Les aventures d’un gironí a un poble d’Extremadura

Amb 22 anys acabats de fer i amb una pilota de bàsquet sota el braç des de ben petit al pati de casa seva a Sant Feliu de Buixalleu, Josep Gascón va decidir l’estiu passat fer un pas més. Amb passat al planter de l’Hostalric, Tordera, Granollers i Sant Narcís i havent tastat també el primer equip del Bàsquet Girona -un partit el 2019-, venia de jugar a Lliga EBA amb el Quart amb bons números, però tenia ganes de més bàsquet. Vet aquí, doncs, que va decidir escoltar ofertes i que n’hi va arribar una del Moraleja, també de Lliga EBA. «On és això?», es va preguntar. «Ho vaig haver de buscar al Google Maps», reconeix amb franquesa. Gairebé mil quilòmetres i nou hores de viatge separaven la localitat extremenya de Sant Feliu, però això no va fer enrere Gascón, que s’hi va llançar de caps. Li oferien el que buscava: bàsquet i més bàsquet en una bona categoria amb entrenaments matí i tarda gairebé cada dia. I a part, d’això, lògicament, l’experiència de sortir casa lluny per primer cop i viure aventures gairebé cada dia. 

La primera només arribar. En el primer entrenament, el president Nino Méndez amb qui havia signat contracte feia poc, estava vestit de curt a la pista amb la resta de jugadors. I això? Sí, Marc Gasol no es va inventar la figura del president-jugador, sinó que a Extremadura ja fa temps que Méndez la compaginava. «Ho duia molt bé, amb molta humilitat. Era un més a la pista i mai va fer ús de l’autoritat», diu Gascón que confessa que el president sí que va convidar «a sopar» la plantilla com a prima per alguna victòria. Méndez, que té cinquanta anys, es va retirar a final de temporada. «Li van penjar la samarreta i tot en un homenatge molt bonic». 

Esportivament, la temporada ha estat prou notable per al selvatà que ha millorat els números amb 15 punts de mitjana. «Sempre penso que podia haver fet, però ha anat bé el curs. He fet un pas endavant i he estat dels destacats de l’equip», diu. El bàsquet ha absorbit Gascón durant tot l’any, tot i que també hi havia moments per abstreure-se’n i esbargir-se. Amb el seu company de pis, l’asturià, Diego González, es van fer un tip de mirar sèries i pel·lícules mentre es treia un curs enfocat al lleure. I mentre d’altres mataven les hores jugant a la Play-Station, Gascón se centrava en l’altra passió: el rap. «És una bona eina de creativitat. M’agrada, n’escolto força i també en faig. Improviso, però encara no m’he animat a publicar res», diu. 

Acabada l’aventura extremenya a Moraleja, Gascón rumia on continuar la seva carrera aquesta temporada. Si és a prop de casa, «millor», però si ha de tornar a fer les maletes per «centrar-se en bàsquet», la distància no l’aturarà.