«No farem res que no concordi amb els nostres principis»

En què consisteix la marca Be Great, el nou projecte del Bàsquet Girona?

Hem englobat tota la part de sostenibilitat, social i mediambiental que fa deu anys que treballem, sota el paraigua anomenat Be Great. El nom juga amb les inicials B i G: ara podem associar B i G a Bàsquet Girona i Be Great. Li hem volgut donar una part més internacional, però especialment està vinculada al territori. Bàsicament, li hem posat un nom a totes les tasques que fem des que vam néixer.

Avui dia pot semblar una anomalia, perquè vivim en una societat plena de contradiccions, però l'entitat manté la coherència que sempre ha defensat. Quina és la fórmula?

Hi ha un corrent que et porta a fer les coses que tothom fa, perquè sembla que toqui. Però hi ha moltes empreses que s'estan posant les piles, i nosaltres fa temps que hi posem l'èmfasi. No ho fem perquè toca, ho fem perquè realment creiem. I a vegades surten contradiccions internes, esclar. I hi ha coses que volem fer, però no se'ns permet perquè encara no estem del tot preparats per fer-ho. Però és una cosa de la societat, no és problema de ningú en concret, és general. Però creiem que hem d'anar cap aquí. Tots hem de contribuir a fer millor les coses i nosaltres, afortunadament, tenim l'altaveu per fer-ho. A més, sentim que hem de ser un dels impulsors perquè sigui possible. I l'esport ja és això, també.

La teoria diu que un club representa els valors de la comunitat on està ubicat. En aquest desè aniversari, quins inputs reben dels gironins i gironines?

Crec que se senten orgullosos, sí. Perquè el club del qual són abonats i aficionats no només fa bàsquet. També aposta per altres accions. En global, sentim el seu suport. Quan vam començar, per exemple, no vam voler imprimir el carnet i vam impulsar que fos digital. És evident que és un canvi i ara tothom ho fa; però en el moment en què ho vam plantejar nosaltres, encara no existia i no tothom feia servir l'aplicació. Doncs la gent es va adaptar i no vam tenir cap mena de problema. I nosaltres notem que els agrada.

Si li demano per l'impacte, en què es tradueix?

Hem treballat amb l'ICRA (Institut Català de la Recerca de l'Aigua) en detalls concrets. Com l'aigua que gastàvem al pavelló i com ho fèiem per reduir-la. I ho vam fer molt abans de la sequera, que quan va arribar encara vam afegir més coses. Per Fontajau hi passen moltes persones vinculades al club, i també ens vam centrar en el tema de la llum o els residus. També intentem ser el màxim de sostenibles quan viatgem: si podem anar en tren, no anem en diferents cotxes. Tenim estudis fets i en la mesura del possible, els intentem aplicar. És cert que a vegades no es pot, però ens esforcem. No sé dir el nombre de paper de menys que hem gastat, però en plàstic, moltíssim, una barbaritat. Pensa que gastàvem ampolles d'aigua en cada entrenament i els partits, i tot això es va eliminar. Ara anem amb aigua d'osmosis i tot amb cantimplora. Sembla una obvietat, oi? Doncs fa uns anys tampoc no ho era. Vam ser trencadors en aquest aspecte. Com en el repartiment d'estadístiques, que s'entregaven en paper. Nosaltres vam dir que no s'imprimia, que tenim un grup de whatsapp que tots fem servir. La qüestió és buscar alternatives i ser valents quan toca.

Als jugadors del primer equip i del planter se'ls aplica algun codi de conducta, en aquest sentit?

Sí, disposem d'un règim intern que anem actualitzant. A més, hi ha una persona dins l'equip que és responsable de la sostenibilitat i els dona recomanacions, en temes d'aigua, dutxa, etcètera. I no només en conscienciació, sinó que vetlla perquè s'apliquin.

El Bàsquet Girona és una manera de ser?

Sí, ho podem dir així; però tots els clubs ho són molt. Pel Bàsquet Girona, que és per qui puc parlar, no només tens el sentiment del que passa a pista, perquè representem tota aquesta part addicional que ens permet explotar aquest esport. Perquè el bàsquet uneix a la gent.

El millor d'aquests deu anys és que se'ls reconegui d'aquesta manera?

Una part bona és aquesta, sí. Evidentment, el que es veu més és que tens un equip a l'ACB, però hi ha una feina al darrere que ens omple molt que es valori i és rellevant que la gent ho sàpiga. Perquè tots els que formem part del club treballem de la mateixa manera.

Existeix un marge de creixement encara més gran, pel que fa a aquests aspectes?

Moltíssim, moltíssim. Hi ha molta feina a fer, no acabaríem, de veritat. Es pot millorar en tots els sentits, com amb la llum o la calefacció, perquè hi ha moltes desigualtats, però continuarem treballant, com també fa altra gent.

La segona equipació del Bàsquet Girona plasma el compromís amb la sostenibilitat

Com s'ho fa per mantenir viva l'energia? El temps, habitualment, desgasta; però vostè continua parlant amb molta passió del projecte.

Perquè el Bàsquet Girona és un sentiment. Sí, dediquem un munt d'hores. Però tot el que l'envolta provoca que et sentis partícip. No només lluites per una cosa, lluites per moltes coses. I això és un estímul per qualsevol.

Se'l sent seu, el club?

Sí, el sento meu. Però també és de la Montse (Sánchez, directora de màrqueting i comunicació, asseguda a la seva dreta) i de tots els que estem aquí. Tots tenim la mateixa passió, perquè va molt més enllà del fet que la pilota entri. Que ha d'entrar, eh (rialles), que així tots estem més contents.

Però si no entra, la feina té el mateix valor, no?

Evidentment. Perdre forma part del recorregut, i de l'aprenentatge. I passa, i passarà; tots som conscients. Aquí hem après a treballar de la mateixa manera l'endemà d'un partit, amb independència de si el Bàsquet Girona ha guanyat o ha perdut. Perquè si no ho fem així, no tiraríem endavant. Tenim molts equips, passen moltes coses, hi ha molts projectes a fer i moltes motivacions per tirar endavant. Això és el Bàsquet Girona.

Que Marc Gasol no escatimi en esforços contagia?

Aquesta és la seva identitat. I és tan de veritat, és tan real... Ens ho creiem i volem lluitar-ho tant, que per això tots anem a una. I de tant en tant tenim discrepàncies, perquè hi ha coses que no són fàcils de treballar. Per exemple, el que s'ocupa del bar. Ell vol vendre més i ho faria d'una manera, però si no concorda amb els nostres principis, no ho farem. També hi ha una tasca important de creativitat per arribar a un consens i que tots sortim guanyant.

Per cert, la segona equipació és preciosa.

Comprèn tota la part de sostenibilitat, social i de territori que comentava. Estem molt contents pel resultat. L'equipació és una manera d'expressar-nos. És força revolucionària.

Subscriu-te per seguir llegint