Dovbyk, el màxim golejador de la Lliga, i l'esperança d'alegries per a Ucraïna

Celebra un gol contra Bosnia

Celebra un gol contra Bosnia / Agències

Joan Domènech

No està a l'Eurocopa Erling Haaland, el màxim golejador de la Premier League, passejant pel sud d'Espanya de vacances, però sí que hi està Artem Dovbyk, el Pichichi de la Lliga, per a exportar el producte i allargar la temporada de la seva vida, convertit en l'esperança d'alegries d'un país en guerra.

Si no fos ucraïnès ni jugués al Girona, sonarien els clarinets i s'anunciaria amb trompetes l'entrada en joc del davanter de 26 anys, autor d'una gesta personal comparable a la col·lectiva del club de Montilivi. De la mateixa manera que ningú va imaginar que el Girona acabés tercer, tampoc va haver-hi cap aposta en Dovbyk per a ser el millor artiller del campionat espanyol.

Amb aquesta distinció es presenta a l'Eurocopa Dovbyk enfront de Romania en l'obertura del grup E (15 hores, a Munich), compartit amb Bèlgica i Eslovàquia (18 h., Frankfurt), despullat de l'anonimat en el qual va poder refugiar-se en l'anterior edició mentre anava sumant gols discretament. Com si haguessin passat desapercebuts els 29 gols en 39 partits amb el Dnipro-1.

Fins que, obrat el miracle, amb el Girona a Europa, va caldre intentar un altre acte de fe. “A l'inici de la temporada no vaig pensar a ser el Pichichi, però a mesura que transcorria la Lliga l'equip em donava suport molt i Stuani no parava de repetir-me: ‘veus pel Pichichi, pots aconseguir-ho’. Així que tot l'equip va creure en mi i, en algun moment, també jo vaig creure que podia aconseguir-lo”, comptava Dovbyk a punt d'incorporar-se a la selecció, acompanyat del seu inseparable company i amic Viktor Tsygankov, que va fitxar abans i potser la raó de la seva arribada a Girona.

"A mesura que transcorria la Lliga l'equip em donava molt suport i Stuani no parava de repetir-me: ‘ves a pel Pichichi, pots aconseguir-ho’. Així que tot l'equip va creure en mi i, en algun moment, també jo vaig creure que podia aconseguir-lo"

La temporada no ha acabat

“L'últim partit amb el Granada va ser molt emocionant perquè sabia que necessitava marcar un hat trick per a avançar a Alexander Sorloth. Haig d'agrair a l'equip que m'ajudés tant. Només tenia aquesta tasca: marcar un triplet i col·locar-me per davant en el Pichichi”. El Girona va vèncer per 7-0, amb aquests tres punts de Dovbyk (dos de penal), més dos de Tsygankov. Va avançar a Sorloth (24 a 23) que l'endemà es va lesionar amb el Vila-real a Pamplona.

La tasca en “una temporada increïble” no ha acabat. Ara toca lluitar per un altre objectiu. “Tothom sap quina és la situació actual a Ucraïna, per això volem representar dignament al nostre país”, relatava Dovbyk, embardissat ja en l'ambient de la selecció, imbuït pels missatges constants que fan arribar els seus compatriotes: del suport que els transmeten i de l'ajuda que els demanen.

"No soc un heroi"

Nascut en Cherkasy, 200 quilòmetres al sud de Kíev fa 26 anys, l'àmbit d'actuació del davanter se cenyeix a l'àrea, on va anotar 23 dels 24 gols del Girona. “L'Eurocopa representa molt per a nosaltres i per a la gent del nostre poble, que estarà pendent de nosaltres”, va explicar, assumint la responsabilitat que tenen contreta els 26 jugadors.

La majoria senten un punt de vergonya quan són qualificats amb grandiositat. “No soc un heroi”, va rebutjar Andriy Lunin en presentar-se en la concentració amb el flamant títol de campió de la Champions. Va veure la final assegut, desplaçat per Thiabut Courtois, malgrat el seu transcendental paper durant el torneig. Ningú li discuteix la titularitat en la porteria. Roman Yaremchuk, el davanter del València, exerceix un paper secundari en la selecció.

“Les persones que defensen el nostre país són els veritables guerrers”, repetia Dovbyk, la seva famíliaviu en un punt més allunyat del conflicte que la de Lunin, a Krasnograd. “Elles volen que ens sentim feliços, i nosaltres volem fer-los feliços”, va subratllar. Res millor que competint amb dignitat i sense rendir-se, com en el playoff decisiu de classificació quan va caldre remuntar el marcador advers davant Islàndia. Aquella nit va ser una de les més emotives viscudes per la selecció ucraïnesa des de l'agressió de Rússia.

Subhasta pel seu fitxatge

En un món paral·lel, mentre Dovbyk vagi jugant per Alemanya, anirà discorrent la subhasta per a fitxar-lo. A penes va marxar de Girona, van néixer els primers rumors de l'acostament de l'Atlètic de Madrid. Poc després, brollava l'interès del Nàpols. La clàusula del davanter és de 40 milions d'euros. El club gironí va pagar 7 milions pel 70% del traspàs.

“Estic molt content a Girona, totes les persones que m'envolten, jugadors, entrenadors, directius són meravelloses, em brinden totes les condicions per a fer-ho tan bé com sigui possible, és genial”, confessa, convençut que tornarà a la ciutat. El Girona no pensa traspassar a un dels seus puntals per a la Champions fins que no sigui irremeiable.