«Papa, jo també vull una medalla»

Amb vuit anys acabats de fer, Bakr El Asri va convèncer el seu pare perquè l’apuntés al Cros de Sant Hilari. Ni córrer era la seva passió ni pensava dedicar-s’hi, simplement volia una medalla com la que li havien donat a un seu amic que feia poc havia participat en una prova de l’Escola Guilleries. «Jo també vull una medalla». El pare el va apuntar per fer-lo content amb la sorpresa que va veure com el fill guanyava la cursa. La cosa no es va acabar aquí i aquell mateix 2016 va quedar campió de Catalunya. A partir d’aquí, l’esport es va convertir en la passió d’El Asri que va començar a jugar a futbol amb el Sant Hilari mentre ho compaginava amb les curses de cros. No és pas que la toqués malament la pilota, però diguéssim que l’atletisme li provava més. Els resultats així ho deien. La impossibilitat de compaginar-ho - «em perdia molts partis»- van fer que l’any passat deixés el futbol per centrar-se en l’atletisme. El resultat? Campió de Catalunya, campió d’Espanya i el cap de setmana passat, campió d’Europa de 2.000 metres obstacles a Eslovàquia. I tot, amb només disset anys.

I ara amb els Jocs en dansa, hi pensa El Asri en les Olimpíades? «Ui, no. M’estimo més anar pas a pas i no pas pensar d’aquí a tres passos. Partit a partit, que diu Simeone. Si arriba i puc ser-hi, jo encantat. És clar», diu l’atleta selvatà que ha afegit l’or europeu al calaix on encara hi guarda un piló de medalles, inclosa aquella primera del cros del Sant Hilari.

La setmana ha estat divertida per a El Asri. L’endemà de tornar d’Eslovàquia va dormir tot el dia. «Estava rebentat», confessa el jove isard que explica que al mòbil «potser tenia més de cent missatges de felicitació». Dimecres va rebre el reconeixement del seu club, el Lloret la Selva i divendres un altre per part de l’Ajuntament de Sant Hilari. A Lloret es va retrobar amb el seu entrenador, un Àngel Mullera, que s’hi va fixar en un cros a Caldes de Malavella i el va veure fusta. L’exatleta olímpic a Londres 2012 en 3.000 obstacles és una peça clau en la curta carrera d’El Asri. «És el meu referent. M’ha ajudat molt a millorar la tècnica i no posar-me nerviós amb els canvis de ritme. Gràcies a això, he aconseguit la capacitat d’emmagatzemar energia i anar més tranquil en els salts», diu El Asri, agraït. Per al club lloretenc, l’èxit de l’hilarienc és absolut perquè es tracta de la primera medalla europea del club. 

El següent repte serà ja com a amateur, quan faci divuit anys passar als 3.000 obstacles i aspirar a participar a l’Europeu sub20 de Finlàndia. Mentrestant, al setembre tornarà a l’Institut per començar Segon de Batxillerat. Amb una mitjana de notable, no té clar per on tirar encara. «Sóc més de números que de lletres», reconeix el jove atleta que s’emmiralla en Cristiano Ronaldo i Hicham El Guerrouj.