«El Llagostera va fer una gesta sense precedents en 100 anys a Espanya»

El 22 de juny de 2014, a pocs minuts de les 10 de la nit, Llagostera tocava al cel. Literalment, perquè que l’equip d’un municipi de 8.000 habitants arribés al futbol professional, a Segona A, tombant tot un Nàstic, semblava impossible. Va ser la gran fita d’Oriol Alsina i Isabel Tarragó, les ànimes d’aquell projecte cuinat a foc lent, però molta ambició, des de les categories regionals. Qui al principi s’ho hagués pres a broma, aquell dia va haver-se de rendir a l’evidència. El Llagostera, que havia perdut l’eliminatòria d’ascens directe contra el Ràcing, va anar a la repesca i allà es va desfer de l’Avilès i, tot seguit del Nàstic, per fer realitat un somni. Tot i el 2-1 de l’anada, els gols d’Eloy Gila i Jordi López van firmar la remuntada, els tarragonins van forçar la pròrroga de penal i, en el temps extra, Nuha va decidir amb l’històric 3-1. Una gesta «sense precedents en més de 100 anys d’història del futbol a Espanya», com confessa Oriol Alsina.

Una dècada després el Llagostera és història i de tot allò, i dels dos anys que va viure a la categoria de plata del futbol espanyol, només en queden records. No poder jugar al poble, pel pèssim estat de l’estadi, els va fer traslladar a Palamós. La massa social va respondre amb discreció i baixar ho va acabar de complicar tot. Sense suport institucional i només amb l’esforç de la família Alsina-Tarragó, el final estava escrit. Els intents per salvar-ho anant a l’Estartit, o el canvi de denominació per Costa Brava tornant a jugar a Palamós, tampoc van reeixir. I el juliol de 2022 el club, que ja no s’anomenava Llagostera, es va vendre per un euro i es va traslladar a Badalona, l’actual Badalona Futur de Segona RFEF, que la temporada passada va tenir Alsina d’entrenador, i que aquest curs ha acabat jugant a Vic.

Nostàlgia

A les oficines de Synera Tèxtil a Llagostera encara hi sobreviu l’ànima d’aquell equip. I això que aquesta temporada, malgrat que Oriol Alsina ha seguit connectat al futbol perquè té ganes de tornar a entrenar a partir de la tardor, el frenesí del dia a dia d’un club ha desaparegut. Fins i tot Isabel Tarragó no amaga que «els dos últims anys van ser tant durs que vaig acabar avorrint el futbol, i ara estic desconnectada. Vaig seguir l’Oriol a Badalona com una aficionada més i així ho faré quan trobi un nou equip». S’hi havia implicat pel seu marit, i junts van formar un tàndem imbatible que els va fer passejar per estadis com La Romareda, el Villamarín, Zorrilla o El Sardinero. Del partit contra el Nàstic «no en recordem massa res, això que l’hem vist repetit diverses vegades» i es queden amb «la barreja de nervis i felicitat que vam passar, i l’alegria de la gent». Alsina hi afegeix: «no ho vam poder gaudir massa perquè el 22 de juny vam pujar i teníem ben poques setmanes per fer l’equip i tornar a la pretemporada a Segona A. La feina se’ns va tirar a sobre».

Aquests dies aquell ascens ha sigut més recordat que mai. Alguns futbolistes, tècnics i directius del Llagostera de l’època han trucat a Alsina per fer memòria d’aquell èxit sense precedents. «El desgast va ser molt gran, i més en el cas meu, que feia d’entrenador i de director esportiu a l’hora», assenyala l’arquitecte. Es va prometre centrar-se un any només en l’empresa, i amb la seva dona, s’aixequen cada dia a les cinc del matí per anar a vendre els seus productes, tovalloles i d’altres complements, als mercats de les comarques gironines. Dimecres Alsina havia anat a Sant Pere, Tarragó a Begur, i encara tenien un altre equip que s’havia desplaçat a Sant Antoni. I ara que ve l’estiu, set dies non-stop. També són majoristes i venen a empreses. A partir de la tardor, el tècnic vol recuperar la sensació de competir. Mínim demana un projecte a Segona RFEF, amb una afició consolidada, i ganes de créixer.

Oriol Alsina: de les banquetes al mercat després de 30 anys de futbol

Mirant enrere creuen que el principal problema va ser «haver de marxar de Llagostera». Després del descens a Segona B, hi va haver una reestructuració de categories amb la creació de 1a RFEF i gràcies a un triomf contra l’Hèrcules van guanyar-s’hi una plaça. Com que no es va adaptar el Municipal, el club va haver de tornar a marxar a Palamós, convertit en el Costa Brava. Tot i que no va acabar bé, la història del Llagostera la consideren «maca i feliç». «Ho vam gaudir, però van sortir entrebancs que no es van poder solucionar. Va arribar un moment que era insostenible, econòmicament era un desastre i no teníem suport», subratlla l’expresidenta. No els va quedar més remei que vendre el club per un euro amb la condició que el nou propietari assumís els deutes.

Sense mitjans i amb un pressupost modest l’èxit ja va ser mantenir el Llagostera dos anys a Segona. I el primer quedant a 5 punts de disputar el play-off a Primera, que ja hauria sigut la repera. Avui el futbol al poble només el representa el Base Llagostera, club que no té res a veure amb el d’Alsina i Taragó, a Quarta Catalana, i curiosament, el Nàstic pot pujar a Segona A si remunta un 2-1 al Màlaga.

Subscriu-te per seguir llegint