El geni d’Iroegbu decideix al límit (87-83)

El Bàsquet Girona ofereix una lliçó d’orgull i lluita en els últims minuts i capgira un partit que semblava que el Breogán tenia a prop

Guillem Camps

Girona | 18·11·23 | 15:34 | Actualitzat a les 09:17

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Totes les imatges del Bàsquet Girona - Breogàn Marc Martí

La visita del Breogán podria definir-se com un partit d’aquells «trampa», i ja des de l’inici, els gallecs van demostrar que no venien a Girona de simple visita aconseguint una important avantatge inicial, gràcies a dos triples llunyans de Sergi García i situacions clares a sota cistella, que acabaven amb cistelles fàcils dels gallecs o bé amb tirs lliures (5-14). Els de Salva Camps no estaven tant fluids com en d’altres partits només veien cistell amb l’encert de Brown, mentre que en defensa no podien frenar la ràpida circulació de pilota dels visitants. Però els gironins es van recuperar ràpidament gràcies a l’entrada de Colom i Djordjevic, amb 11 punts seguits entre els dos (20-17). El ritme ara era clarament dels de Fontajau, que jugaven el seu habitual joc ràpid i, a més, llançaven des de la llarga distància amb molta confiança, el que els permetia acabar el primer quart amb una projecció de 120 punts (30-24).

La tònica no canviava en els primers instants del segon quart, amb un Bàsquet Girona que ara rotava millor en defensa i no deixava que els gallecs poguessin llançar amb comoditat (33-24). Però amb el pas dels minuts el Breogán milloraria la defensa i en atac trobava situacions clares a prop de cistella que no errava, per tornar a entrar de ple en la lluita pel partit (33-30). Pons trencava la mala dinàmica amb un triple des de la cantonada, però els de Lugo definitivament havien superat el mal moment i amb tres triples seguits de Momirov i un altre de Polite capgiraven el resultat, acumulant un parcial de 3 a 17 des de la màxima avantatge dels de Salva Camps (36-41). Novament, la millor arma dels gironins per trencar el parcial era el triple, ara de Corey Davis, però els gallecs no perdien el control de partit, que s’embolicava i entrava en un tram polèmic per les provocacions d’Anderson amb el públic de Fontajau. Finalment, en els últims segons i després d’encistellar un triple, els àrbitres l’enxampaven i li sancionaven una tècnica, però això no impedia als gallecs marxa als vestidors en el seu millor moment, gràcies a la punteria exterior (5/7 en triples en el segon quart).

L’arrancada del segon quart no era gens positiva, i a més, Iroegbu es carregava ràpidament amb una quarta falta que l’enviava a la banqueta (45-56). Però aquí apareixia l’habitual capacitat de reacció del Bàsquet Girona, que amb un parcial de 7 a 0 tornava entrar de ple en el matx (52-56). Fontajau també s’animava i donava l’energia que necessitava l’equip, que ara posava un llistó defensiu molt més alt que en la primera part. El matx entrava en una fase en que les defenses clarament s’imposaven als atacs, però la sensació era que el Bàsquet Girona tenia el domini del partit. Només la intimidació interior i la manca de precisió en algunes accions impedia als de Salva Camps posar-se per davant (59-60). Semblava que els gallecs acabarien millor el quart i arribarien a l’últim quart amb una petita escletxa amb un triple de Momirov i un 2+1 de Diouf, però en l’última acció del període Fjellerup travessaria com un coet tota la pista i veia obert a Susinskas, que faria esclatar Fontajau amb un triple i ho deixava tot obert de cara a l’últim quart (64-67).

L’entrada d’Iroegbu en l’últim període sacsejava l’atac dels gironins, que amb un triple de Susinskas i un altre del nigerià empataven el partit (72-72). El duel s’encaminava cap a un final a cara o creu, i malgrat la millora en la fluïdesa ofensiva del Bàsquet Girona, el Breogán vivia de la intimidació sota el cèrcol per no perdre el lideratge en el marcador. Anderson refredava els ànims de Fontajau amb un triple (72-75), i acte seguit, després que els gironins desaprofitar l’enèsima oportunitat per posar-se per davant, Momirov repetia la jugada i obligava Salva Camps a demanar temps mort a menys de tres minuts pel final (76-80). Goloman escurçava distàncies des de la línia de tirs lliures, però un Sergi García que estava especialment entonat en tirs llunyans anotava un triple sobre la botzina que feia molt mal (78-83). No obstant, els gironins encara no havien dit la última paraula i empataven el matx en l’últim minut amb un triple de Davis des de la cantonada que feia embogir Fontajau (83-83). Quedaven dues possessions, i defensar bé la primer era clau per assegurar-se gairebé la pròrroga. I així ho farien els de Salva Camps, que forçaven la pèrdua dels gallecs i tindrien l’última jugada per guanyar. Iroegbu deixaria passar els segons fins inventar-se una cistella passada que donaria la primera avantatge als gironins després de molts minuts. Fontajau ho celebrava, però encara s’havien de defensar quatre segons. El Breogán buscaria una passada per anotar sota cistella, però la defensa gironina l’interceptaria i, després de revisar l’acció, els àrbitres sentenciaven que la pilota era local. La victòria ja no s’escaparia i Davis s’encarregaria d’acabar de sentenciar-lo amb dos tirs lliures que no erraria.