Breogán - Bàsquet Girona: Millora insuficient (77-74)

Va sortir creu. I això, arribar a un final de partit ajustat amb opcions, ja és molt venint d’on venia el Bàsquet Girona, que era d’arrossegar-se contra el Corunya i de partits discretíssims. Al final no va poder ser després de molt de remar en un partit que va ser una muntanya russa i que al final va acabar com gairebé sempre, amb derrota, la cinquena consecutiva. I és que qui es pensés que canviant d’entrenador se solucionarien tots els problemes del Bàsquet Girona, estava ben equivocat. Les mancances de l’equip no són només qüestió de qui segui a la banqueta. Ja ho havia avisat Moncho Fernández. «No tinc cap vareta màgica». I això que, veient el primer quart d’ahir a Lugo, ho podia semblar. Res, el 16-24 inicial amb un festival de triples gironí, amb Marcos estel·lar i Iroegbu seguint-lo, va ser un petit miratge. Un parcial marca de la casa de 18-0 al segon quart va dinamitar tot l’avantatge i evocar l’habitual trista imatge de massa partits (42-32). No es van rendir els gironins, que van tornar a entrar al partit amb un gran tercer quart (59-59) i es van plantar amb opcions fins al darrer minut. Ja sense benzina ni encert en el llançament exterior, el Breogán va acabar enduguent-se la final i enfonsant una mica més els gironins al pou. Això sí, els brots verds que generat el nou tècnic en només una setmana han de fer tenir esperança de cares al futur. Per salvar-se, caldrà regar-los i posar-hi adob en forma de fitxatges. Si no, sembla força complicat sortir d’aquest sot. 

Moncho Fernández acaba d’aterrar. Vol veure tothom i ahir va fer moltes proves en la seva estrena. El tècnic gallec va repartir minuts a tots els jugadors ja en un primer quart enlluernador en què Iroegbu i Marcos van posar-hi l’espectacle a base de triples. Tanmateix, tota la feina feta es va veure eclipsada de seguida per un segon període més normal aquest curs, en què el gironins van ser cosits per tots costats i van encaixar un parcial de 18-0 per arribar a la mitja part deu punts per sota (42-32). 

I no, malgrat la pujada que feia el partit i la facilitat de l’equip de deixar-se anar i acabar ajupint el cap, ahir hi va haver resistència. Tant és així, que el Bàsquet Girona, amb un gran Fjellerup, va revifar a la represa i gràcies a un parcial de 17-27 va eixugar el desavantatge per arribar viu al darrer. Ben viu (59-59). Es decidiria tot al final. I sortiria creu. L’encert en el triple del principi desapareixeria. Tres de seguits fallats per Sibande, Durham i Susinkas van evitar acostar-se més a un marcador que el Breogán començava a obrir (74-68). La fe no la van perdre fins al darrer minut quan Marcos va anotar dos dels tres tirs lliures que va forçar (74-72). Una cistella final de Grant va liquidar les esperances gironines (77-74). Sí, Grant, un jugador que va arribar abans-d’ahir a Lugo, que va fer divuit punts i que va servir per impulsar el seu equip i, alhora, enfonsar una mica més els gironins. Qui sap si, després de la imatge, irregular però decent, d’ahir amb Moncho Fernández, el següent pas és reforçar la plantilla. La situació i, sobretot, classificació ho demana a crits.