«Ens exigim el màxim per donar-nos l'alegria de mantenir-nos a l'OK Lliga»

Diumenge van perdre cruelment a Alcoi en la tanda de penals. Quines conclusions n'han extret?

Hem analitzat el partit i n'hem parlat, esclar, perquè tots anem a una. A vegades comets errors i saps per quina raó han passat les coses, però aquesta vegada... Els dos gols d'ells són en pròpia porteria. En el primer, la bola toca a l'estic d'en Marc i se'n va a l'escaire. De deu cops més, els deu marxa fora. I en el segon, toca en el genoll de l'Àlex. Tampoc no hauria sigut, si no el desvia. És un cúmul de mala sort, no d'errors. On sí que podem fer autocrítica és en els penals. Ells en fan un i nosaltres, cap. Però el que no podíem fer era llançar-ne dos a fora. Si som nosaltres els que ho posem fàcil, malament rai.

També va haver-hi un punt de polèmica arbitral, oi?

Ens van anul·lar un gol legal i tampoc sabem per què. Hem mirat les imatges pel davant i pel darrere, i no ho entenem. I si et poses amb dos gols d'avantatge, la cosa canvia. Però he dit als jugadors que hem de relativitzar els problemes i tocar de peus a terra. No sabria definir quina és la paraula que engloba tota aquesta història, però a l'Alcoi li sortia creu des de fa diverses vegades. Ara els va tocar cara, ja està. Desconec si és un tema de justícia divina o ètica esportiva, però sóc dels que pensa que no et pot sortir creu tota la vida. Això vol dir que dissabte ens sortirà cara a nosaltres? No ho sé, però lluitarem perquè sigui així. Per poder anar a Alcoi per segon cop i fer un partit igual de seriós i competit com el de l'altre dia. Jugar-hi no és senzill i vam plantar cara. A més, estem entrenant bé i tenim moltíssimes ganes.

Mentalment, hi arriben nets?

Si una cosa té l'esport, és que el passat no té validesa. La derrota de diumenge és passat, i ara hem d'intentar fer un reset. Ja es palpa quan un equip ho fa, o no. I cal fer-ho minut a minut, perquè tots ens equivoquem. No ens podem repenjar d'una errada al minut dos, perquè llavors no ens en sortirem. Cal estar a zero i tornar-hi, això et fa gran com a equip.

L'equip està acostumat a fer-ne.

N'hem hagut de fer molts, és cert. Els jugadors van haver d'assumir el canvi d'entrenador a mitja temporada, i s'han superat històries internes i externes. O assumir el fet d'anar a Reus, Voltregà o el Palau Blaugrana i fer grans partits, i que llavors el Lleida o l'Igualada et passin pel damunt.

Haver disputat altres play-out compta, o ara ja no val per a res?

No seria de justícia dir que l'experiència és un grau, perquè arribats a aquest punt, el que s'ha de fer és jugar. Quan xiula l'àrbitre, comences de nou. Per a l'Alcoi disputar-lo va ser una gerra d'aigua freda, un daltabaix, perquè no hi havien sigut en tota la Lliga. I si baixa, la Federació Espanyola només tindrà el Liceo, a OK Lliga. Són molts extres que no es poden dominar. No sé com gestionaran ells la part emocional; si haguéssim jugat immediatament, els hauríem enganxat malament, però van passar quinze dies i ja han fet el dol.

Però vostès estan tranquils?

És veritat que nosaltres ja hem passat per això, però estar tranquils? Intentem donar-li menys gravetat, però no ens enganyem, la categoria és molt forta.

Sent que el descens els pot enganxar en el millor moment esportiu del curs? Per les bones actuacions que comentava abans, que són força recents, i la imatge de diumenge.

A mi el descens em sabria molt greu: pels jugadors, pel club i l'afició. Estem fent tot el possible per evitar-ho, ho estem donant tot en el dia a dia i ens exigim el màxim per donar-nos l'alegria de mantenir-nos a l'OK Lliga. Però no hi pensem, en mirar cap avall. Tan sols estem centrats a guanyar dissabte i tenim cinquanta minuts per fer-ho. Sabem que no guanyarem ni al minut cinc, ni al minut quaranta. Així que no podem desconnectar cap instant. I després ja valorarem si tornem a Alcoi a donar guerra o tocarà prendre decisions de cara al futur. El cap el tenim a dissabte a les 20 hores.

La fatalitat acompanya el Garatge Plana Girona a Alcoi i es queda a un pas de l'abisme (2-2 (1-0)

Quin paper jugarà l'afició al pavelló de Palau?

Això sí que és clau i no hi ha cap més història. Si el pavelló està ple i disposat a animar, asseguro que els errors es minimitzen. Amb un pavelló entregat, engrescat i animat, aquell xut que tenies previst el fas més fort del normal. I a l'equip contrari li tremola l'estic. És així. Jo no havia vist mai tanta gent a Alcoi com l'altre dia: amb bombos, fent fressa, de tot. Quan el seu equip va sortir a pista, va baixar tot. És una gasolina addicional. I provoca que els partits d'hoquei siguin més espectaculars, que la gent s'ho passi millor i que la sinergia entre públic i equip creixi molt més.

Té alguna baixa, per dissabte?

No, no. Afortunadament, i toquem fusta, tothom està bé.

Algun ritual o canvi de rutina?

Farem el mateix de sempre. No sóc de sacsejar gaires coses si veig que tot funciona. Sobretot, pel perill d'espatllar-les. Sóc molt rutinari i no sóc gens supersticiós. Em fan més mal que bé, si en faig. Així que no m'ajuda. Prefereixo anar a totes i que passi el que hagi de passar.