Torneig El Collell: 10 anys de futbol i diversió en un espai privilegiat

De la idea de combinar esport i lleure en va sortir fa una dècada un torneig únic que aplega cada any més de 3.000 esportistes

Un dels equips de l’Atlètic Vilafranca escalfant mentre darrere es juga un altre partit al Torneig del Collell

Un dels equips de l’Atlètic Vilafranca escalfant mentre darrere es juga un altre partit al Torneig del Collell / Laia Bodro Colomer

Laia Bodro Colomer

Laia Bodro Colomer

No és fàcil arribar al Santuari de la Mare de Déu del Collell, a Sant Ferriol. Es troba a la frontera entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany, un lloc tranquil i on es respira pau. De lluny, un xiulet de futbol trenca el silenci, i els crits de gent animant comencen a sonar amb força.

I és que en aquest emplaçament tan privilegiat s’hi celebra, des de fa 10 anys, el Torneig El Collell, una competició de futbol 7 que aplega clubs d’arreu de Catalunya.

El torneig va néixer amb la il·lusió d’un jove entrenador de Sant Feliu de Guíxols, David Zorrilla, que després de participar en torneigs amb els seus equips, va pensar com podria millorar aquesta experiència per als equips que hi competien. «Sempre tenia aquella cosa dins de provar de fer-ho nosaltres, d’intentar millorar les coses o intentar fer-les diferents del que estem acostumats» explica Zorrilla, propietari de l’empresa organitzadora, en un descans del tercer cap de setmana del torneig, dedicat exclusivament al futbol femení. «Va sorgir la idea d’un format de lleure amb competició, i vam pensar amb fer-ho en una casa de colònies, amb activitats».

Els sis camps del Collell a ple rendiment

Els sis camps del Collell a ple rendiment / Laia Bodro Colomer

El primer que se’ls va acudir per a poder realitzar tot el que tenien pensat va ser fer-ho en un càmping, però el mateix encarregat del càmping els va proposar el que acabaria sent definitiu: una casa de colònies.

Per aquella primera edició, celebrada el juny del 2015, el lloc escollit va ser una casa de colònies prop de Solsona (Solsonès) i va servir per posar la llavor del que és el torneig avui. «No va anar com nosaltres esperàvem, érem molt joves i vam cometre errors, però ens va servir per veure que això podia tenir una durada perquè els equips en van sortir contents», recorda Zorrilla, que va veure que havien de millorar l’organització del torneig, i el primer que va fer, va ser buscar un nou emplaçament que els permetés portar a terme tot el que tenien al cap.

Ajuntar-nos amb el Collell ha estat un encert. A nivell d’instal·lacions i tot el suport que ens donen ha fet que el projecte acabés sortint sol

David Zorrilla

— Director del Torneig El Collell

Trasllat a El Collell

El 2016, el torneig ja va aterrar a les comarques gironines i ho va fer en l’emplaçament definitiu i que li dona el nom: a la Casa de Colònies El Collell. «Ajuntar-nos amb el Collell ha estat un encert. El que suposa celebrar-lo aquí, a nivell d’instal·lacions i tot el suport que ens donen ha fet que el projecte acabés sortint sol». 

La casa de colonies el Collell gestiona tota la part d'oci i lleure del torneig

La casa de colonies el Collell gestiona tota la part d'oci i lleure del torneig / Laia Bodro Colomer

El gran complex esportiu que ofereix El Collell permet que es pugui celebrar el torneig de futbol i que els equips puguin realitzar tot d’activitats de lleure mentre no competeixen, el factor diferencial del torneig i del qual des de ‘Tot per l’Esport’, empresa organitzadora, n’estan més orgullosos.

Una experiència completa

Quan es parla de torneig de futbol, el normal és pensar que la competició és el més important, però aquest no és el cas d’El Collell. «El primer any vam convidar algun equip de renom per a intentar que fos més competitiu» recorda Zorrilla, que explica que «ja el segon, vam veure que el futbol era una excusa per a viure una experiència de lleure, i hem sabut mantenir aquesta essència fins ara».

Vint-i-cinc voluntaris s'encarreguen de la organització del torneig

Vint-i-cinc voluntaris s'encarreguen de la organització del torneig / Laia Bodro Colomer

Els equips viuen un cap de setmana de futbol i oci. L’arribada és el divendres a la tarda, que serveix per situar-se i fer les primeres activitats de lleure. Després de sopar, tenen els jocs de nit, amb una activitat estrella que els nens i nenes recorden any rere any: el túnel del terror.

El dissabte, a les 9 comencen els primers partits de la fase de grups. Els equips que no tenen partits tenen programades activitats de lleure amb els monitors de la casa de colònies: tir a l’arc, cars, laser tag o piscina són algunes de les coses que poden fer quan no estan en un dels camps competint. Una discoteca infantil, jocs a l’aire lliure o cinema a la fresca just abans d’anar a dormir per encara l’última jornada, la de les fases finals i de consolació i l’entrega de trofeus.

Celebrant la victòria en una edició passada del Torneig El Collell

Celebrant la victòria en una edició passada del Torneig El Collell / Torneig El Collell

Un cap de setmana complet que fa que els equips repeteixin any rere any. És el cas de la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca, que des de fa sis o set anys participen amb equips femenins al torneig, i gràcies a com de bé han parlat de l’experiència al club, ara ja també hi participen amb equips masculins. «És el torneig ideal per al final de temporada, amb les famílies i sobretot amb les noies, que gaudeixen de fer el que més els agrada» explica Raimon Llosas, coordinador de futbol femení del club penedesenc.

«Una experiència molt bonica» descriu Leyre Palomo, jugadora de l’Infantil de l’Atlètic Vilafranca, que ja ha participat en el Collell en altres ocasions. «Una experiència de futbol, que al final és l’esport que ens agrada».

Més de 3.000 jugadors

A l’edició del 2015, hi van participar entre dotze i quinze equips per cap de setmana i unes 8 persones a l’organització (sense comptar el personal de la casa de colònies). En l’edició del desè aniversari, passaran per les instal·lacions 287 equips, 3.100 jugadors i jugadores, 655 entrenadors i s’hi disputaran 917 partits. «Crec que hem arribat al nostre màxim. No podem ni volem créixer més perquè perdríem qualitat» detalla Zorrilla.

Ja al principi vam veure que el futbol era una excusa per a viure una experiència de lleure, i hem sabut mantenir aquesta essència fins ara

David Zorrilla

— Director del Torneig El Collell

Per poder organitzar-ho tot, entre 25 i 30 voluntaris s’encarreguen que tot vagi a l’hora i que no falti de res, oferint servei de fisioterapeuta, ludoteca, botiga i un llarg etcètera.

El fet que hagin arribat al seu màxim creixement no impedeix que continuïn buscant noves fórmules per a créixer. Aquest any s’ha traslladat el concepte al Bàsquet, organitzant el primer torneig El Collell d’aquest esport, s’ha exportat el format en una casa de colònies de València, on també es fa un torneig de futbol 7, que ja ha celebrat dues edicions, i s’ha celebrat una edició del torneig a El Collell per Setmana Santa, per primera vegada en format futbol 11. 

Aposta clara pel femení

Si alguna cosa s’ha pogut veure al Torneig El Collell ha estat l’evolució que futbol femení ha tingut darrerament. Des del 2017, el primer any en què es va apostar per fer un torneig femení, fins ara, els clubs i futbolistes que hi participen no han parat de créixer. De 10 equips que s’hi van inscriure en aquella edició, s’ha arribat als 80 d’enguany, fins al punt que s’ha hagut de programar un segon cap de setmana amb competició femenina per la quantitat de clubs que demanaven participar-hi. «Si no m’equivoco som el més gran a nivell de volum i diria que també a nivell d’aposta. N’apareixeran més i segurament algun ens passarà al davant, però crec que l’aposta que nosaltres vam fer en el seu moment va ser ferma i s’està demostrant en què ara ja estem recollint-ne els fruits» es mostra orgullós Zorrilla. Aquesta aposta clara ha fet que hi hagin participat alguns dels clubs més importants de Catalunya en àmbit femení. Equips com el Llerona o l’Atlètic Vilafranca hi participen des de l’inici i hi tornen any rere any, demostrant que el futbol femení ha vingut per quedar-se.

Subscriu-te per seguir llegint