina edat va pujar per primera vegada a una moto?
Hi vaig pujar als sis anys per primera vegada. Una moto ja de gasolina i tal.
De petit, petit, a mi no m’agradava això de les motos
Per aquí, pel barri?
A casa del meu avi, l’agafava per allà. I això que al principi, de petit, petit, a mi no m’agradava això de les motos.
Ah no?
No, però després amb el meu pare, com ell va amb moto i tot, en vaig provar una i va començar a agradar-me.
Gaudeix més en cross que en pista?
No sé, jo només he fet motocròs. Jo no he fet mai carretera. No em crida l’atenció, amb el motocròs ja en tinc prou, amb els salts, etc.
Costa, trobar llocs per entrenar?
No és fàcil, no. A vegades vaig a Lleida a entrenar, amb l’autocaravana, perquè aquí hi ha pocs llocs. Per sort, amb l’autocaravana em puc moure molt.
Però vostè no té carnet ni de moto ni d’autocaravana ni res.
No, em porten els meus pares amb l’autocaravana. Encara no tinc carnet.
Si vols moto, si t’agraden les motos, no cal comprar-te’n una de nova, amb una de vella ja en fas prou
Hi ha qui pensa que això és un esport per a pijos.
Potser dóna aquesta imatge, però no és així. Ja veu que jo visc en un barri la mar del normal. Si vols moto, si t’agraden les motos, no cal comprar-te’n una de nova, amb una de vella ja en fas prou.
Pot sortir amb els amics?
No, jo tots els caps de setmana els tinc ocupats. I entre setmana, cada tarda vaig al gimnàs.
No troba que perd la joventut?
Moltes vegades els amics em diuen de sortir i jo els dic que jo no puc. No em suposa cap sacrifici, jo prefereixo anar amb moto que sortir.
Aspira a viure d’això?
Això és el que busco. De moment, es perden diners. Els perd la meva família, vaja. I encara gràcies que tinc espònsors, com ara Inverbarcelo, Motos Ausio i Ohtels, entre altres.
Podria dedicar-se a això sense la seva família?
No podria fer res. Els meus pares se sacrifiquen molt, és un esport que costa molts diners. Però a més dediquen temps a acompanyar-me. Espero poder tornar-los un dia tots aquests sacrificis. També és gràcies al meu germà. Ell es dedicava a les motos abans que jo, però ho va deixar perquè jo pogués tirar més endavant.
La família és important, a la vida?
Molt. Si la teva família no et dóna suport és molt difícil. En el que sigui. Sí, t’ha de secundar molt la teva família.
