«Tant de bo en Pau Jiménez pugui ser als Jocs Olímpics»

El gimnasta del Salt Gimnàstic Club, Pau Jiménez, està concentrat aquests dies amb la selecció espanyola al CAR de Madrid per preparar els Jocs Olímpics de París. El gironí encara no té clar si hi anirà o no, però no perd l'esperança. Ni ell ni Xènia Casassas, la directora tècnica de l'entitat saltenca. «És difícil, no ho negaré, però tant de bo hi pugui ser», comenta, satisfeta del que representa només el fet d'estar-ho plantejant. La fita seria històrica per a Jiménez, però també per al club. «Sentim molt d'orgull. És la primera vegada que un gimnasta masculí del Salt es prepara per poder anar als Jocs Olímpics. Vam tenir representació a Tòquio, amb la Marina i la Laura, però en Pau és pioner, perquè de gimnastes homes d'alt rendiment ja n'hem tingut, però no a aquest nivell». En la seva darrera presència al campionat del món d'Eslovènia el gironí es va fer amb l'or.

Casassas explica que, perquè finalment sigui un dels escollits, caldrà esperar fins al darrer moment. «L'equip està bastant fet i tancat, és molt veterà. Hi ha esportistes que han participat a Río i Tòquio; és a dir, tenen experiència. Això és un avantatge. Però mai se sap què pot passar i en Pau està treballant per si es presenta l'oportunitat, ser-hi. És complicat perquè les places són limitades, però s'està esforçant».

Quan parlem d'experiència, és inevitable mirar el document d'identitat. «Tot just està començant la seva trajectòria internacional, superant la vintena d'anys. Hi ha altres esportistes que volten la trentena. Això significa que han competit, sentit i experimentat moltes més coses que els fa estar millor preparats i tenir més confiança», afegeix.

Qualitats indubtables

Ningú no dubta del talent del jove del Salt Gimnàstic Club. «Els exercicis d'en Pau poden mirar als ulls als dels seus companys, especialment en salt i terra. Però no podem obviar que competeixen en sis aparells; i en altres sí que hi ha companys que el superen», raona la directora tècnica.

Encara no hi ha una data definitiva per a saber si Jiménez entrarà a la llista final per als Jocs Olímpics de París, però Casassas assegura que «ja hi ha d'haver una prellista interna, segur. Perquè no queda gaire. Però després hi ha els imprevistos. Hi ha lesions i desgràcies. No es pot posar la mà al foc encara, no. Pot passar qualsevol cosa i que acabi entrant».

Si no és a la capital francesa, el gironí té molts anys al davant per intentar la proesa de participar en una de les fantasies de qualsevol esportista. «Visualitzo un futur molt bo per a ell. És un gimnasta molt potent. Si el físic i la sort l'acompanyen, pot fer-ho possible. Li queda un llarg camí, però ell ja és allà, entre els millors. És molt jove i ja hi és», repeteix.

Seria bonic veure Jiménez representant el territori gironí en uns Jocs Olímpics. «Estaria molt bé, sí. Molt», accentua Casassas. Ella percep cada hora de feina que hi ha. Coneix la soledat que es pateix. Però també l'alegria i els somnis. Com els d'anar a uns Jocs Olímpics.

Subscriu-te per seguir llegint