El valor de ser abonat

Ben poca gràcia va fer a molts abonats del Girona veure com dimarts al migdia en l’anunci del sistema de venda d’entrades pels partits de la Champions League a Montilivi, el club només tenia en compte els mil socis més antics i equiparava la resta, independentment de si tenien una antiguitat de setze anys o d’un dia. Evidentment que era d’allò més complicat trobar una fórmula màgica perqulè tothom estigués content, però veient les reaccions a les xarxes socials dimarts mateix i escoltant ahir la veu d’alguns dels socis desplaçats a Olot queda clar que alguna cosa grinyola. No pas per a tothom, perquè d’opinions n’hi ha per a tots els gustos, també els que estan d’acord amb el criteri establert pel club. La sensació general, tanmateix és que «es podia haver fet més bé» i, sobretot, que no s’ha tingut prou «tacte» amb l’abonat.

El desplaçament, el partit, el bon temps i l’ambient festiu no van evitar que, almenys abans del partit, els aficionats del Girona comentessin la jugada i, forces, evidenciessin el disgust. Diari de Girona va voler copsar-ne l’opinió d’uns quants. «S’hauria d’haver donat més prioritat als abonats i no pas als socis que no fa ni vint-i-quatre hores que ho són», reflexionava Albert Sánchez. Soci per sobre del miler, Sánchez recorda que fa més de deu anys que és abonat i que veu ara com l’equiparen a un soci acabat de fer. «Ha faltat un xic de tacte», diu en aquest sentit. De totes maneres, Sánchez no vol capficar-s‘hi gaire i ni fer-s’hi mala sang. «A partir d’aquí, que vagi tot molt bé i que guanyem la Champions», deia. En la mateixa línia s’expressava el jove Adrià Rebollo. « Es podia haver fet millor, perquè, per exemple, no pot ser que el soci 13.000 tingui les mateixes possibilitats que li toqui el sorteig per veure un partit que el 1..001».

Més dolgut estava Miquel Villar. Soci de tribuna des de fa temps, veurà com aquesta temporada el mouran de la seva localitat si vol veure els partits de Champions League. «Evidentment no hi cabem tots. El que és trist és que ens enviïn a un altre sector de l’estadi als que som de tribuna», deia Villar que acabava la seva reflexió renunciant a veure la Champions. «No estic d’acord amb la política de repartiment de les entrades ni que em moguin del meu lloc. A més a més, ja pago prou d’abonament. Veuré els partits per la televisió des de casa». Per la seva banda, Santi Serradó confessa que «per feina» no podrà anar als partits, tot i que sí que té clar «caldria haver donat més preferència als abonats per sobre dels que no ho són».

Mentrestant, també hi ha qui troba massa benevolent la política del club amb els socis més antics. És el cas de Jaume Riera que considera que «hauríem de ser tots iguals». «A tots els abonats que fa molt de temps que ho són, gràcies per ser-hi, però per mi tothom ha de tenir el mateix dret d’optar a veure els partits», deia.