L'èxit del 3x3 espanyol sota la mà d'Anna Junyer

No entrava en les travesses per aspirar a medalla, ja que la classificació pels Jocs de la selecció espanyola femenina 3x3 de la mà de la figuerenca Anna Junyer ja es considerava tot un èxit. Però ja sigui perquè anava de tapada, per la imprevisibilitat d’aquest tipus de modalitat o simplement pel gran treball de l’equip, i en particular, de la tècnica empordanesa, o fins i tot per una combinació dels tres factors, l’or va ser una possibilitat real en el transcurs de la final contra Alemanya. Al final va sortir creu, deixant aquell regust agredolç de quan et quedes molt a prop d’una recompensa impensable uns dies abans. «No tens absolutament res a perdre i estàvem amb confiança i lògicament podia passar de tot. Igual que altres partits els vam guanyar al final en la pròrroga, en aquest ens va tocar la creu», assenyala Junyer sobre el duel per la medalla d’or contra les alemanyes.

Vist en perspectiva, però, la plata té un mèrit majúscul. «No creiem en la medalla, el que volíem era no quedar entre les dues últimes per continuar vives després de la fase de grups i a partir d’aquí veure on arribàvem», reconeix la figuerenca, que recorda que en l’últim intent s’havien quedat a les portes de la cita olímpica. L’èxit del 3x3 espanyol no s’entendria sense el treball de formigueta de Junyer, que des de fa més de 10 anys construeix i dirigeix el combinat femení en aquesta modalitat com a coordinadora i entrenadora.

La gràcia del format 3x3 és que el resultat és més imprevisible que en el 5x5, i això fa que sigui més atractiu per l’espectador, segons Junyer. Per exemple, en categoria masculina la gran favorita era Sèrbia i va quedar eliminada en la ronda de quarts davant França, que acabaria sent la subcampiona. Per la seleccionadora espanyola del 3x3 «és un tipus de joc en què si s’entra bé, hi pot haver moltes alternances». A més, el format innovador de tots contra tots afegia un punt d’incertesa, i així és com es va desenvolupar aquesta primera fase, que acabaria amb les espanyoles classificades per semifinals de manera directa en veure’s afavorides per un quàdruple empat amb Estats Units, Canadà i Austràlia.

Una selecció molt regular

Ja des del primer duel, les d’Anna Junyer van demostrar que podien competir contra qualsevol rival. La derrota més clara de la primera fase va ser contra els Estats Units (11-17), que per la seleccionadora era un dels principals favorits «pel potencial de les jugadores i pel físic que tenien», encara que les espanyoles es van prendre la seva particular revenja en un duel més decisiu, el de semifinals (18-16). «Tothom podia guanyar tothom. Alemanya també es va classificar just. Tots els partits van estar molt igualats, i això va fer que fos una competició molt atractiva», subratlla la tècnica empordanesa, que creu que «no hi havia una selecció especialment més fluixa que les altres».

Però més important segurament va ser el nivell que les seves jugadores van mostrar tot i la dificultat de mantenir-lo tot el torneig. «Vam ser capaces de jugar amb un nivell d’intensitat i de concentració molt elevat, era difícil guanyar-nos. Són jugadores competitives que fa molts anys que juguen al màxim nivell i tenen caràcter», subratlla Junyer. De fet, la jugadora amb més experiència del grup de quatre era la base de l’Uni, Sandra Ygueravide, juntament amb l’exjugadora del Casademont Saragossa, Vega Gimeno, que va anunciar la retirada després dels compromisos d’aquest estiu.

Ara, el repte de Viena

Després d’aquest resultat inesperat, el combinat espanyol no es vol conformar amb això i a partir d’avui buscarà fer un bon paper en l’Europeu de Viena, que es disputarà fins al 25 d’agost. Les d’Anna Junyer han quedat enquadrades en el grup C, en el qual avui es trobaran amb un rival amb qui ja es van veure les cares i van derrotar en els Jocs, l’Azerbaidjan (13.40 hores). L’altre rival d’aquesta fase, en horari de vespre, serà Àustria (21.20 hores). Avui es jugaran tots els duels de la primera ronda, de la qual en sortiran dos classificats per semifinals de cada un dels quatre grups. Les semifinals seran el dissabte 24 i la gran final diumenge.

Tot i les perspectives positives amb què afronta aquest campionat la selecció, Junyer es mostra prudent i avisa que la mateixa impredictibilitat del 3x3 suposa que «el que es va fer ahir no té res a veure amb el que passarà demà». Després del resultat dels Jocs, el combinat espanyol estarà format per les mateixes quatre integrants que es van penjar la plata a la capital francesa. La intenció, però, assegura la tècnica empordanesa, és que «cada vegada més gent pugui entrar en aquestes rotacions» i que es valorin altres jugadores que han entrenat i competit amb la selecció. En tot cas, ara totes les mirades se centren en el compromís de Viena, i quan acabi l’estiu «mirarem els plantejaments de cara al futur», rebla Junyer.

Subscriu-te per seguir llegint