«L'Uni Girona necessita un moment d''ei, sí que podem' i que es creï una mentalitat guanyadora»

Com arriba l'equip al moment clau de la temporada?

Hi arribem en un bon moment. Hem demostrat més solidesa, sobretot en defensa. També és cert que l'arribada de Gardner, la posada a punt de Mendy, i que ha passat un temps des que Roberto (Íñiguez) està aquí, i l'equip ja sap què vol i quin és el nivell, hi ha ajudat. Si tot això ha encaixat, ho demostrarem diumenge contra el Saragossa, és una gran oportunitat per veure quin és el nivell real de l'equip i si les jugadores han absorbit aquesta nova identitat, i ens val per competir de veritat. I dijous, el Galatasaray.

La veig il·lusionada amb el partit de diumenge. Què n'espera?

Sí, tinc il·lusió. Jo, i Fontajau també. Necessitem molt un partit de grans expectatives, de pavelló ple i ambient. De la mateixa manera que les jugadores saben que ens hem de vestir de gala, l'afició també. Hem de demostrar que estem preparats. Tenim una plantilla sòlida per competir amb els grans, veurem fins on arriba la mà d'en Roberto. Guanyar seria una victòria moral. Nosaltres estem en construcció i permetria consolidar el que estem fent. Pots guanyar l'Ensino i el Cadí, però realment quan veus el teu nivell és quan t'enfrontes als grans. Fontajau respondrà, tant diumenge com dijous. L'equip necessita viure això, tenir un moment de 'ei, sí que podem, ens ho creiem' i que es creï una mentalitat guanyadora.

Què ha aportat Roberto Íñiguez?

És un guanyador. I això ho demostra el seu currículum, més enllà de com treballa en el dia a dia. Ha arribat a nou Final Four de l'Eurolliga i ha aconseguit transmetre la seva mentalitat a tots els clubs i equips on ha estat perquè el seu nivell d'exigència és molt elevat. Els seus equips són intensos i durs de pelar, tots els rivals ja saben que no els serà fàcil contra ell.

Al final ha sigut més fàcil del que esperaven el seu retorn?

És que el món de la competició té aquesta cara, és així. Quan jugues contra algú el vols guanyar, i punt. Per molta polèmica que hi pogués haver, al final ell és un professional i treballa a mort pel club que li paga. I si un dia s'ha de cagar amb el Salamanca, ho farà. A Girona hem de valorar que una de les dues lligues que té l'Uni li devem a ell. És un entrenador que s'ha guanyat a pols el caixet, t'agradin més o menys les seves maneres. Aquest tio és bo, t'agradaran més o menys els seus mètodes, però és bo. Que un club com nosaltres pugui tenir un entrenador d'aquest calibre és per estar agraïts, més enllà que ens vagi bé tot i guanyem o no títols.

Què li ha semblat el retorn de Gardner?

Ha arribat amb moltes ganes. La vaig anar a buscar jo a l'aeroport i ho tinc molt clar. L'any passat estava molt cremada, tot i així, res a dir de la seva entrega i professionalitat. Vam començar a parlar perquè ella em va escriure, em va dir que havia sentit que buscàvem una jugadora. Ha costat poc fitxar-la, igual com ens ha costat poc fitxar en Roberto. Això em fa sentir bé, perquè tot i que de vegades passen casos com la Mitchell que no quallen, en molts d'altres, com aquests que li deia, o la Tolo, a pesar de les mancances, hi ha molta gent que valora el nostre projecte. La Gardner és agent lliure i veurem on juga a la WNBA. En principi ha d'estar aqui fins 48 hores abans que comenci el primer partit oficial de la WNBA, amb la qual cosa, podrà fer amb nosaltres el camí cap a una possible final de lliga, això segur.

En quina competició té més expectatives posades?

El que hem de voler és un bitllet per a l'Eurolliga. La lliga regular (el campió l'obté) ja no ens serveix. Les finals serien una opció, però ja ho veurem. D'altra banda, la Copa sempre és aquell títol que tothom pot guanyar, i aquí hi entrem nosaltres, tot i que no ens ha tocat el millor quadre amb una possible semifinal contra València. Espero que arribem a la Copa amb l'equip de pujada. I després queda l'Eurocup. A mi em fa molta il·lusió. Ja que no estem a l'Eurolliga, seria guai arribar lluny aquí tot i saber que el Galatasaray és un dels rivals més difícils, i més ara amb l'arribada de McCowan. Ara ens venen coses xules per davant.

Elsa Donaire: De l'elit del bàsquet a infermera de pal·liatius

Hi ha un objectiu de mínims?

Per a mi, que juguem com penso que podem jugar. Si això ens porta a guanyar, fantàstic. Si som la millor versió del nostre equip em dono per satisfeta. València, amb l'arribada de Iagupova, està per sobre, i no hem de defenestrar el Perfumerías Avenida, han tingut inestabilitat, però les ties guanyen, i tiren endavant un grup d'Eurolliga molt dur. És clar que estaria molt bé un títol, però d'entrada a mi m'agradaria arribar a les finals. Si volem consolidar el projecte, hem de poder jugar l'Eurolliga, si no serà un altre any a l'ombra, i a nivell de fitxatges és molt més difícil, perquè voldrem tornar a pensar en l'Eurolliga i haurem de fer un equip per classificar-s'hi.

Si no fos per les dues derrotes contra Araski, hi hauria opcions de guanyar la lliga regular?

Lamento aquelles dues derrotes, sí. Al final acabes pagant aquests errors. Jo m'he quedat fora, al llarg de la meva carrera, d'una competició per un tir lliure, per una centèsima, i per això és tan important ser tan exigent. Prémer l'accelerador constantment és molt difícil. La derrota aquí a casa ens va fer molt mal, i la de fora també, perquè havíem començat guanyant amb solvència, i ja teníem en Roberto a la banqueta. És el que hi ha.

Sap quan tornarà Marta Canella?

No ho sé. Va bé la seva recuperació, però s'ha d'anar amb calma. Em sap greu perquè és una jugadora que ens fa molta falta. Va ser una de les millors a la primera volta, no tant en números, perquè ella no és de fer números, sinó de donar solidesa a l'equip. Ens falta aquest perfil de «chica para todo». Té una lesió al menisc que és punyetera, s'ha d'anar amb compte i cada dia anem seguint la seva evolució.

L'any passat a aquestes alçades ja planificaven la propera plantilla. Estan pensant ja en la temporada que ve?

Sempre estàs pensant en l'equip de l'any que ve, tothom s'està movent, però encara tinc moltes incògnites d'aquest any. Encara no he vist el potencial real de les jugadores, no sé si jugarem l'Eurolliga, una cosa que per a elles és important, ni quin entrenador tindrem, ni quin pressupost, ni com tancarem aquesta temporada. Són massa incògnites. L'any passat és veritat que teníem molta feina feta, i aquest segurament trigàrem més a construir l'equip. Les jugadores que voldria que firmessin no crec que ara em donin una resposta, i ho entenc perfectament. De moment li puc dir que Ygueravide, Peña i Canella tenen un any més de contracte. De la resta potser alguna que ens podria interessar es planteja tancar un cicle, però vagi a saber, potser guanyem coses i acabem bé, i vol fer un any més.

Segona temporada en la direcció esportiva. És feliç?

Soc una mica més feliç. Si això és per a mi? Li ho diré quan s'acabi la temporada. Si s'acaba l'any i les coses no han anat bé, seria molt conscient que potser el club podria dir-me «mira noia, això no ha funcionat». L'any passat m'hi vaig posar amb l'equip fet, i aquí Pere Puig té la mateixa importància que sempre. És qui domina, qui controla el mercat. La diferència és que ara ho ha d'estudiar amb mi i hem d'estar d'acord en les decisions. La meva tasca és més el dia a dia, i aquí sí que a vegades et toca fer coses desagradables, i penso que no sé si vull fer això. Crec que en aquest club hi ha molta feina per fer i com a peça de «chica para todo« funciono molt bé. Ens falten moltes mans. Jo puc anar a presentacions, actes amb patrocinadors, el que convingui. I també estic de Team Manager a la selecció espanyola i no vull deixar de fer res del que faig, encara que estigui a molts llocs. Al final tot m'agrada, tot és diferent i tot és un aprenentatge. Sé posar-me la jaqueta que toca en cada moment.

Li fa gràcia tornar a uns Jocs Olímpics amb Espanya ara com a Team Manager?

Tu diràs! L'altre dia una col·lega em deia que ho havíem de celebrar, això d'haver-nos classificat, però és superdiferent viure-ho com a jugadora que com a part integrant de l'equip tècnic. I no sé per què. Sí, és clar que la jugadora és l'estrella, la protagonista total. Ara estic contenta de poder tenir aquesta nova oportunitat des d'un altre punt de vista. Li vaig enviar un missatge al seleccionador on li deia que això de viure uns Jocs Olímpics era una experiència única, hi facis el que hi facis, estiguis a la Vila, participis o no a la desfilada... Seran les meves cinquenes olimpíades i és molt guapo. És una experiència com anar a la lluna, no està a l'abast de tothom. Em sento molt contenta de poder acompanyar el grup en aquesta nova experiència olímpica.

La samarreta de Marc Gasol ha de penjar-se a Fontajau?

Per suposat que s'ha de penjar. Com que és el president i ell ha de decidir i no té ganes de posar-se en el focus, potser entre tots li haurem de fer aquest homenatge. Quina sort que a Girona puguem tenir en Marc, i no ho dic tant per mi, que tots dos entreguem la nostra vida a aquests projectes tan xulos. En Marc és un gran líder, un tio que m'agrada com pensa, que té uns valors que ens van de conya, i un bon cap. I té aquesta passió.

N'han parlat de com és això de retirar-se després d'haver sigut un esportista emblemàtic?

Hem parlat molt, ha anat madurant aquesta idea, i això és un moment difícil per a tots. I més quan has viscut amb tanta passió el bàsquet. Renunciar-hi és difícil, per molt que tinguis moltes coses a fer i projectes, perquè aquella vida de rock&roll s'ha acabat. Estic contenta de poder-ho viure amb ell. Amb en Marc parlem de moltes coses des d'un mateix nivell, del que ens ha representat tot això. Estic molt en aquest discurs, en el moment de la retirada, ara que cada cop es parla més de salut mental. Sense voler dramatitzar res, no és fàcil prendre aquestes decisions. Som molt addictes a això. Li dic que no deixi d'anar al gimnàs i segueixi donant estímuls al cos.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint