Martín es corona campió silenciant tots els dubtes

No podia ser d'una altra manera. Tenia raó Jorge Martín Almoguera quan, en desitjar-li sort abans de la carrera decisiva d'avui, al Circuit de Catalunya, a Barcelona, a Montmeló, vestit de València, et responia: “Sort, no, Emilio, justícia”.

Justícia era, sí, que repetís títol l'italià ‘Pecco’ Bagnaia, líder de la impressionant (i veloç) fàbrica Ducati, guanyador avui, entre 50.000 apassionats seguidors de les dues rodes, del seu 11è triomf en 20 grans premis, una xifra impressionant.

Però justícia és també que ‘Martinator’, que porta, just, 10 anys, tota una dècada, perseguint aquest títol, aquest premi, aquesta gesta, que la va fregar l'any passat, conquisti la seva meta somiada en el mateix traçat on va tornar a la vida, a la competició, després de destrossar-se mig cos (vuit ossos fracturats) l'abril de 2021.

La neteja de Ducati

Justícia és que un campionat apassionant, absolutament bloquejat, arruïnat, com tot a Espanya, per culpa de la maleïda i devastadora DANA, reneixi pensant a ajudar a la recuperació de tots els pobles, llars i valencians, amb un espectacle vibrant, apassionant i espectacular.

Justícia és que Martín, que, sí, certament, ‘només’ ha guanyat tres grans premis enguany (els mateixos que el novençà Marc Márquez amb la vella Ducati), rebi el premi a la seva regularitat, a la seva mentalització (expliquen que el seu psicòleg ha tingut molt a veure en aquest èxit tan tremend) i a la seva tremenda predisposició a, com va reconèixer ahir Claudio Domenicali, CEO de Ducati, “ha sabut conformar-se les vegades que ha hagut de conformar-se i, en aquest sentit, pot ser que hagi gestionat millor que ‘Pecco’ la temporada”.

Martín ha guanyat el títol per a i pel qual es va fer pilot. I ho ha fet, tal com va anunciar ahir, “complint el tràmit de repetir el que faig tot l'any: competir mentalitzat al cent per cent, buscant estar en el podi, en el top-5, que és l'única manera d'acabar entre els nou primers”.

Tenint a Ducati del seu costat des del minut un, la qual cosa honra enormement a la factoria que dirigeix Domenicali, havent adquirit suficient avantatge al llarg de les 39 carreres anteriors, especialment aquests set triomfs curtets els dissabtes, Martín va ser amb més tempto que mai en la sortida d'avui en el Circuit. Davant tenia al mateix ‘Pecco’ Bagnaia, al seu amic (el de ‘Martinator’) Aleix Espargaró i al temible Marc Márquez.

El perill era evident. Havia d'evitar, no sols errar en la sortida, derrapar, trigar a reaccionar a l'apagament del semàfor, no tocar ni fregar-se amb ningú, arribar net a la primera corba del Circuit i tractar d'imprimir el major ritme possible als seus primers girs per a distanciar, com més aviat millor, als cinc, sis, set, vuit o nou rivals que podien complicar-li la suma suficient de punts com per a relaxar-se en les últimes deu voltes.

‘Martinator’ havia acabat el 84% de les carreres que havia disputat enguany al llarg de mig món, del món sencer, no entre els nou primers, que era el resultat que necessitava avui per a ‘campeonar’, sinó entre els quatre primers. Aquest era el tràmit: repetir el que havia fet, majoritàriament, al llarg de l'any.

I ho va fer. Ho va fer amb sabiduria, ho va fer amb cap, ho va fer amb sensatesa, ho va fer amb determinació i ho va fer, sí, amb enorme determinació i velocitat, ja que ningú, com ja havia ocorregut al llarg dels anteriors 19 grans premis, li va regalar res en cap moment. Va sortir disparat, es va pegar als bons, als millors, als tres que li han acompanyat tot l'any, Bagnaia i MM93 i va decidir que ja ningú el trauria d'aquest lloc. Era un bronze que sabia, que era, pur or.

Mentre Bagnaia s'encaminava cap al seu 11è triomf en 20 grans premis, mentre Bagnaia es convertia en el més gran subcampió de mai, per triomfs i punts, mentre Marc Márquez demostrava que havia tornat, que ja està en 'mode campió', que serà l'altre' candidat del 2025 i li demostrava a 'Pecco' que seria la seva ombra l'any vinent, 'Martinator' continuava rodant una miqueta més lentet que ells i més veloç que els seus perseguidors Alex Márquez, Aleix Espargaró, Brad Binder i Enea Bastianini.

Márquez mai va espantar Bagnaia i Martín, com estava previst ("cal complir el tràmit, cal complir-lo com tot l'any"), mai es va sentir inquietat per ningú, perquè el seu amic Aleix Espargaró li guardava l'esquena durant les 24 voltes del GP Solidari, que ha acabat coronant al madrileny com el cinquè campió espanyol de la màxima categoria després del seu ídol Alex Crivillé, Jorge Lorenzo, Marc Márquez i Joan Mir.

“Sona increïble, no sé què dir, la veritat, tant de temps, tant d'esforç, tant de sacrifici per part de tots, de tots, família, amics, equip, fàbrica, mitjans de comunicació i no tinc paraules", va comentar 'Martinator' abans de pujar al podi. "Estic realment en xoc. Li ho dedico a la meva família i a tots els qui m'han donat suport, sens dubte, aquest títol és per a ells. En les últimes voltes, gairebé no podia pilotar, em queien les llàgrimes. Ha estat un camí molt llarg fins a arribar aquí”, va sentenciar el nou campió.

"Amic, t'ho mereixes, t'ho mereixes molt, has fet un gran any. Això és per sempre i la categoria de 'Pecco' ha fet que el teu títol tingui encara més valor", va cridar el bo de Dani Pedrosa, que es va passar la vida barallant per aquest ceptre i no el va poder aconseguir mai

Classificació del GP Solidari: 1. 'Pecco' Bagnaia (Ducati), 40 minuts 24.740 segons; 2. Marc Márquez (Ducati), a 1.474 segons; 3. Jorge Martín (Ducati), a 3.810 segons; 4. Àlex Márquez (Ducati), a 5.322 segons i 5. Aleix Espargaró (Aprilia), a 5.753 segons.

Mundial de pilots: 1. Jorge MARTÍN (Espanya), 508 punts, nou campió del món; 2. 'Pecco' BAGNAIA (Itàlia), 498; 3. Marc MÁRQUEZ (Espanya), 392; 4. Enea BASTIANINI (Itàlia), 386 i 5. Brad BINDER (Sud-àfrica), 217.

Via: El Periódico