Sorolla i Fjellerup: Els «pencaires» que han crescut de la mà del Bàsquet Girona

«Som dos pencaires», asseguren Jaume Sorolla i Maxi Fjellerup al final de l’entrenament que Fotis Katsikaris va dirigir ahir a Palau. I no els cauen els anells per admetre que ells, els dos únics supervivents de la plantilla que va pujar a l’ACB el 2022, «no ho hem tingut fàcil» i han hagut de suplir la seva falta d’experiència i de nom a l’elit amb feina per un tub. Han crescut de la mà del Bàsquet Girona i li estan agraïts. El tortosí i l’argentí comencen la seva quarta temporada al club al qual van arribar encara a la LEB Or i somien poder-hi seguir fent camí junts molts més anys per, per exemple, viure un possible debut europeu el curs que ve. Classificar-se per a competicions continentals, admeten, és un dels objectius d’aquest curs.

«Estic content d’haver format part del procès de creixement del club. No ha sigut fàcil ni per a en Jaume ni per a mi, que venim de ser jugadors de la LEB. Hem demostrat que volem competir i jugar en aquesta lliga, per la qual cosa penso que tenim molt mèrit», apunta Fjellerup. L’argentí recorda que «tots dos ho hem passat malament en algunes etapes quan no hem jugat, però sempre la mentalitat l’hem tingut en positiu i hem sigut els primers d’arribar als entrenaments i els últims a marxar. Hem crescut també molt mentalment». Sorolla ho subscriu: ·«el club i nosaltres hem crescut junts. En la primera temporada vam tenir potser més oportunitats amb Aíto i en la passada ens va costar bastant més i vam patir. Hi ha molta competència però vam seguir treballant. Sabem que el camí és molt llarg». El pivot de Tortosa admet que «nosaltres hem de demostrar segurament més perquè no tenim nom a l’ACB, som els treballadors, els pencaires. No venim de l’Eurolliga ni de fer 50 punts en una altra competició. Hem de suplir aquesta falta de nom fent més». «Si no ho donem tot per competir qualsevol ens pot rellevar», afegeix Fjellerup.

Tots dos comparteixen vestidor des de la temporada 2021/22, tot i que en el cas de l’argentí, va arribar al club amb la competició ja començada i quan Marc Gasol ja havia decidit tornar a les pistes per liderar el que, uns mesos més tard, acabaria representant el retorn de Girona a l’ACB. Sorolla i Fjellerup accepten el seu rol i treballen per demostrar cada dia a l’entrenador «que estem preparats per competir». I feliços d’haver pogut continuar «perquè estem perfectament adaptats a la ciutat i al club, que és una gran família», segons apunta el pivot.

«Girona és una ciutat de bàsquet», asseguren, malgrat la poderosa competència del futbol. Entenen que si Fontajau manté els índex d’ocupació (95%) de les anteriors temporades «podem guanyar molts partits a casa, perquè sabem que a l’ACB és complicat sumar triomfs a fora», i destaquen el factor públic com a clau per a assolir els objectius d’aquest curs. «Som un equip molt jove i hem d’anar sempre al 100%. No és negociable l’energia. Podem tenir el dia bo o dolent en atac, però en defensa hi hem de ser sempre», assegura Jaume Sorolla, que com Fjellerup, es marca objectius ambiciosos: hi ha plantilla per aspirar a més coses que la permanència i Europa és un caramel: «l’any passat vam fallar, intentarem classicar-nos-hi aquesta temporada». 

Subscriu-te per seguir llegint