Fjellerup i Pons, la cara i la creu de la infermeria del Bàsquet Girona

Pocs dies tranquils té el Bàsquet Girona, que ni amb la segona victòria del curs a Fontajau contra el Bilbao Bàsquet, competitiva fins a l’extrem, pot permetre’s el luxe de sentir que tot està a lloc. L’alegria pel resultat no va anar acompanyada de bones notícies pel que fa a la infermeria: tant Maxi Fjellerup com Yves Pons van patir problemes físics. De fet, cap dels dos jugadors va poder acabar el duel.

En un comunicat, l’entitat va actualitzar l’estat de dos dels integrants d’una plantilla minvada per les absències dels capitans Juani Marcos i Sergi Martínez. Va haver-hi una de freda i una de calenta. El respir el dona Maxi Fjellerup, que ja va entrenar-se amb el grup, superada la sobrecàrrega muscular a la cama esquerra. Més delicat és el cas del jugador francès Yves Pons, que és dubte per al partit de diumenge a Gran Canària. Va rebre un cop al turmell esquerre i la seva evolució marcarà el fet de poder estar disponible, o no, per a Fotis Katsikaris.

En qualsevol cas, les proves mèdiques van descartar qualsevol problema greu. I això, ja de per si, és un petit motiu per a l’esperança d’un vestidor que necessita harmonia i certa continuïtat per superar el mal inici de temporada.

L’actitud ja va fer un gir majúscul contra el Bilbao, en què el grup va contrarestar el delicat estat anímic amb un gran triomf que té gust de glòria. Un resultat lluitat a més no poder, amb pròrroga inclosa, en què l’encert i la millora dels americans Sibande i Durham, especialment del primer, van ser fonamentals.

La solidaritat del Bàsquet Girona arriba a les escoles de València afectades per la DANA

El salt individual

Sense oblidar el paper de James Nnaji, el rol de Sibande en les darreres jornades està evidenciant l’encert de la direcció esportiva en la seva contractació. L’exterior nord-americà duu 17 punts de mitjana en els tres últims partits i en va fer 21 diumenge. Durham, amb 22, va ser el màxim anotador.

El pas endavant d’ambdós pel que fa a les prestacions d'anotació deixen enrere el desencert de principis de Lliga, però, sobretot, enterren desconfiances. Sibande i Durham tenen talent i prou qualitat per liderar el projecte d’un Bàsquet Girona que continua establint ponts entre els seus integrants per a facilitar una millora col·lectiva. Ike Iroegbu, l’altre líder indiscutible, continua manant, però necessita arguments i acompanyants, perquè ni sempre ho pot fer tot ell ni és sa que ho faci. Un dia concret, com a solució aïllada, serveix; a llarg termini, és insostenible.

Feia més d’un mes que el Bàsquet Girona no acabava un partit somrient. Des de la victòria en el derbi contra el Baxi Manresa, per ser exactes. Entremig, una sequera de quatre derrotes consecutives, amb un agreujant preocupant com van ser les formes, en les patacades contra el Granada, la més dolorosa, el Madrid o fins i tot l’UCAM Múrcia i el Joventut. A Gran Canària, davant del setè classificat, que llueix un balanç positiu de 4-3, els de Katsikaris tindran una nova oportunitat de sumar el primer triomf a domicili. El calendari no espera a ningú. Tampoc al Bàsquet Girona.

Subscriu-te per seguir llegint